UNA COMUNITAT CRISTIANA I UNA PRESÈNCIA PÚBLICA SIGNIFICATIVES PER AL NOSTRE TEMPS

UNA COMUNITAT CRISTIANA I UNA PRESÈNCIA PÚBLICA SIGNIFICATIVES PER AL NOSTRE TEMPS

Els membres del Grup de Seglars i Rectors del Dissabte hem atès la crida del papa Francesc a tornar a les fonts de la fe per fer possible una renovació evangèlica de l’Església. Hem reflexionat sobre la seua situació en el món actual i sobre els reptes que, a totes les persones cristianes, ens planteja la crida a fer de l’Església veritable lumen gentium (llum de tots els pobles) i realitat alliberadora. Aquesta reflexió ha estat il·luminada per les exhortacions i homilies i els discursos del papa Francesc, el llibre “No te olvides de los pobres”[1] i la “Carta a Diogneto”. Continuar leyendo “UNA COMUNITAT CRISTIANA I UNA PRESÈNCIA PÚBLICA SIGNIFICATIVES PER AL NOSTRE TEMPS”

ADHESIÓ AL PAPA FRANCESC I A LA REFORMA EVANGÈLICA DE L´ESGLÉSIA

ADHESIÓ AL PAPA FRANCESC I A LA REFORMA EVANGÈLICA DE L’ESGLÉSIA

Els membres del Grup de Seglars i Rectors del Dissabte de la Diòcesi de València manifestem la nostra adhesió al papa Francesc, celebrem el seu coratge evangèlic i refermem la nostra lleialtat a les reformes que proposa per a l’Església. Li expressem públicament el nostre afecte en moments de turbulència i el nostre rebuig als assetjaments injustificats que han sembrat tristesa i desconcert en les comunitats cristianes i desafecció vers l’Església. Seguint les petjades de Jesús de Natzaret, constatem que el deixeble no és més que el Mestre: Continuar leyendo “ADHESIÓ AL PAPA FRANCESC I A LA REFORMA EVANGÈLICA DE L´ESGLÉSIA”

BOTIFLERISME A L´ESGLÉSIA VALENCIANA

BOTIFLERISME A L’ESGLÉSIA VALENCIANA

 Ja ho sabem, i per això ho celebrem. El 9 d’octubre de 1238, protagonitzat pel rei Jaume I i seguint la dinàmica històrica ja encetada, començàrem a formar part de la cultura occidental i cristiana. Nasquérem a una forma distinta d’entendre la vida. Una nova cultura impregnava i orientava la política, la concepció religiosa de la vida i les relacions internacionals. Un dels botons de mostra més distintius ha estat i és el valencià, llengua que ens agermana amb els nostres veïns i les nostres veïnes del nord i de l’est insular.

D’aleshores ençà hem tingut èpoques esplendoroses en llengua i cultura, i decadències notòries. Els dos daltabaixos més desgraciats han estat el Decret de Nova Planta de 1707 i, recentment, la llarga nit franquista. Tanmateix la discutida Transició del 78 propicià la represa del valencià que, gràcies a l’impuls de moltes institucions i a la fidelitat del poble, torna a florir de bell nou com a tret distintiu dels valencians i les valencianes.

Tot i això, com a membres de l’Església de València hem de lamentar la nul·la predisposició que té aquesta institució envers el valencià. Ben bé podem afirmar que, de totes les institucions significatives del País Valencià, l’Església és la més refractària. Poca broma!

Els responsables d’aquesta desvalencianització han de ser conscients del que això comporta. Una Església que ignora el valencià, està afavorint que molta gent  valenciana ignore l’Església i el que ella significa. Tot just, una autodesqualificació i un greu pecat de manca d’inculturació.

Per tot plegat convidem ardentment els responsables eclesiàstics perquè revertesquen radicalment aquesta situació i propicien l’edició al valencià dels llibres litúrgics i dels catecismes. Alhora és imprescindible la formació i la competència lingüística dels candidats al ministeri sacerdotal, així com el reciclatge general del clergat.

Som un País que té una història, una cultura i una llengua que hem de conèixer, respectar, valorar i servir. Sense salvació humana no hi ha salvació cristiana. Convertim, doncs, el 9 d’Octubre en una data d’inflexió per tal que la llengua del poble valencià esdevinga llengua eclesiàstica.

