SAVIESA, ESPIRITUALITAT, AMOR POLÍTIC

In memoriam Alfons Llorens

1.- De retorn a València, després de complir amb el ritual dels cirerers, que Alfonso celebrava com el sacramental de l’amistat, va plantejar una qüestió que ens va sorprendre a Paco Gramaje i a mi. “Heu observat que l’evangeli té més preguntes que respostes? El cristianisme, va dir, és l’única religió el fundador del qual, desolat davant el drama de la mort, s’acomiada amb una pregunta: Pare. per què m’has abandonat?.” La pregunta fa que l’evangeli siga una realitat oberta i productiva que no cap en un únic pou. L’aigua viva, que identificava al Galileu, es troba en diferents brolladors, no cal empresonar-lo en un únic recipient: necessita de totes les cultures, de totes les llengües, de tots els estils de vida. Esta saviesa cristina que afronta el dubte, la intempèrie i la complexitat té l’estatut de l’amor que s’expressa en múltiples carrils i cultures populars. Era tan dur acceptar les preguntes que no tenen resposta que ja en els orígens Lluc completa a Mateu i tanca la vida de Jesús amb una resposta “A les teues mans pose el meu esperit”. Les Esglésies s’han preocupat més de tindre respostes que de plantejar preguntes; fins i tot ensenyar i evangelitzar era oferir veritats. I així van nàixer el Catecisme universal de l’Església, el Codi de dret canònic i la Doctrina Social disposats a substituir la saviesa cristiana per un receptari de respostes que estableix límits entre el dins i el fora i es mostra excloent. Recuperar l’Evangeli com el llibre de les preguntes sobre la vida i la mort, sobre el mal i el sofriment, sobre la fraternitat i la injustícia, sobre la pau i la guerra, serà la tasca de la nova generació que tenen totes les respostes a mà en el mercat digital. La saviesa no es tracta d’aplicar una doctrina, sinó d’explorar la realitat i descobrir l’aigua viva que no està canalitzada. Continuar llegint “SAVIESA, ESPIRITUALITAT, AMOR POLÍTIC”

EMIGRANTS CRIMINALITZATS

 

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Estem assistint a un creixement d’ideologies extremes on les persones que viuen el drama de haver d’emigrar es veuen criminalitzades, tractades com a delinqüents i considerades ” persona non grata”.

La Comunitat Europea ha decidit crear un mercat de persones, i sona fort, però és una realitat quan accepta pagar a altres països per a desfer-se de totes les persones que no hi voler acceptar. Continuar llegint “EMIGRANTS CRIMINALITZATS”

TEMPLES, SINAGOGUES, MESQUITES

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El debat sobre les arrels cristianes d’Europa, a l’entorn de la Constitució europea, encobria la qüestió del pluralisme i el mestissatge, i exaltava una identitat monocorde i excloent. El banc de prova era la immigració que plantejava la vella contesa entre identitats. I el que estava en joc era qui mereixia entrar a Europa i qui no, ja que la identitat havia de prevaldre sobre la defensa de la solidaritat, que es desqualificava, per alguns, com: “les genèriques exaltacions de la solidaritat i del primat de la caritat evangèlica, es deia, són més bones intencions que útils quan es confronten amb la complexitat del problema i la densitat de la realitat factual” Continuar llegint “TEMPLES, SINAGOGUES, MESQUITES”

43 CONGRESO DE TEOLOGIA

43 Congreso de Teología: 6-8 de septiembre de 2024 (online)

PUBLICADO EN

GUERRA Y PAZ EN EL MUNDO ACTUAL, ¿HAY SALIDA A LA VISTA?

Convertirán sus espadas en arados y sus lanzas en podaderas. No alzará la espada nación contra nación, ni se prepararán más para la guerra (Is 2,4).
“Bienaventurados los que trabajan por la paz, porque serán reconocidos como hijos de Dios” (Mt 5,9)

Queridos amigas, queridos amigos:

Del 6 al 8 de septiembre de 2024 celebraremos el 43 Congreso de Teología, como venimos haciendo ininterrumpidamente desde 1981. Lo haremos online para posibilitar la participación de las personas de fuera de España, preferentemente de América Latina, y de quienes que no pueden desplazarse.

La paz y la justicia están ausentes en nuestro mundo. En cambio, las guerras están presentes por doquier. Por eso el tema elegido este año es Guerra y paz: ¿hay salida a la vista? Lo consideramos de especial importancia en este momento histórico marcado por los numerosos conflictos internacionales, que están socavando la paz a nivel mundial, territorial, regional y local, masacrando a poblaciones enteras hasta el genocidio, normalizando la guerra hasta el punto de considerarla un fenómeno con el que hay que convivir y ampliando las brechas de las desigualdades.

Analizaremos las causas y las consecuencias de dicha conflictividad, prestando especial atención a los efectos devastadores para las poblaciones más vulnerables y sometidas a la opresión colonial. En el análisis tendremos en cuenta el trasfondo religioso, político y económico de los conflictos, introduciremos la perspectiva ecofeminista y decolonial y ofreceremos referentes éticos relacionales frente la dialéctica amigo-enemigo.
Pero no podemos caer en el derrotismo y el fatalismo. Por eso nos preguntamos si hay salida a tan dramática situación y proponemos la búsqueda de caminos de paz que eviten convertir el mundo en un coloso en llamas. ¿Cómo? A través de la lógica diplomática, la reflexión moral, la construcción de una cultura de paz, la creación de una comunidad global intercultural, interreligiosa e interétnica y el establecimiento de relaciones internacionales justas y solidarias.

