In memoriam Alfons Llorens

1.- De retorn a València, després de complir amb el ritual dels cirerers, que Alfonso celebrava com el sacramental de l’amistat, va plantejar una qüestió que ens va sorprendre a Paco Gramaje i a mi. “Heu observat que l’evangeli té més preguntes que respostes? El cristianisme, va dir, és l’única religió el fundador del qual, desolat davant el drama de la mort, s’acomiada amb una pregunta: Pare. per què m’has abandonat?.” La pregunta fa que l’evangeli siga una realitat oberta i productiva que no cap en un únic pou. L’aigua viva, que identificava al Galileu, es troba en diferents brolladors, no cal empresonar-lo en un únic recipient: necessita de totes les cultures, de totes les llengües, de tots els estils de vida. Esta saviesa cristina que afronta el dubte, la intempèrie i la complexitat té l’estatut de l’amor que s’expressa en múltiples carrils i cultures populars. Era tan dur acceptar les preguntes que no tenen resposta que ja en els orígens Lluc completa a Mateu i tanca la vida de Jesús amb una resposta “A les teues mans pose el meu esperit”. Les Esglésies s’han preocupat més de tindre respostes que de plantejar preguntes; fins i tot ensenyar i evangelitzar era oferir veritats. I així van nàixer el Catecisme universal de l’Església, el Codi de dret canònic i la Doctrina Social disposats a substituir la saviesa cristiana per un receptari de respostes que estableix límits entre el dins i el fora i es mostra excloent. Recuperar l’Evangeli com el llibre de les preguntes sobre la vida i la mort, sobre el mal i el sofriment, sobre la fraternitat i la injustícia, sobre la pau i la guerra, serà la tasca de la nova generació que tenen totes les respostes a mà en el mercat digital. La saviesa no es tracta d’aplicar una doctrina, sinó d’explorar la realitat i descobrir l’aigua viva que no està canalitzada. Continuar llegint “SAVIESA, ESPIRITUALITAT, AMOR POLÍTIC”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Estem assistint a un creixement d’ideologies extremes on les persones que viuen el drama de haver d’emigrar es veuen criminalitzades, tractades com a delinqüents i considerades ” persona non grata”.

La Comunitat Europea ha decidit crear un mercat de persones, i sona fort, però és una realitat quan accepta pagar a altres països per a desfer-se de totes les persones que no hi voler acceptar. Continuar llegint “EMIGRANTS CRIMINALITZATS”

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El debat sobre les arrels cristianes d’Europa, a l’entorn de la Constitució europea, encobria la qüestió del pluralisme i el mestissatge, i exaltava una identitat monocorde i excloent. El banc de prova era la immigració que plantejava la vella contesa entre identitats. I el que estava en joc era qui mereixia entrar a Europa i qui no, ja que la identitat havia de prevaldre sobre la defensa de la solidaritat, que es desqualificava, per alguns, com: “les genèriques exaltacions de la solidaritat i del primat de la caritat evangèlica, es deia, són més bones intencions que útils quan es confronten amb la complexitat del problema i la densitat de la realitat factual” Continuar llegint “TEMPLES, SINAGOGUES, MESQUITES”

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A moltes persones els costa acceptar la Unió Europea com a un conjunt de pobles amb la voluntat de constituir-se, en la pràctica, com un sol poble format per la diversitat de tots els Estats que la constitueixen, perquè és evident que en eixa suposada Unió Europea hi ha uns pobles més privilegiats que altres, fins al punt de semblar que uns Estats han de fer o comportar-se com els privilegiats determinen. Continuar llegint “CONFLICTE DE DRETS”

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

Hace unos días volví a encontrarme con ella, casi por casualidad, en el edificio histórico de la Nau de la Universidad de Valencia. Suele ir allí con frecuencia y hemos tomado café en alguna ocasión. Esta vez hablamos de pie en el claustro mientras contemplábamos desde la sombra la figura de Luis Vives. Le di la enhorabuena por su última distinción (el Premio XL Semanal 2024 en la categoría de Pensamiento) y me contó la ceremonia celebrada al respecto en la Real Academia de Bellas Artes de San
Fernando (los otros premiados fueron Antonio López, Valentín Fuster y Francisco Arango en las categorías respectivas de Creación, Ciencia y Valores). Continuar llegint “RAZÓN Y EMOCIÓN SEGÚN ADELA CORTINA”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Apropant-nos a l’Evangeli, observem que Jesús es posa de part dels pobres (“Benaurats els pobres, vostre és el Regne del cel”. (Lc.6,20). Jesús viu enfrontaments molt forts amb els religiosos, hi manté diferències molt fortes, fins al punt de ser condemnat pels del Temple, acusant-lo de blasfem i perillós per a la fe.

Caldria prendre-li el pes a aquesta realitat manifestada a l’Evangeli, perquè són molt necessàries que avui seguisquen ressonant les paraules de Jesús: “Feu i observeu tot allò que vos diguen (els sacerdots), però no actuen com ells, perquè diuen i no fan” (Mt.23,3). Continuar llegint “ESCRITS D’AHIR PER AVUI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El gran Quino, des del personatge Mafalda, ens ha deixat alguns pensaments que ara vull dur a la memòria. A través d’un diàleg entre Miguelito i Mafalda destaque aquesta conversa:

“- Mafalda, ¿et pareix que en altres mons hi ha éssers intel·ligents?                          – Miguelito, jo crec que és molt probable.                                                                            – Però, Mafalda, segons els savis, pareix que eixos éssers no poden habitar cap dels planetes a prop de la terra.                                                                                               – No, Miguelito, és clar, si són intel·ligents, no”. Continuar llegint “VIST I…NO FET”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

Vicent Andrés Estellés,
poeta de Burjassot,
poeta del Poble tot,
perquè allò que importa és
ser conscients de no ser res
si no s’opta per ser poble
que és la dignitat més noble
personal i col·lectiva
d’una identitat ben viva
d’un País que junt s’acoble. Continuar llegint “ESTELLÉS”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En la dècada dels seixanta del segle passat, el crit generalitzat era VULL SER LLIURE. Es feia cantant a ple pulmó la lletra que Xesco Boix popularitzà, volent reaccionar contra totes les situacions que es vivien i que esclavitzaven: guerres, repressions, abusos de poder, domini del capital, fonamentalismes… Es vivia una reacció des de tots els sectors culturals i socials que necessitaven reclamar aire més pur que permetera vies d’esperança i créixer amb il·lusió; d’aquesta manera, es formà un moviment contagiós que ens obria a l’esperança i feia possible confiar en un món més just, humà i obert. Continuar llegint “VULL SER LLIURE”