Paraules pronunciades pels membres del Grup Cristià del Dissabte en el soterrar de Pere Riutort
Ha mort Pere Riutort Mestre, apassionat per la llengua del poble, distingit i estimat pel seu alumnat i capaç d’il·lusionar-lo i de fer-lo estimar la llengua, creant escola de deixebles enamorats de la nostra llengua.
Ha rebut grans distincions pel seu treball, junt a figures com Sanchis Guarner o Enric Valor. Tanmateix ha estat marginat i maltractat a la nostra diòcesi de València malgrat el seu gran esforç i la seua aportació a l´Església valenciana en traduir els textos i les pregàries litúrgiques, quan presidia la comissió de litúrgia de la diòcesi, per tal que tot el poble poguera parlar amb Déu sense sentir-se estranger en la pròpia casa. Gràcies a la seua perseverança ens proporcionà l’únic text que actualment està aprovat oficialment per a la litúrgia en valencià: el missal “Llibre del poble de Déu”, costejat fonamentalment per ell mateix.
Gràcies, bon i admirable amic Pere Riutort perquè, enmig de tanta oposició i tanta batalleta política, ideològica i eclesiàstica, tu no hi entrares. Gràcies perquè, per la teua aportació i constància, has possibilitat, als pobles de l’arxidiòcesi, pregar comunitàriament i celebrar la fe dignament dirigint-nos al bon Pare-Mare en la llengua de les nostres mares i dels nostres pares. Com un enamorat de la llengua anares superant els obstacles que et posaven polítics i jerarques eclesiàstics. Descansa en pau, benvolgut Riutort.
Diguen el que diguen, la teua obra roman a l’abast de tothom. Gràcies per la teua vida i pel teu testimoniatge.
»»»»»»»» »»»»»»»» »»»»»»»»
Paraules pronunciades en nom d’Avel·lí Flors Bonet i Maria Dolors Mas Alegre, membres de l’ Associació “Bisbe Climent” i de la revista “Pentecosta” de Castelló
EN LA MORT DE PERE RIUTORT MESTRE
Ens ha causat molta tristor la mort del bon amic i germà Pere Riutort Mestre, al seu refugi de Tàrbena (com ell solia dir, ‘al seu santuari’), A ell dediquem estes paraules:
La pena ens afeixuga, Pere. Fa una setmana que ens tocares, i et vàrem sentir sense esma; potser ens demanaves coses que no podies formular. Gustosa- ment hauríem vingut a veure’t per saber què ens volies. Ara ja no hi podem fer res, amic. El cel se t’ha endut, a tu, amb els plans i els propòsits. Com als pobres, només ens queden pregàries al Déu amagat que s’enduu els vells amics, a l’hora impensada. Deu ser per a quedar-se’ls amb ell. Allí tu, amagadet, estaràs molt millor, bon amic, en companyia de Llàtzer, el pobre. Tu que en vida ho donares tot (o t’ho llevaren, no ho sabem, no ho hem pogut saber mai). A la taula dels rics, de tant en tant, pidolaves les miques; i només uns pocs et llepaven les nafres. Creem per la fe que ja seus a la taula, al santuari del cel, millor que el que somniaves ací.
Des hui, cada any, el 21 de novembre, els valencians celebrarem la memòria de sant Pere Riutort, mestre sincer, profeta de veritats incòmodes, pregoner de pentecosta, treballador incansable, sembrador d’esperança. La teua llavor florirà un dia, sant Pere; des del teu nou lloc, al regne del cel, no oblides el poble que tant estimares!
Castelló, 22 de novembre de 2021