Materials

CÓMO VIVO LA ESPERANZA.                                                                                                        Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte. 

Vivimos en un mundo a grandes rasgos desesperanzado y desesperanzador: crece la desigualdad y la injusticia, domina la violencia, el poder se ejerce con matonismo: Trump y las grandes empresas que dominan el mundo; el maltrato a la Tierra lleva hacia el colapso…; y en la Iglesia sigue el clericalismo. Para no hundirme en la desesperanza, me ayuda distinguir entre esperanza y expectativas. Las expectativas son muy negras, pero la esperanza no depende de fuera sino de dentro. La verdad es que siento la esperanza como un don: un don del Espíritu, no mérito mío. Me siento una persona esperanzada a pesar de todo. La esperanza es un impulso interior que anima a seguir a pesar de todo. Continuar llegint “REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (II)”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Es presenta l’Advent com un temps d’espera per rebre el Nadal.                         L’espera pot ser:                                                                                                                            1) sense fer res, sols arribarà.                                                                                                    2) gestionar la realització d’un camí que conduesca a l’objetiu.

La litúrgia a les parròquies pareix entendre l’espera com un esperar que sols arribarà. I el fet de convidar-nos a preparar-nos per rebre el Nadal serà perquè no ens sorprenga quan arribe, no perquè haurem de gestar-lo nosaltres. Continuar llegint “REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (I)”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És difícil encertar a dialogar quan hem perdut el valor de la paraula, hem entronitzat el relativisme i hem desestructurat el valor de codis i de valors universals. S’ha menyspreat l’autoritat i cadascú és el valor absolut. D’aquesta manera la convivència és un somni que no es desperta perquè la mirada està posada en u mateix i no en el plural, resultant de la conjunció amb l’altra persona.

Segurament açò podrà explicar la cultura del descart, l’entronització del jo i de l’autosuficiència a l’actuar. Continuar llegint “DIÀLEG EN LA FE”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Paco Muñoz cantava: “Ja estem en Nadal, amaguem la tristor són dies de pau”.

Vivim en un món globalitzat i les xarxes socials contribueixen sobre manera a fer-nos viure costums, festes, tradicions, fins i tot, encara que algunes ens siguen estranyes, assumir-les com a pròpies.

Aquests dies, per tot arreu, s’accentua un temps especial. El nom que li posem podrà ser divers, però les vivències vindran a coincidir segons la força i la influència que es tinga per poder enganxar a l’auditori perquè assumisca la sintonia que s’ofereix. Continuar llegint “JA ESTEM EN NADAL”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En la societat del descart i de l’exaltació del relativisme, tot pot ser i res resultarà estrany. És el moment dels creadors de contingut, dels influencers i dels youtubers. Sols pronunciar aquests noms em causa prevenció, perquè la societat que ha qüestionat principis, pensadors i formadors, cultura i història, experiència i saviesa, ara s’obri en canal a persones a les quals no sols no qüestiona sinó que els concedeix marcar el pas i seguir-les, sense saber pràcticament qui són, d’on venen i quin bagatge poden oferir.

Segurament, siga aquesta situació tan cridanera per etèrea, la qual estiga també fent experimentar, en moltes persones jóvens, una insatisfacció després de deambular per aquest oceà. Continuar llegint “ELS JÓVENS, ¿TORNEN A LA FE O MIRATGE?”

“Des del capvespre de la meua vida —escrivia Antonio el mes de febrer 2025— us confesse que cada vegada veig amb més claredat que cal emprendre l’últim tram de l’escalada, sense por, sense motxilles pesants, sense rèmores històriques”. Tres mesos després, un mur de silenci i una densa incomunicació ens va fer pressentir que la mort s’acostava tot callant.

Amb les eines filosòfiques adquirides a Comillas, la teologia escolàstica apresa en llatí en la Gregoriana i els estudis de Ciència Política en La Sapienza, Antonio va saber escoltar el batec profund de la vida, el crit dels nàufrags, el murmuri dels bussejadors i el clam dels reformadors de l’Església. Des d’aquest lloc interior va escriure, pocs mesos abans de morir: “Jo sent moltes primaveres brollar de la profunditat. Us convide a creure en el sentit més profund de tota vida, que té la seua força en una cosa molt amagada, un misteri encara més que un enigma per descobrir. A esperar que la meua vida i les nostres vides continuen brollant enmig de tantes catàstrofes i enderrocs”. Continuar llegint “IN MEMORIAM ANTONIO DUATO”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’OMS defineix la salut mental “com un estat de complet benestar físic, mental i social i no sols l’absència d’afeccions o malalties”.

El complet benestar requereix de cadascú de nosaltres un òptim esforç a tenir cura d’ell i per aconseguir-lo haurem d’estar atents als diversos condicionaments que se’ns presenten dia a dia. Continuar llegint “LA SALUT MENTAL DELS PREVERES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Una vegada més haurem de dir que el paper és molt sofrit i aguanta mentides, falsedats, promeses incomplides i anuncis fantasiosos. També acceptaria veritats i certeses, però pareix que no és molt sovint ser utilitzat per a eixos menesters.

Sobre el paper, el Govern ha suprimit ja l’obligatorietat de la cita prèvia per a ser atesos a les administracions públiques. Ara mateix, exigir cita prèvia per a ser atesos no és legal, perquè no té caràcter d’habilitació i a més pot contradir l’article 103 de la Constitució espanyola; i encara que algunes administracions públiques (ajuntaments i conselleries) ja han llevat l’obligarotietat imposada el 2020 de forma extraordinària per la pandèmia, sabem que algun sector dels serveis públics, fonamentalment el referit a la Salut, no mostra indici de voler suprimir-la. Continuar llegint “LA NO LEGALITAT DE LA CITA PRÈVIA”

Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva, és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sol ser comú que no apreciem les coses que a hores d’ara tenim i que no fa molt no tenien. Per exemple, el Parlament.

Observe que la mentalitat popular considera les Corts com una institució gris, sense importància i que fa molt poca labor. La gent pensa que un fort executiu i uns bons tribunals són suficient, sense adonar-se que tant l’un com l’altre no serien institucions democràtiques sense un plural parlament, perquè l’executiu té com primera funció mantindre la pau social complint les lleis adients i els tribunals…  què podrien jutjar sense lleis?…¿ les seues diverses concepcions del bé i del mal? Continuar llegint “AGRAÏTS AMB EL QUE TENIM.”