1707-2007:¿Tres-cents anys refent la desfeta?
REFLEXIONS DES DE LA FE CRISTIANA. (Març 2007)
A la darreria del segle XVII s’operà un canvi important a l’Occident d’Europa, donat que l’hegemonia continental de França hagué de cedir el pas a un equilibri europeu amb l’auge de les potències marítimes d’Anglaterra i Holanda. A aquesta lluita per la supremacia imperial s’afegí el problema successori en la corona d’Espanya, on aspiraven al tron Felip de Borbó, representant de França, i l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el suport d’Anglaterra i Holanda. Castella s’uní al borbó, i la Corona d’Aragó optà per l’austracista. A l’interior del Regne de València, l’elit oligàrquica, anomenada “botiflers” s’adherí majoritàriament a Felip de Borbó, i els llauradors i les classes humils, anomenats “maulets”, eren austracistes. Aquells defensaven uns privilegis, aquests uns drets forals. Semblantment ocorregué a l’Església: mentre l’alt clergat es solidaritzava amb l’aristocràcia terratinent borbònica, la baixa clerecia estigué al costat del poble pla. Així el Regne de València es convertí d’alguna manera en el camp de batalla on es dirimí la Guerra de Successió. Continuar llegint “1707-2007: ¿TRES-CENTS ANYS REFENT LA DESFETA) (2007)”