Materials

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A Xile vaig trobar un fenomen religiós bastant estrany per a mi, perquè el mode d’expressar el compromís de fe m’era totalment desconegut. Des de les diverses capelles evangèliques eixien en grup a predicar al carrer, cantant salms i distribuint-se pels cantons dels carrers de dos en dos i, en eixe lloc, bíblia en mà, posar-se a predicar sense auditori concret, a l’aire i confiant que serà el vent qui faça arribar la catequesi als transeünts, a les persones que són a les cases i a aquelles persones que en passar, els crida l’atenció i s’hi aturen. També practicaven la modalitat d’anar de dos en dos, trucant a les portes de les cases i oferint el missatge a qui considerara a bé de rebre’l. He de dir que aquesta última modalitat m’era familiar, perquè a l’Església catòlica, quan es volia fer una missió, es feia d’eixa manera. Però sabem que les missions a l’Església catòlica són escasses. Continuar llegint “A QUI VOLS PREDICAR?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

S’ha acabat el curs, arriba l’estiu i és costum aprofitar el moment de les vacances per a les diòcesis fer nomenaments de rectors. Les parròquies van a viure el traspàs de rectors d’una parròquia a una altra. Però coneixem el criteri per als diversos canvis? Certament, les motivacions seran molt diverses, però més enllà de tots els possibles motius, una qüestió és preocupant: en la major part dels casos, la parròquia no és part de consulta, no està en l’arquitectura d’allò que li va a afectar directament. La parròquia sols rep el rector que arriba i acomiada el rector que se’n va, sense ser consultada i sense tenir en compte el camí realitzat per la comunitat i els possibles projectes programats. Continuar llegint “TRASPÀS DE RECTORS”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Les cordes vocals estan tenses de cridar constantment PAU. Ja no vibren, el so s’ha apagat. Per tot arreu vol ressonar el crit de pau: religions, associacions i polítiques alcen la veu reclamant pau; però és un clam que va esgotant-se i la seua veu és dèbil. Però, per què la realitat és tan tossuda i en lloc d’apagar-se guerres, apareixen més fronts?

Les nacions volen treballar l’agenda 2023 pel desenvolupament sostenible. Moltes comissions, reunions, viatges, però amb poca efectivitat perquè no s’estan produint canvis. La mateixa Comunitat Internacional reconeix que “l’eliminació de la pobresa és el major desafiament mundial i la condició indispensable pel desenvolupament sostenible”. Continuar llegint “PAU I POBRESA NO CASEN”

        Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

De pronto el pasado, o el verdadero presente, o unos retos permanentes que no han desaparecido por mucho que algunos mandatarios internacionales e ideólogos sin cultura se empeñan en silenciar. Vivimos en un mundo exigido de cooperación y ayuda al desarrollo. Estos eran problemas candentes que preocupaban enormemente al planeta hace 50 años, cuando yo me doctoré en Economía, y que aún nos siguen desafiando realmente el día de hoy. Lo tenía muy claro el Papa Francisco antes de morir en abril pasado, y no ha cesado de apuntar en esa dirección la reflexión de Joseph Stiglitz, profesor de Columbia y Premio Nobel de Economía en 2001. Continuar llegint “SOBRE COOPERACIÓN Y DESARROLLO”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En les celebracions als temples, sovint ressonen pregàries per la pau. També a la societat es vol mostrar una preocupació per la consecució de la pau declarant dies per a celebrar la recerca de la pau i a les escoles es dediquen activitats didàctiques per educar l’alumnat en hàbits que encoratgen a ser constructors de pau. Eixa mateixa tònica, de tant en tant, ressona en els discursos dels polítics i de les autoritats religioses, però la realitat és tossuda i les bombes continuen matant persones, convertint en enderrocs pobles i provocant sofriment i desolació.

Per què la pau és esmunyedissa? Continuar llegint “PER QUÈ LA PAU ÉS ESMUNYEDISSA?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Als segles XVI i XVII sorgeix a Espanya un gènere literari anomenat “la Picaresca”, caracteritzat per la figura del picardiós. Es tracta d’un antiheroi que, en primera persona, relata les seues aventures i desventures en una societat corrupta.