València, octubre de 2018

                                    Grup de Seglars i Rectors del Dissabte

DAVANT DE LA VIOLÈNCIA RELIGIOSA I LA ISLAMOFÒBIA

DAVANT DE LA VIOLÈNCIA RELIGIOSA I LA ISLAMOFÒBIA

 La violència terrorista avança amb pas ferm sense circumscriure’s a un únic país o a una sola religió: al llarg dels últims mesos s’ha atemptat en diferents països i en nom de les diferents confessions religioses. S’ha despertat però una onada d’odi dirigida principalment contra la població musulmana, tot deixant al seu pas un gran patiment en gent senzilla fidel a l’Islam. Continuar leyendo “DAVANT DE LA VIOLÈNCIA RELIGIOSA I LA ISLAMOFÒBIA”

DAVANT LA SITUACIÓ DE LES PERSONES IMMIGRANS I REFUGIADES A EUROPA

Davant la situació de les persones immigrans i refugiades a Europa

Les migracions contribuïxen al desenvolupament dels poblessi transformem la por en acolliment

Context i novetat del fenomen

La tragèdia de les persones refugiades s’encreua amb les nostres vides des de fa molt: les qui fugiren de Xile, Colòmbia o Afganistà, les saharauis errants, el poble kosovar d’Albània, les matances massives a Ruanda, Burundi o el Congo, les de Sabra i Chatila… És trist que, fins fa poc, haja prevalgut la indiferència davant d’un patiment tan gran. Només el punt d’inflexió que va suposar Lampedusa en 2013, els éssers humans morts i els ferits a la platja del Tarajal o prop de les tanques de Ceuta i Melilla i la tensa situació als dos costats de diverses fronteres europees per l’arribada de grans grups humans han propiciat l’interés dels mitjans. El trasbals que experimentem ens obliga a reflexionar per tal d’adoptar un posicionament eficaç.  Continuar leyendo “DAVANT LA SITUACIÓ DE LES PERSONES IMMIGRANS I REFUGIADES A EUROPA”

COMMEMORANT EL 25 D´ABRIL

COMMEMORANT EL 25 D’ABRIL

El 25 d’Abril ens evoca el que érem com a poble valencià i vàrem perdre. Tanmateix no ens quedem en el record nostàlgic d’un passat que les aliances militars i les conxorxes pel poder ens anorrearen com a col·lectivitat diferenciada. La lapidària sentència por el justo derecho de conquista que ens etzibà Felip V, la podem revertir en un exercici d’autoestima, de presa de consciència de no ser res si no s’és poble, com versifica el poeta Vicent Andrés Estellés. El record de la derrota ens esperona per bastir un País Valencià democràtic, acollidor amb les persones refugiades, solidari amb les vulnerables i amb les qui viuen situacions precàries, defensor dels Drets Humans i cuidador del medi ambient i dels recursos naturals. Continuar leyendo “COMMEMORANT EL 25 D´ABRIL”

L´OPORTUNITAT D´UNA NOVA ETAPA: ELECCIONS MUNICIPALS I AUTONÒMIQUES (2015)

L’oportunitat d’una nova etapa: eleccions municipals i autonòmiques 2015

 Compartint els problemes del nostre Poble i la il·lusió d’una nova forma de fer política i des de la fe en Jesús, els membres del “Grup de seglars i rectors del dissabte” fem públic el nostre discerniment davant les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. El compromís cristià comporta la denúncia d’allò injust i inhumà i l’afirmació de tot el que afavoreix la construcció d’una societat més justa, democràtica, lliure i participativa. Així doncs, Continuar leyendo “L´OPORTUNITAT D´UNA NOVA ETAPA: ELECCIONS MUNICIPALS I AUTONÒMIQUES (2015)”

NOVA ETAPA DE L´ESGLÉSIA DIOCESANA

NOVA ETAPA DE L’ESGLÉSIA DIOCESANA

Simultàniament i inesperada s’ha produït el cessament d’en Carlos Osoro com arquebisbe de València i el nomenament del seu successor, n’Antonio Cañizares, seguint el costum “secretista” vaticà. Aquesta forma d’actuar impossibilita la participació de tot el Poble de Déu i contradiu la doctrina del Concili Vaticà II. No podem deixar de pronunciar-nos davant aquest fet tan rellevant en la nostra Església particular. Així doncs, exposem els nostres desigs i les nostres exigències atenent a la particular situació del Poble Valencià i al disseny pastoral del papa Francesc.

Hem de manifestar-nos clarament com “l’Església de Jesús”. Per això necessitem que el bisbe done testimoniatge de solidaritat i compromís amb la gent que més pateix les conseqüències de la crisi i les dificultats econòmiques i ens anime a fer-ho nosaltres també, tot alçant la nostra veu en la defensa dels drets humans amb actituds clares de proximitat, senzillesa, solidaritat, valentia i decisió. Cal que el bisbe promoga el tarannà acollidor i servicial, obert i dialogant, misericordiós i auster que el papa Francesc manifesta i demana.

