Materials

Per tot arreu es troba desconcert i, a més, en totes les institucions.

A nivell d´Església trobem corrupció al Vaticà, delictes flagrans que pareix que no són prou com per a posar ja “pates amunt” els dicasteris i passar a entonar el “mea culpa”; el crèdit de l´Església per terra. El cardenal Rouco fent de les d´ell: manifassejant nomenaments de bisbes amb la complicitat d´altre cardenal a Roma, com si foren cromos on aquest sí i aquest no. Per què? segurament perquè aquells que salten la comba de la cordada pròpia, sí, i els qui no estan dispostos a saltar eixa comba, no. I, on és l´Esperit Sant? Potser que engabiat. També açò mateix passa als diferents bisbats on els diferents equips de govern solen ser monocolor sense representar les distintes possibles lectures de l´Evangeli que conviuen a la diòcesi. Continuar llegint “AÇÒ, COM S´AGUANTA?”

   

            (Un verso de Pedro Casaldáliga)

(El problema no es el Papa,

el problema es el papado).

Continuar llegint ““DEJA LA CURIA, PEDRO””

Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui

Li faig saber que fa poc més d’una setmana el meu pare, Domènec Turull Marquès, ens va deixar. Avui, 1 d’octubre de 2020, dia en què també ens ha deixat el pare Hilari Raguer, li vull dir amb tot el dolor que estem vivint, però amb tota la senzillesa i humilitat de què soc capaç, que no entenc res. Ja fa sobretot tres anys que com a cristiana no entenc res. Continuar llegint “Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui”

 

La mentalitat liberal està tan arrelada a la nostra manera de viure que acceptem, amb tota normalitat, deixar de pensar en els altres i que cadascú es resolga la vida. En cap cas, fer propis els problemes d´altres; que cadascú mire com resoldre els seus problemes, no s´ha d´auxiliar cap persona; oblida´t, ahí no se t´ha perdut res. Continuar llegint ““DONEU-LOS MENJAR VOSALTRES MATEIXOS” (Lc. 9,13)”

Portada del llibre d´Alfons Llorenç

Camins i petjades. La València de sant Vicent Ferrer.

Aquest és el títol del llibre que, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha escrit l’amic Alfons Llorenç. Aquesta obra, que recomane pel seu interès, i que està estructurada en dotze capítols, té com cinc “pròlegs”, el primer dels quals és de l’escriptor Joan Francesc Mira., amb un text del seu llibre, “Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador”. El segon dels “pròlegs” o introduccions és del professor Manuel Sanchis Guarner, del llibre “Sant Vicent Ferrer. Sermons de Quaresma”. El tercer text és de l’assagista Joan Fuster, de la seua obra “Notes per a un estudi de l’oratòria vicentina”. El quart dels “pròlegs” és del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, del seu, “A Sant Vicent Ferrer. Epístola amb segell d’urgència”. Finalment l’últim dels textos és de l’escriptor Carles Salvador, amb el seu “Himne a Sant Vicent Ferrer”. Continuar llegint “EL MONJO JOSEP MIQUEL BAUSSET ESCRIU SOBRE EL LLIBRE DE SANT VICENT”

HOMILIA DE L´11 SETEMBRE A MONTSERRAT

INTRODUCCIÓ

Recordem avui els patriotes catalans que van morir per defensar les llibertats nacionals de Catalunya i també els membres de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat que han mort i els seus familiars. I també volem tenir present avui, en l’acció de gràcies, el bisbe Pere Casaldàliga i mossèn Manel Pousa, dues persones solidaries i compromeses, dedicades als més necessitats, homes plens de bondat, que tenien la força de l’Evangeli, la força dels que no s’aturen mai. Continuar llegint “HOMILIA DE L´11 SETEMBRE A MONTSERRAT”

‘Feixistòlics’

Aquest era el títol de l’article del periodista Jesús Bastante (Religión Digital, 19 de juliol de 2020), especialista en informació religiosa, en resposta a un altre article de José Francisco Serrano, titulat, ‘Catocomunistas’. Continuar llegint “FEIXISTÒLICS”

En la filosofia clàssica vàrem  aprendre la frase: “primum vivere deinde philosophare” donant-li sentit des d’Aristòtil i atribuint-la a Thomas Hobbes (s.XVI), considerat el pare de la filosofia moderna. Continuar llegint “PRIMUM VIVERE DEINDE…”

Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La monarquia borbònica ha gaudit d’un estat de gràcia i de simpatia des de la reintroducció a la forma de l’Estat espanyol. Els mitjans de comunicació, sense gairebé cap excepció, han contribuït a percebre la monarquia com un regal de la història. Tant l’esquerra oficial com la dreta han apostat sense recança a favor d’ella, sense reparar en la manca de consistència democràtica d’aquesta institució. Continuar llegint “MONARQUIA Legitimitat franquista i il·legitimitat democràtica”