El matí del dissabte 30 de setembre va tenir lloc, per primera vegada a València, una Trobada ecumènica d’oració per la cura de la Creació. En un entorn natural, el Parc de Capçalera, entre Benicalap i Mislata, es varen aplegar un grup de persones de diverses confessions cristianes, en resposta a la convocatòria realitzada pel Secretariat d’Ecologia Humana l’arxidiòcesi de València i pel Centre Ecumènic Interconfessional de València. Continuar llegint “TROBADA ECUMÈNICA DE PREGÀRIA PER LA CURA DE LA CREACIÓ A VALÈNCIA”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Totes les ciències humanes, per a buscar respostes sobre com s’ estan desenvolupant les actituds humanes en el moment actual, han hagut de desmuntar axiomes (dogmes) per reconstruir i tractar d’entendre què és el que hui mou a l’ésser humà en el seu comportament individualista, agressiu, egoista i desconsiderat respecte a tot allò que ocorre al seu voltant. Continuar llegint “CAIGUDA DELS DOGMATISMES”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Setembre ens situa en l’aniversari del Colp Militar a Xile per part de Pinochet, el qual, també, va ser capaç de trair el seu amic de lògia, Salvador Allende, en no complir la paraula que li havia donat de no atemptar contra el seu govern; es deixà portar per la seua ànsia de poder sense estalviar tortures, execucions, morts… en una espiral de deshumanització extrema.

Entre tots els morts i desapareguts en la salvatjada escomesa al llarg de massa anys, tenim dos companys molt pròxims: Antonio Llidó, sacerdot de la nostra diòcesi i Joan Alsina, sacerdot de la diòcesi de Girona. Continuar llegint “MÀRTIRS A XILE”

Alexandre Alapont a Zimbawe.

Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont.

“Servidor bo i fidel, entra al goig del teu Senyor” (Mt 25:22).

Són estes, estimat Alexandre, les paraules que hauràs sentit de Jesús. I és que després d’una vida al servici de l’Evangeli i als més pobres d’Àfrica, el Senyor t’ha rebut amb la tendresa de la seua abraçada: “Entra al goig del teu Senyor”.

Però hui no ens hem reunit per celebrar la teua mort, estimat Alexandre, sinó la teua vida en la plenitud de Déu, perquè ja has entrat “al goig del teu Senyor”. Continuar llegint “A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT”

Alexandre Alapont, fill predilecte de l´Alcúdia, ha mort als 90 anys.

Al poble, Alexandre era anomenat el “missioneret”. El diminitiu no és per la baixa estima sinó per la seua estatura i per l´admiració de com en un cos tan xicotet hi cabia tanta grandesa i intel·ligència i perquè en eixe cos hi cabia un cor tan gran.

La seua vida, fonamentalment, s´ha desenvolupat a Zimbawe i ens ha fet viure pendents i preocupats d´Àfrica. Continuar llegint “EN MEMÒRIA D´ALEXANDRE ALAPONT”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En estos días hay debates sobre las elecciones en diversos ámbitos. Aporto mi opinión, en particular sobre el voto nulo y la opción de no votar.

Hay la utopía ácrata de una sociedad autogestionada sin Estado. Hay también la opción por la República frente a la Monarquía (con la agravante en nuestro caso de impuesta por el dictador y con la oscura historia de los Borbones…). Y también un Estado laico y plural. Pero siendo realistas, en el año y el país en que vivimos, hay una democracia parlamentaria (muy deficiente, muy mejorable, más formal que real: “lo llaman democracia y no lo es”). Democracia en un país europeo, de Primer Mundo (con todas sus deficiencias), democracia parlamentaria, representativa (con su discutible Ley Hont…), con el Congreso y el Senado (también cuestionado), una Constitución que se queda corta, las autonomías, etc. Esta democracia ha posibilitado este estado del bienestar (mejorable, claro). Hace falta más democracia, no menos. La democracia tiene “sus” reglas, nos gusten o no. Esto es lo que hay, hoy por hoy, y ahora toca votar. Continuar llegint “OPINIÓN”