Materials

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La naturalesa de l’ésser humà és una i en ella s’integren els diversos aspectes que la configuren (ment, cos, esperit…) de forma que crea una totalitat indivisible; i aquesta condició no sols respecte a u mateix sinó també respecte a tots els éssers humans.

Estudiant detingudament el nostre comportament, pareix que no som conscients d’eixa unitat, sinó que més aviat la dividim, i creem diferència radical entre el jo i els altres i, aleshores, apareixen les identitats, desconnectem de la nostra veritable unitat i ens aferrem a identitats que són constructes. En eixe moment és quan dividim entre sagrat i profà, cos i esperit, jo i els altres sense percebre que, així, ens allunyem de nosaltres mateixos. Continuar llegint “ALERTA A LES IDENTITATS”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

 

Gràcies! Paraula agraïda, desitjada, il·lusionadora i encoratjadora, però també enigmàtica, esgotadora i exigent.

Des de la infantesa, els nostres iaios i els nostres pares han estat per a inculcar-nos ser agraïts, donar gràcies i, això, junt amb el perdó i demanar les coses per favor.

L’actitud de donar gràcies comporta reconèixer que no som sols i que la presència d’altres, amb la seua interacció, comporta el desenvolupament d’allò que som i de la construcció de la nostra vida. Significa mirar a fora, ajuda a no estar mirant-nos el melic, facilita no ser egoistes, impedeix tot comportament superb i deixar de considerar-nos autosuficients. Continuar llegint “GRÀCIES”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte 

Tot va molt de pressa, l’estrés s´ha instal·lat en les nostres vides i l’organisme, el qual es queixa, no rep resposta favorable, perquè tot és urgent, el ritme és vertiginós i no s’espera comprensió ni consideració. Continuar llegint “VACANCES”

M. S. Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Jo tenia un professor de música al Conservatori que, quan preparàvem un concert de música vocal, ens exigia la màxima perfecció de què fórem capaços. Ens explicava que, podria passar que entre totes les persones de les nostres famílies que estarien escoltant-nos i que tot els semblaria meravellós, poguera ser que hi haguera algú que entenguera de música: només per eixa persona era necessari aspirar a cantar de manera perfecta. Continuar llegint “ES NECESSITA RECTOR”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A Xile vaig trobar un fenomen religiós bastant estrany per a mi, perquè el mode d’expressar el compromís de fe m’era totalment desconegut. Des de les diverses capelles evangèliques eixien en grup a predicar al carrer, cantant salms i distribuint-se pels cantons dels carrers de dos en dos i, en eixe lloc, bíblia en mà, posar-se a predicar sense auditori concret, a l’aire i confiant que serà el vent qui faça arribar la catequesi als transeünts, a les persones que són a les cases i a aquelles persones que en passar, els crida l’atenció i s’hi aturen. També practicaven la modalitat d’anar de dos en dos, trucant a les portes de les cases i oferint el missatge a qui considerara a bé de rebre’l. He de dir que aquesta última modalitat m’era familiar, perquè a l’Església catòlica, quan es volia fer una missió, es feia d’eixa manera. Però sabem que les missions a l’Església catòlica són escasses. Continuar llegint “A QUI VOLS PREDICAR?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

S’ha acabat el curs, arriba l’estiu i és costum aprofitar el moment de les vacances per a les diòcesis fer nomenaments de rectors. Les parròquies van a viure el traspàs de rectors d’una parròquia a una altra. Però coneixem el criteri per als diversos canvis? Certament, les motivacions seran molt diverses, però més enllà de tots els possibles motius, una qüestió és preocupant: en la major part dels casos, la parròquia no és part de consulta, no està en l’arquitectura d’allò que li va a afectar directament. La parròquia sols rep el rector que arriba i acomiada el rector que se’n va, sense ser consultada i sense tenir en compte el camí realitzat per la comunitat i els possibles projectes programats. Continuar llegint “TRASPÀS DE RECTORS”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Les cordes vocals estan tenses de cridar constantment PAU. Ja no vibren, el so s’ha apagat. Per tot arreu vol ressonar el crit de pau: religions, associacions i polítiques alcen la veu reclamant pau; però és un clam que va esgotant-se i la seua veu és dèbil. Però, per què la realitat és tan tossuda i en lloc d’apagar-se guerres, apareixen més fronts?

Les nacions volen treballar l’agenda 2023 pel desenvolupament sostenible. Moltes comissions, reunions, viatges, però amb poca efectivitat perquè no s’estan produint canvis. La mateixa Comunitat Internacional reconeix que “l’eliminació de la pobresa és el major desafiament mundial i la condició indispensable pel desenvolupament sostenible”. Continuar llegint “PAU I POBRESA NO CASEN”

        Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

De pronto el pasado, o el verdadero presente, o unos retos permanentes que no han desaparecido por mucho que algunos mandatarios internacionales e ideólogos sin cultura se empeñan en silenciar. Vivimos en un mundo exigido de cooperación y ayuda al desarrollo. Estos eran problemas candentes que preocupaban enormemente al planeta hace 50 años, cuando yo me doctoré en Economía, y que aún nos siguen desafiando realmente el día de hoy. Lo tenía muy claro el Papa Francisco antes de morir en abril pasado, y no ha cesado de apuntar en esa dirección la reflexión de Joseph Stiglitz, profesor de Columbia y Premio Nobel de Economía en 2001. Continuar llegint “SOBRE COOPERACIÓN Y DESARROLLO”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En les celebracions als temples, sovint ressonen pregàries per la pau. També a la societat es vol mostrar una preocupació per la consecució de la pau declarant dies per a celebrar la recerca de la pau i a les escoles es dediquen activitats didàctiques per educar l’alumnat en hàbits que encoratgen a ser constructors de pau. Eixa mateixa tònica, de tant en tant, ressona en els discursos dels polítics i de les autoritats religioses, però la realitat és tossuda i les bombes continuen matant persones, convertint en enderrocs pobles i provocant sofriment i desolació.

Per què la pau és esmunyedissa? Continuar llegint “PER QUÈ LA PAU ÉS ESMUNYEDISSA?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Als segles XVI i XVII sorgeix a Espanya un gènere literari anomenat “la Picaresca”, caracteritzat per la figura del picardiós. Es tracta d’un antiheroi que, en primera persona, relata les seues aventures i desventures en una societat corrupta.

L’antiheroi era un personatge dels estaments pobres i de família sense honor, marginal i delinqüent, antípoda del vertader ideal cavalleresc, el qual vol millorar la seua condició social i, per això, recorre a l’astúcia i a procediments il·legítims com és l’engany i l’estafa. Viu al marge dels codis d’honor i d’honra. Continuar llegint “I ARA, QUÈ?”