DIUMENGE DE RAMS. Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Diumenge.
És sorprenent com resistim impassiblement el relat de la tortura fins a la mort d’una persona, amb tot tipus de detalls de crueltat i sadisme sense que ens ocasione convulsions, desgana ni canvi de plans.
Avui escoltem un relat de la tortura, flagel·lació i mort de Jesús a mans de persones covardes, interessades i cegades pel poder. Però també avui, amb imàtgens, assistim a la massacre dels pobles i al martiri de persones innocents per ocurrència dels poderosos sense deixar de menjar i sense reaccionar. Més enllà d’una lamentació, no estem reaccionant i l’Església guarda silenci, com que no té una paraula de compromís si no és la de dir-nos que resem perquè siga Déu que veja què pot fer al respecte. Pareix que cadascú tenim la nostra vida i mala sort a qui li toca sofrir.
Com és possible que amb tota la tecnologia i la informació de què disposem no siguem capaços d’erradicar el sofriment? Açò parla del fracàs humà i de la falsedat al nostre tracte. ¿Tan fort és l’egoisme humà que no li importa deixar morir o provocar mort a l’ésser humà?
Hem perdut el valor de l’honestedat i el valor de la credibilitat. No ens importa fer “teatre” per crear ficció, embrutant d’ignomínia i deshonor als qui sofriran la conseqüència del nostre desvergonyiment, altivesa i prepotència. Unes vegades es fa en nom del poder o per raons d’Estat i altres, inclús, en nom de Déu, de la religió i de la fe.
Hem construït una cuirassa tan potent que no permet que ens afecte el dolor humà ni mostrar compassió i sí viure crueltat, escarni, abandonament i mort.
A la societat celebrem la grandesa humana i l’Església hui entra a celebrar la passió i mort de Jesús com a pas necessari, diu, per a la resurrecció, però no ens mou a reaccionar i comprometre’ns a canviar hàbits per manifestar-nos públicament contra el poder destructor, sinó que tot queda al temple amb una posada a escena aïllada de la realitat.
Amb l’escarni humà no es pot jugar; per això cridar pau, estima, justícia i llibertat no pot continuar unit a continuar essent depredadors, opressors sobre els pobles en què el poder fa negoci i l’Església no denuncia ni pren partit públicament.
Jesús, el nostre Mestre, ha sigut torturat fins a la mort, ha sofrit l’escarni per part de les autoritats polítiques i religioses. El temple l’ha denunciat. Avui, no som capaços d’alçar la veu?
La religiositat, potser, pot mantenir ritualisme per a celebrar la mort i fer-ho amb alegria perquè dona Vida, però el deixeble de Jesús, en entrar en la setmana per excel·lència del cristià, haurà de preguntar-se si està dispost a viure com Jesús per a la societat d’avui.