Diumenge de Pasqua de Resurrecció. (Fets 10,34a.37-43; Salm 117; Col 3,1-4; Jo 20,1-9). M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.
És aquest el dia en què actuà el Senyor. I encara que cada evangeli narra aquest moment de forma distinta, coincideixen en uns pocs detalls: que era el primer dia de la setmana, que estava fent-se de dia i que el privilegi (o l’esglai) de trobar la llosa fora del seu lloc el tingueren les dones.
L’evangelista Joan presenta Maria Magdalena: ningú dubta de l’amor que moltes persones alçades i rescatades del fang i de la misèria professaven a Jesús. Hagueren anat amb ell a la fi del món.
I Maria Magdalena és de les poques que tenen nom als evangelis. Joan ens la presenta sola, quan encara era fosc, camí del sepulcre. ¿A pregar? ¿a plorar? ¿a sentir de prop l’ésser estimat? Tant és; la realitat és que no hi ha sepulcre tancat, que no hi ha llosa, que Jesús no hi és.
Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”



el captaire que estava a la porta del temple recupera la seua autonomia i la seua independència. Fins i tot en la seua ceguesa hi havia un impuls cap a la llum. Déu no deixa d’actuar en les nostres obscuritats. Com diu el llibre de Samuel, el Senyor «no es fixa en les aparences, sinó que mira el cor». Quan el jove es pregunta qui li ha tornat la vista, Jesús li diu: «Està davant de tu, l’estàs veient, t’està parlant». Les nostres obscuritats estan habitades per Déu, que ens troba en qualsevol situació i guarda un raig de llum per a cada persona. Com canta el salm, «ens conduïx cap a fonts tranquil·les i restaura les nostres forces».