La missió alliberadora i humanitzadora de l’Església al servei del món exigeix que el nostre bisbe evite tota mena de coalició amb el poder econòmic, polític o mediàtic i de posicionament ideològic i partidista des d’opcions polítiques determinades (com ara, la unitat d’Espanya o la independència d’alguna part). És important revisar les relacions entre Arquebisbat i Generalitat i els privilegis fiscals de l’Església des d’una perspectiva democràtica i laica. El bisbe ha de promoure, amb decisió, el respecte i la valoració de les diverses iniciatives i organitzacions que busquen la solidaritat eficaç amb els grups socials exclosos i els pobles del Sud. És fonamental que anime al compromís profètic i ferm per la justícia, que denuncie sense tebiesa les corrupcions i els fraus, i que manifeste una opció clara per la gent més empobrida i per “les perifèries” i una sensibilitat especial davant tot sofriment humà. Això s’ha de traduir en gests significatius, com ara denunciar el tractament inhumà a les persones immigrants en les fronteres o les platges i demanar el tancament dels CIEs i també una sanitat, un ensenyament i uns serveis socials públics i de qualitat per a tothom.

L’Església de València, com Església particular, s’ha d’encarnar al nostre Poble Valencià. El bisbe diocesà ha de fer, doncs, un esforç real d’encarnació en la llengua i la cultura pròpies del nostre Poble. Això s’ha de concretar en conéixer i fer servir el valencià, afavorir l’ús de la nostra llengua en tota la vida eclesial, especialment en la celebració comunitària de la fe, i publicar, amb caràcter d’urgència, els llibres litúrgics oficials en valencià i segons la normativa filològica universal i oficialment vigent en el nostre País. Cal declarar obligatòria l’ensenyança del valencià al seminari i enviar a les parròquies de parla valenciana capellans que s’expressen en valencià.

Enfortir la consciència comunitària, sinodal i col·legial de la nostra Església diocesana exigeix que el bisbe, seguint la pràctica del papa Francesc, impulse una organització diocesana que siga el més sinodal possible i que assegure la participació real de tothom des de la riquesa del pluralisme existent. Això implica escoltar respectant les diferents sensibilitats, promoure les diverses opcions cristianes acceptant i valorant la crítica i la dissensió, i fer palesa en tota activitat diocesana la igual dignitat de les dones i dels homes. És necessari garantir la presència de dones amb responsabilitats de decisió en els diferents àmbits de la vida diocesana i tenir cura del llenguatge per tal d’evitar que siga discriminatori de cap persona. És urgent renovar l’organització parroquial des dels reptes del món d’avui i promoure la co-responsabilitat eclesial, afavorint el protagonisme seglar, en tot el funcionament diocesà (fins i tot pel que fa al nomenament de bisbes auxiliars).

Com a comunitat eclesial hem d’estar presents en tots els àmbits que preocupen la ciutadania. Per tant, el nostre bisbe ha d’impulsar el diàleg i la trobada amb els homes i les dones del nostre temps, qualsevol que siga el seu pensament, la seua condició, tradició cristiana o religió. També, com fa el papa Francesc, ha d’afavorir la col·laboració inter-religiosa per la pau, la justícia i la defensa de la naturalesa i, especialment, promoure i donar suport a les experiències de diàleg ecumènic i de celebració entre creients de diferents confessions cristianes, per tal d’anar fent camí vers la unitat volguda pel nostre Senyor. Cal que promoga en les institucions docents de l’Església, també als seminaris, el diàleg sincer amb el món secularitzat i científic, la cohesió social i la igualtat real d’oportunitats, restant al servei de la gent més empobrida. És important revisar la funció social de la Universitat Catòlica per possibilitar-hi l’accés a persones que, per manca de recursos, no poden estudiar a la pública.

En la tasca de renovació de la nostra Església diocesana amb aquests trets, el nou arquebisbe trobarà tot el nostre suport i la nostra col·laboració.

Grup de seglars i rectors del dissabte (València, novembre de 2014

EUROPA, PROJECTE I MALSON

 

EUROPA, PROJECTE I MALSON

(Davant la convocatòria d’eleccions europees)

El somni europeu, que s’identificà des dels seus orígens com a espai de drets humans, treball i pau entre nacions enfrontades històricament, ha estat copat per buròcrates i elits de poder. En conseqüència, s’ha convertit en un malson que fa créixer l’euroescepticisme, la impotència generalitzada davant mecanismes econòmics que colpegen la gent més dèbil i la barbàrie de grups racistes i xenòfobs. Continuar leyendo “EUROPA, PROJECTE I MALSON”