V DIUMENGE DE PASQUA M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Junt al sentiment de goig que sentim sempre amb l’Al·leluia de la Resurrecció, apareix també el propòsit que ens fem de manifestar als altres que Jesús és viu, que el seu pas és el definitiu i que el que pertoca és anunciar amb entusiasme que la nostra esperança està en fer possible una vida nova, diferent.
Ens ocorre, però, que la festa acaba i tornem als quefers diaris. L’alegria de la Pasqua, que deixà arrere el patiment de la Creu, ha d’entrar en el nostre dia a dia; ser testimonis ja no és tan fàcil; la realitat sembla posar-nos cara a cara amb les nostres forces i a poc a poc va difuminant-se el goig de l’Al·leluia.
Jesús, tanmateix, ens recorda en aquest diumenge que només hi ha una “fórmula” per a no defallir i arribar amb èxit al final del camí: “(…) que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres”. Tal vegada no ressona prou en nosaltres aquest manament, perquè l’exigència és gran; perquè és tota l’exigència.
És així com ho entengueren els Apòstols; el manament de l’Amor ens ha de conduir a l’acció, com a ells, acceptant les dificultats però sense renunciar a acomplir la missió a què se sentien cridats i animats per l’Esperit del Ressuscitat. I una acció en comunitat, que, com Jesús, tinga present les persones desfavorides, marginades, malaltes… pobres; que, com Jesús, alce la veu per a assenyalar i denunciar allò que atempte contra la dignitat de les persones.
Se’ns oblida moltes vegades que a soles no podem, que necessitem ser comunitat per poder construir el Regnat de Déu. I no hi ha un altre camí si volem ser testimonis, a través de la nostra vida, de la resurrecció del Crist. “Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”.