L’antiheroi era un personatge dels estaments pobres i de família sense honor, marginal i delinqüent, antípoda del vertader ideal cavalleresc, el qual vol millorar la seua condició social i, per això, recorre a l’astúcia i a procediments il·legítims com és l’engany i l’estafa. Viu al marge dels codis d’honor i d’honra. Continuar llegint “I ARA, QUÈ?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Es constata un desprestigi dels polítics i, com a conseqüència, de la mateixa política. Molt perillosa situació quan es perd la confiança i no s’espera res dels polítics, però el problema és més greu quan la col·lectivitat desconfia de les seues paraules i dels seus fets.

L’amic Joan Almela, l’1 de desembre del 2024 publicava un article, Dialogar de política, a la web del Grup Cristià del Dissabte (www.grupcristiadeldissabte.org)  on insistia en “acceptar que l’altre té interés de millorar l’existència humana”. Noble aspiració perquè més enllà de ser un desig es convertira en creença ferma per començar a dialogar i construir democràcia; però és sabut que el que veiem a la política és que més fort que la recerca de la veritat, és la defensa de les pròpies idees i dels interessos partidistes, ideològics i personals els quals impedeixen un diàleg sincer, obert i transparent. Tal vegada, per això, l’amic Joan Almela, al mateix article diu: “les persones han de saber com eixir del confortable cau de les nostres idees i interessos per a poder construir una societat millor”. Continuar llegint “POLÍTICA I MENTIDA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els mitjans de comunicació procuren captar cada dia aquells esdeveniments que no són habituals com a notícia encara que siguen habituals al dia a dia. Interessa vendre, i està molt estudiat per les empreses de la comunicació que l’atenció dels lectors sols és captada si la notícia és estranya, dolenta i alarmant. Per això, quan han passat uns dies i la notícia deixa de ser-ho per ser repetitiva, la deixen de publicar i a la recerca d´una altra. No interessa l’esdeveniment ni les persones involucrades en ell, tampoc la seua vida ni el seu sofriment ni els seus mals. Continuar llegint “I EL DRAMA CONTINUA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Soc d’una generació que anàvem a l’escola amb llibreta, llapis i esborrador per aprendre a escriure, plasmar les idees al paper i esborrar tots els esborralls, corregir tots els errors; i quan el paper s’havia embrutat massa, tirar-lo a paperera, sempre present en totes les aules de l’escola. Calia aprendre a fer la lletra de forma que es deixara llegir, que fora presentable i neta. Continuar llegint “EXISTEIX LA PAPERERA”

Javier Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del dissabte.

No m’havia jo assabentat de les paraules que comentava el company Vicent Estarlich despús-ahir. N’estic totalment d’acord i voldria afegir-ne alguna cosa més:

• És difícil imaginar quina raó pot moure a ningú a fer menció, en eixos termes, d’un assumpte tan dolorós i inevitable com ho és patir alguna discapacitat o tindre a casa alguna persona que la pateix.
• Acudir al pecat –dit en termes laics, a allò que està mal fet – per explicar teològicament l’origen de les discapacitats, no ajuda gens. Un expert en el genoma humà podria tal volta ho explicar-ho amb més precisió i, amb l’ajut de metges i altres investigadors, trobar-ne algun remei eficaç.
• Moltes de les conseqüències del pecat no són immediatament visibles per tal com no es manifesten en l’aparença, el moviment, la forma de parlar o de no poder parlar, etc. Per açò, respectuosament, em permet aconsellar a Monsenyor Juan Antonio Reig que reflexione sobre la discapacitat empàtica que ve mostrant al llarg de la seua extensa trajectòria pública. Qui pateix una discapacitat física o intel·lectual no fa, per això, mal a ningú. En canvi, la discapacitat empàtica, el no voler posar-se al lloc de l’altre, ha sigut sempre una de les majors causes de patiment i potser ho siga ara més que mai.