Materials

Les explosions de bombes a tot arreu, pareix que ens està convertint en persones sordes, mudes i cegues. Vivim envoltats en allò que ens és immediat i com que no vegem ni escoltem el clam de tantes persones víctimes de tota mena d’inhumanitat i, el que pareix més greu, el fet de no escoltar el crit de tots els infants cosits per la metralla i ni d’aquells que no se´ls deixa veure la llum de la vida no ens encoratja al punt de combatre la desídia i la inutilitat de les polítiques internacionals.

Fa uns anys, estiguérem sofrint una pandèmia en la qual, els nostres governants, ens obligaren a tancar-nos en casa fins al punt de ni tan sols poder acompanyar als éssers estimats, en molts casos, en el final de la seua vida ni tancar el dol acudint al seu soterrament. Les conseqüències psicològiques, emocionals i de salut encara no han sigut estudiades, però podem assegurar que han provocat malalties, desequilibris i també morts. Açò no sé si un dia ens atrevirem a estudiar-ho, segurament esperarem el moment políticament correcte; no importa hui analitzar les decisions polítiques preses ni les responsabilitats. Continuar llegint “INFANTS CONDEMNATS A MORIR”

Ximo Garcia Roca. Membre del Grup Cristià del Dissabte.

El Fòrum 23-24 ha guanyat per punts els tres assalts que havia de superar per a entrar en una nova fase: el repte i les oportunitats del món digital, la diversificació de temps i mitjans expressius, i la gestió del Grup Cristià del Dissabte.

El Sínode Universal, en curs, ha vist en la realitat virtual un nou continent digital per a la presència de l’Evangeli en el nostre temps. El Fòrum 23-24 va començar vacil·lant en l’ús tecnològic, però va arribar al mes d’abril amb un domini excepcional dels mitjans que ha permès que el que hem viscut al llarg de set mesos haja arribat a més de 1000 persones, i estiga disponible com a material de consulta. I no sols perquè deia amb desimboltura Francesc “millor 300 que 30” sinó per la lleialtat a les persones que els va arribar la nit, i continuen intel·lectualment, espiritual i afectiva vinculada a la història del Fòrum. La victòria va ser per punts i serà per K.O. si permet que el Fòrum arribe a tota la realitat valenciana, de nord a sud, d’est a oest, inclosos aquells valencians que viuen fora del país. Continuar llegint “EL FÒRUM 23-24 A TRES ASSALTS”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

La Tierra no tiene fronteras.
Las fronteras son un invento humano.
Los montes, los ríos, los mares,
el sol, el viento, la lluvia…
no distinguen líneas fronterizas.
Las fronteras geográficas
son reflejo de fronteras mentales. Continuar llegint “FRONTERAS MENTALES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquests dies, el crit al món cristià és: Ha ressuscitat!, però açò serà pura ficció si eixe esdeveniment no s’evidencia en la nostra vida, essent una realitat actual i universal.

Potser, hui, ¿té algun sentit la resurrecció per a totes les persones retingudes als CIEs? ¿Celebrem que les portes s’obrin i queda buit l’infern allí viscut? Continuar llegint “RESURRECCIÓ ALS CIEs?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del  Dissabte.

Si revisem els mitjans de comunicació, descobrirem que la religió s’ha convertit en un fenomen insignificant per a l’interés dels lectors. És un fet que no ven, no és buscat ni cobra massa interés; així que és comprensible, en un món comercial i competitiu, que la religió quede fora de ser un fet noticiós i interessant, més enllà de la mateixa premsa religiosa. Continuar llegint “COM EIXIR DE VIA MORTA”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

(Jeremías 31,15: “Oíd, en Ramá se escuchan gemidos y llanto amargo; es
Raquel que llora inconsolable a sus hijos que ya no viven”)

Dejadme llorar por quienes han muerto
para que al menos no mueran del todo.
El olvido total es otro modo
de morir o matar aunque encubierto.
Dejadme llorar con esta impotencia
de compartir al menos el dolor
de quienes han sufrido el horror
de tanta muerte y tanta indiferencia. Continuar llegint “DUELO”

El calvari per a les persones immigrants al nostre país és massa cruel, perquè entropessa amb una absència de pla d’intervenció per part del govern. La legislació és massa confusa i poc resolutiva i la voluntat política, per part dels parlamentaris, està molt allunyada del que caldria que fora per aquells que diuen voler ser servidors del poble. Continuar llegint “EL CALVARI DE L´IMMIGRANT”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

Orar por la paz en estos momentos
no es un rezo piadoso y recatado
sino un clamor, un grito entre tormentos
de dolor compartido a nuestro lado,
de rabia e impotencia, a la vez
que un abrazo fraterno esperanzado.

Continuar llegint “ORACIÓN POR LA PAZ”

Han cremat ja les falles 2024. La ciutat de València ha tornat a competir amb els seus monuments i la gran afluència de públic que ha volgut “rodar” la falla per poder contemplar-la des de tots els angles.

I, fora de concurs i fora de competició, la de la plaça de l’Ajuntament. Cridava l’atenció perquè semblava inacabada i escoltaves comentaris com que l’ajuntament no havia tingut prou diners per a acabar-la, per exemple. A uns altres els semblava una vergonya (imagine que per la impressió de ser poca cosa)… i el tema dels jóvens que, separats del monument faller, botaven la tanca de la mascletà. Continuar llegint “DOS COLOMS I UNA BRANCA”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Si revisem les diferents religions, de forma generalitzada i salvant alguna honrosa excepció, poden dir que s’han portat i es porten molt malament amb les dones. L’Església catòlica, dins del cristianisme, no n’és una excepció perquè continua mantenint un tracte discriminatori i de desconsideració cap a la dona.

Viu una desafecció cap a ella i pareix que no vol mirar-se cap a dins i fer autocrítica del seu comportament; al contrari, assegura que són raons externes a ella mateixa (materialisme, secularisme, relativisme, laïcitat, hedonisme, vida d’espatles a Déu…) les que causen una mirada apartada de la voluntat de Déu i així es nega a mirar la seua manera de ser i de pensar que la manté fora de la manera d’entendre hui la vida. Continuar llegint “LES RELIGIONS I LA DONA”