Festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu. M.Sacramento Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Quan una persona alça els ulls al cel, unes vegades somriu amb un pensament agraït, unes altres, en silenci, dirigeix una pregària plena d’esperança cap a Aquell que instintivament situa per damunt de tot i de tothom i de qui espera ser escoltada. Des d’ahí s’espera la salvació, el remei, el consol, la solució. És la figura bíblica de l’inici d’una oració: “… I alçant els ulls al cel…”
Les lectures d’aquesta festivitat així ens ho fan veure: salvar-se, ( Moisès pregà pel poble, i el Senyor li digué: «Forja una imatge d’aquestes serps i posa-la en forma d’estendard. Els qui hauran estat picats, si la miren, salvaran la vida» – Nm. 21,8) creure, viure per a sempre… ( I així com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creguen en ell tinguen vida eterna – Jn 3,14-15 ). Contemplar el Fill de l’home penjat i mort en la creu és, per als creients, la donació absoluta per amor; no guardar-se res i donar-ho tot: és haver sigut fidel a la voluntat de Déu i no haver-ne defugit les conseqüències.
És difícil visualitzar, en el món d’avui, una exaltació d’un signe de tortura antic i que encara perdurà després de la mort de Jesús. Tampoc l’acceptaren els primers cristians, i preferiren significar-se amb la imatge d’un peix o d’una àncora. Al llarg dels segles, les creus s’han carregat d’or, de pedres precioses; han sigut obres mestres d’orfebreria, s’han recreat artísticament en milers de quadres i escultures…; algunes persones les duem discretament al coll; unes altres, amb ostentació; algunes, obviant tota connotació religiosa les llueixen com a arracades…
Però la Creu, amb Crist crucificat en ella, és un signe d’amor; és el final d’un recorregut de donació i d’estima; és renunciar a la vida per a donar-nos-la. És, per tant, una festivitat d’acció de gràcies: Déu sempre dona senyals i oportunitats per a salvar-se (com amb l’estendard i la serp) i, en alçar els ulls al cel, ahí està l’Amor salvant; Déu no vol perdre cap de les seues criatures i s’encarna per a estimar-nos fins a la donació completa. I en alçar els ulls cap a Ell, es creurà en l’Amor.
La festivitat de l’exaltació de la Santa Creu no és una altra cosa que l’exaltació de l’Amor.