Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Veure plorar un activista i sindicalista davant la trucada d´un immigrant, Bryan, demanant-li sostre, em supera i, quan, a més a més, en la seua reflexió reconeix que tota la lluita es queda en bones paraules si no s’arriba a poder solucionar la necessitat, em deixa paralitzat, desarmat i em compromet.

Un lluitador, que al llarg de la seua vida ha estat i està arriscant per tantes persones desvalgudes i que siga capaç de plorar perquè enfront de la necessitat urgent d’una persona es queda sense arguments i amb la impotència de no poder donar-li solució immediata, em duu a la necessitat de revisar no sols les nostres lluites sinó també tot el nostre quefer. Continuar llegint “QUIN REGAL DE NADAL?”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Es diu que el poder embruteix i potser per no tenir qui et mane; encara que el paper de l’oposició siga vigilar, el poder gaudeix de la majoria que el manté. Això crea despotisme i que es puga actuar de forma interessada i amb supèrbia.

Aquests dies s’estan reportant notícies molt greus i humiliants per a la nostra societat. Respecte a l’Estat pareix que els “fons reservats” són com un pou d’on poder finançar tota mena de situacions, sense control ni necessitat de passar comptes. Serveixen tant per a qüestions d’Estat com per a ús partidista o d’interés personal de qui mana sense que passe res ni es ruboritze ningú, amb tota descaradura i tranquil·litat. Continuar llegint “¿TRANSPARÈNCIA?”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

És sabut que quan escoltem “l’Església diu”, entenem que s’està fent referència allò que diu la jerarquia. S’ha arribat a confondre la veu de la jerarquia eclesiàstica per la veu de l’Església, pretenent en massa ocasions que la veu dels Pastor siga la veu de Déu. No s’està diferenciant quan la jerarquia parla des del seu pensar personal de quan es tracta de la veu de l’Església; i això és greu, perquè es confon la veu individual per la veu del poble de Déu. Continuar llegint “L´ESGLÉSIA, ¿ESCOLTA?”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Vivim un temps molt convuls i tal vegada serà per estar confosa la diferència entre unitat i uniformitat. Segurament, de forma inconscient, estem buscant la unitat intentant que tots caminen al mateix pas, i que eixe pas siga el manat per la forma dominant, s’haja de ballar al so que al poder li pareix millor.

Açò està passant a la societat i també a l’Església, on si es crida a ser escoltat i que es tinga en compte les diverses diversitats, surt l’acusació d’estar posant en perill la unitat. Veure la diversitat pareix que ens espanta, ja que es tracta com provocadora de desunió i destrucció. Continuar llegint “UNITAT EN LA DIVERSITAT”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Pareix que, al llarg de tot el planeta, estem vivint uns moments de molta polarització a tota mena de nivell (institucions socials, polítiques i eclesials). Al llarg de molt de temps s’ha estat donant per bo allò de “sempre ha sigut així”, convertint eixe “sempre” en axioma, en principi intocable, immòbil, en ortodòxia acceptada com a dogma de fe. Continuar llegint “ESGLÉSIA OBERTA EN CANAL”

L’EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL

Ximo García Roca. Membre del Grup Cristià del Dissabte.

A Paco Gramage, professor, a Honorat Ros, lingüista, a  José Luis Torner, infermer, a José Luis Porcar, filòsof, a Josep Ignaci Espuche, professor, a Pepe Palau, psicòleg, a Luis Marco, mestre.

En els últims mesos, una generació de somiadors i lluitadors s’han inscrit en el Llibre de la Vida. Tots ells van exercir, per un temps, el ministeri sacerdotal amb fidelitat i honestedat fins que un dia es “van eixir” del sistema clerical buscant altres lleialtats, altres camins, altres acompliments; algunes de les seues històries de vida estan plenes de coratges, d’autenticitats, de dubtes, de cerques i de desconcerts; amb ells vam aprendre a anomenar les coses en el seminari, a construir les nostres identitats, a teixir els nostres somnis amb els fils de l’amistat. Portaven el potencial profètic, que obri uns altres horitzons, i el potencial curatiu que cura les ferides, i el potencial cantaire que anima els cansats, i el potencial de l’organització que els va portar a promoure cooperatives, a ser capellans alhora que mestres d’escoles, a promoure la cultura popular i els cineclubs. En les seues parròquies, se’ls recorda com un més del poble, pròxim a les seues esperances i als seus sofriments. Continuar llegint “L’EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL”