Materials

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El bisbe Juan Antonio Reig Pla ha deprés allò de “Ho tornarem a fer”, segurament per això és reiteratiu en utilitzar homilies per alçar al vol la campanada més sonada que en el moment es puga fer sonar. Quan pensàvem que més sonada que la pronunciada un Divendres Sant (2012), essent bisbe d’Alcalà d’Henares, quan, referint-se a l’homosexualitat, en els oficis de la passió digué: “Voldria dir una paraula a aquelles persones que hui, conduïdes per tantes ideologies, acaben per no orientar bé la seua sexualitat, perquè pensen, ja des d’infants, que senten atracció sexual pel mateix sexe, i de vegades, per comprovar-ho, es corroeixen i es prostitueixen, i van a clubs nocturns d’hòmens. Us assegure que troben l’infern“. Doncs no, ara l´11 de maig, en la veneració pública al cos incorrupte de santa Teresa d’Àvila en la Basílica de l’Anunciació d’Alba de Tormes (Salamanca), en l’homilia afirmà: “Els infants que naixen amb una discapacitat física o intel·lectual, és herència del pecat i del desordre de la naturalesa, encara que també són cridats per Déu“. Continuar llegint “UNA VEGADA MÉS”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El segle XX, potser, ha sigut un dels segles més violents de la història de la humanitat. Ho avalen les dues úniques guerres mundials, declarades oficialment, i el fet d’haver creat institucions des de les quals s´amortigua i es dissimula la violència que s’executa. Encara que és el segle dels drets humans, és el segle de quedar-se en la lletra i no passar als fets.

Comptem amb l’ONU, la qual, amb molta gràcia, Mafalda la defineix com a l’organització “dels simpàtics inoperants”. Organització, la qual més bé fa de matalàs que atenua cada colp sense donar solució a cap conflicte, a més, quan dos països tenen dret a veto, de forma que poden fer i desfer, poden deixar en res totes les converses i decisions preses. Continuar llegint “BOJOS O INCONSCIENTS”

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan la Comunitat Valenciana encara  no ha deixat de plorar per tantes vides perdudes, ni s’han tancat les ferides als nostres pobles, ni s’han identificat les responsabilitats polítiques per la catàstrofe, la Generalitat Valenciana projecta un futur pressupostari sense suport a les persones immigrants ni a les organitzacions solidàries : suprimeix l’ajuda a les associacions que viuen i treballen amb elles; elimina  les partides destinades a “Agenda 2030 i Desenrotllament Sostenible i Pacte Verd”; disminueix considerablement les mesures contra la violència masclista per “ser quiosquets ideològics i igualitari”; retalla les xicotetes ajudes als països empobrits i de cooperació al desenrotllament; ignora i menysprea els esforços per dignificar i enfortir la llengua valenciana. Continuar llegint “CINC RETALLADES I UNA HUMILIACIÓ”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Actualment, tot allò que ens circumda condueix a pensar que el món és un mocadoret, en què tot és accessible, present i a l’hora. La globalització parla de l’accesibilitat i la influència de tot en tot.

Pot ser que per al sistema social, econòmic, polític i tecnològic tot estiga a l’abast, però eixa globalització no serveix quan ens referim a la vida de la persona, al fet de sentir, pensar i comportar-se des de la decisió lliure i responsable de la persona, perquè, més enllà d’estructures, modes, costums i poders fàctics, sempre estarà la llibertat de consciència i la capacitat de discerniment, des de les diferents circumstàncies del moment de cada persona. Continuar llegint “L´ESGLÉSIA, CRIDADA A SER LLUM AL MÓN”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Segurament, quan llegim aquestes lletres, encara no tenim papa, l’”Habemus papam” no ha sigut pronunciat i continuen totes les cavil·lacions en aquests dies de tantes mogudes palatines, que a mi no em fan bé i m’allunyen del món eclesiàstic.

El papa Francesc ha mort i en les reaccions no veig Evangeli sinó trama política, nua i crua, lleis més imperials que evangèliques, estratègies i rinyes de poder i reunions molt paregudes a màfies o grups secrets. Continuar llegint “PARAFERNÀLIA EVITABLE”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Al món cristià estem celebrant el triomf de la vida sobre la mort. Canta l’exida de la foscor i el motiu és perquè Crist ha ressuscitat, és PASQUA.

Bernabé Dalmau, monjo a Montserrat, el dia 21 d’abril, amb motiu de la mort del papa Francesc, destacava un costum que al segle passat es vivia al monestir: “en expirar el darrer alè un moribund, els monjos que envoltaven el llit s’agenollaven davant la presència del Senyor que venia a buscar aquell germà”.