Al tratarse de un Congreso de teología cristiana rastrearemos en los textos bíblicos caminos que ayuden a construir el ideal de la paz en medio de los conflictos. Lo que ponen de manifiesto dichos textos es que paz y justicia deben ir de la mano. “La justicia y la paz se besan”, afirma el Salmo 85,11. El término que mejor expresa dicho ideal es shalom, que subraya el carácter relacional, social, comunitario y ecológico de la paz. Shalom no debe entenderse solo como ausencia de guerra, sino como bienestar integral y calidad de vida para todos los seres humanos y la naturaleza.

En la reflexión y el análisis nos acompañarán especialistas en Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria, Relaciones Internacionales, Estudios sobre el Mundo Árabe-Islámico Contemporáneo y Oriente Medio, Teología de la Liberación y Ecología, Información Internacional y Periodismo en Zonas de Conflicto.

Federico Pastor Ramos y Juan José Tamayo, presidente y secretario de la Asociación de Teólogas y Teólogo Juan XXIII

Programa e inscripciones:

Congreso de Teología 2024: Guerra y Paz en el mundo actual. (congresodeteologia.info)

 

 

 

CONFLICTE DE DRETS

 

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A moltes persones els costa acceptar la Unió Europea com a un conjunt de pobles amb la voluntat de constituir-se, en la pràctica, com un sol poble format per la diversitat de tots els Estats que la constitueixen, perquè és evident que en eixa suposada Unió Europea hi ha uns pobles més privilegiats que altres, fins al punt de semblar que uns Estats han de fer o comportar-se com els privilegiats determinen. Continuar llegint “CONFLICTE DE DRETS”

RAZÓN Y EMOCIÓN SEGÚN ADELA CORTINA

 

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

Hace unos días volví a encontrarme con ella, casi por casualidad, en el edificio histórico de la Nau de la Universidad de Valencia. Suele ir allí con frecuencia y hemos tomado café en alguna ocasión. Esta vez hablamos de pie en el claustro mientras contemplábamos desde la sombra la figura de Luis Vives. Le di la enhorabuena por su última distinción (el Premio XL Semanal 2024 en la categoría de Pensamiento) y me contó la ceremonia celebrada al respecto en la Real Academia de Bellas Artes de San
Fernando (los otros premiados fueron Antonio López, Valentín Fuster y Francisco Arango en las categorías respectivas de Creación, Ciencia y Valores). Continuar llegint “RAZÓN Y EMOCIÓN SEGÚN ADELA CORTINA”

ESCRITS D’AHIR PER AVUI

 

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Apropant-nos a l’Evangeli, observem que Jesús es posa de part dels pobres (“Benaurats els pobres, vostre és el Regne del cel”. (Lc.6,20). Jesús viu enfrontaments molt forts amb els religiosos, hi manté diferències molt fortes, fins al punt de ser condemnat pels del Temple, acusant-lo de blasfem i perillós per a la fe.

Caldria prendre-li el pes a aquesta realitat manifestada a l’Evangeli, perquè són molt necessàries que avui seguisquen ressonant les paraules de Jesús: “Feu i observeu tot allò que vos diguen (els sacerdots), però no actuen com ells, perquè diuen i no fan” (Mt.23,3). Continuar llegint “ESCRITS D’AHIR PER AVUI”

VIST I…NO FET

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El gran Quino, des del personatge Mafalda, ens ha deixat alguns pensaments que ara vull dur a la memòria. A través d’un diàleg entre Miguelito i Mafalda destaque aquesta conversa:

“- Mafalda, ¿et pareix que en altres mons hi ha éssers intel·ligents?                          – Miguelito, jo crec que és molt probable.                                                                            – Però, Mafalda, segons els savis, pareix que eixos éssers no poden habitar cap dels planetes a prop de la terra.                                                                                               – No, Miguelito, és clar, si són intel·ligents, no”. Continuar llegint “VIST I…NO FET”

ESTELLÉS

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

Vicent Andrés Estellés,
poeta de Burjassot,
poeta del Poble tot,
perquè allò que importa és
ser conscients de no ser res
si no s’opta per ser poble
que és la dignitat més noble
personal i col·lectiva
d’una identitat ben viva
d’un País que junt s’acoble. Continuar llegint “ESTELLÉS”

VULL SER LLIURE

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En la dècada dels seixanta del segle passat, el crit generalitzat era VULL SER LLIURE. Es feia cantant a ple pulmó la lletra que Xesco Boix popularitzà, volent reaccionar contra totes les situacions que es vivien i que esclavitzaven: guerres, repressions, abusos de poder, domini del capital, fonamentalismes… Es vivia una reacció des de tots els sectors culturals i socials que necessitaven reclamar aire més pur que permetera vies d’esperança i créixer amb il·lusió; d’aquesta manera, es formà un moviment contagiós que ens obria a l’esperança i feia possible confiar en un món més just, humà i obert. Continuar llegint “VULL SER LLIURE”