Podem dir que aquest costum mostrava la vivència d’allò que cantava el pregó Pasqual en la Vigília de Pasqua: “Nit benaurada, en què s’uneix el cel amb la terra, la cosa humana i la cosa divina”.

El segon dia de Pasqua ens despertàrem amb la notícia de la mort del papa Francesc i les reaccions davant el futur de l’Església pareix que no són massa acordes amb la creença del fet que la llum venç la tenebra, perquè el funcionament estructural de l’Església està tan asentada en les coses humanes que costa descobrir les divines. Possiblement, un signe que allò que se celebra sol estar lluny del que es viu.

El crèdit de l’Església està passant per hores de molts dubtes, perquè les forces humanes, pareix, s’imposen a les celestials i, segurament, perquè la mentalitat i les vivències de qui encarna el poder absolut influeix, i molt.

L’Església és una institució que al segle XXI encara manté el poder absolut en una persona; i no sols el poder legislatiu, executiu i judicial, sinó a més també el fet de ser infal·lible en matèria de fe. Comptem amb la Paraula de Déu, però d’ella, qui dona fe és una persona, en les seues mans està la interpretació sobre què i com impartir la Paraula.

Al llarg de dotze anys, el papa Francesc s’ha esforçat a apropar-nos a l’Evangeli més que al dret Canònic, en voler amplificar la veu de Jesús sobre les tradicions eclesiàstiques i en assenyalar els preferits del de Natzaret, volent tornar a l’Església a ser el rostre on els pobres i marginats pogueren ser vists com els amos del Regne de Déu (benaurances).

Al pregó Pasqual cantàvem “ahuixa els pecats, renta les culpes, torna la innocència als caiguts, l’alegria als tristos, expulsa l’odi, du la concòrdia, doblega els poderosos” i “que la llum (Crist) creme sense apagar-se per a destruir la foscor de la nit”.

Arriba el moment de fer bo allò que resem, fer possible allò que celebrem. Arriba el moment de ser transparents i mostrar que allò que resem, ho creiem.

L’Església ara posa els ulls en el col·legi cardenalici, perquè la institució eclesiàstica funciona com qualsevol poder polític i a l’Esperit Sant li costarà, Déu i ajuda, obrir-se pas, per les colzades i les durícies que van a ser trepitjades.

Hem celebrat que la mort ha sigut vençuda per l’amor; necessitem que les pors no siguen ara condicionant per al ressorgir de l’Església com anunciadora de l’Evangeli i es treballe per fer desaparèixer de l’estructura de l’Església reminiscències de mort (cultura del descart, marginació de la dona, poder absolut, clericalisme, dogmatismes…).

Meditación para este Viernes Santo 2025                                            Antonio Duato, membro del Grup Cristià del Dissabte, 18-abril-2025

Yo había proyectado vivir esta Cuaresma y Semana Santa con una reflexión meditación semanal, como lo hice ya en 2019 y 2024. Los acontecimientos y tal vez mi creciente dificultad para volcar en pantalla lo vivido y pensado no me lo han permitido.

Hoy me animan a hacerlo mis dos compañeros principales de cordada, Grothendieck y Légaut, ambos místico laicos y seculares pero unidos en concebir el costoso trabajo de escribir como misión personal, la manera de entregarse a los demás para ser comidos y digeridos por los otros: “Tomad y comed… Y repetid este gesto en memoria mía”. Así nacieron esas obras de ambos que hoy siguen alimentando y fortaleciendo mi espíritu. Pero en esto, tan personal como la manera de escribir, no se puede imitar a otro. Hay que crear.  Y hoy hago un esfuerzo especial para comunicarme en este Viernes Santo. Continuar llegint “MEDITACIÓN”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquest seria un bon titular poder anunciar que no vivim morts sinó que som vius, que brolla una vitalitat i una força transformadores en nosaltres capaces d’ordenar els esdeveniments de forma que no generen mort sinó vida, esperança i il·lusió.

Són massa els signes de mort al nostre voltant i massa injustícies econòmiques, les quals provoquen un escàndol moral que caven una fosa de mort a milions de persones en crear desnutrició, fam, infeccions i malalties. Continuar llegint “LA MORT ÉS VENÇUDA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Ja és un fet, en tots els sectors de la societat, l’espera dels dies de festa. El ritme imposat cada dia és frenètic, aclaparador i estressant; tot passa de manera accelerada, de manera que el somni no és precisament aturar-se sinó tallar, trencar la rutina, evadir-se’n i no viure depenent d’un horari, per això el que es busca és eixir de l’ambient d’obligació.

I, precisament, en aquests dies de poder trencar el ritme i eixir d’obligacions, l’ambient cristià anuncia la Setmana Santa, on se celebren els esdeveniments fonamentals de la fe: la passió, mort i resurrecció de Jesús. Continuar llegint “SETMANA SANTA I VACANCES”