Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València
L’Aula de Ciutadania de Llíria enceta el curs 2025-2026 amb una sessió ben especial: una xarrada de la jutgessa Manuela Carmena sobre el seu compromís personal amb la reforma de l’Administració Pública. Ningú com ella, que ha dedicat gran part de la seua vida a l’espai públic, amb tan provada vocació de servici i tan honesta entrega al seu quefer professional, pot argumentar sobre aquest tema. Sobretot perquè el seu plantejament té com a base una gran estima pel sector públic, amb la convicció que sempre és possible millorar el seu funcionament en benefici del conjunt de la societat.
Manuela Carmena acaba de publicar el llibre Imaginar la vida. Cuatro décadas transformando lo público (ed. Península, Barcelona 2025) on ens parla de tot això. Es tracta, en part, d’un llibre de memòries personals i professionals, però a ella li agrada dir que és també una mena d’assaig en què raona sobre la seua forma d’entendre l’activitat desplegada per les distintes institucions públiques. En tot cas, en l’època que vivim, tan convulsa i crispada, tan falta de respecte i de diàleg, aquest text constitueix un autèntic testimoni ètic.
El llibre revela la trajectòria personal i professional de Manuela Carmena. Nascuda a Madrid en gener de 1944, al si d’una família benestant, prompte va adquirir una notable consciència social mentre cursava la carrera de Dret a la Universitat de Madrid. Ací va ser expedientada políticament, i per això hagué d’acabar els seus estudis a la Universitat de València el 1965. Una primera etapa de la seua carrera professional va estar vinculada amb la defensa dels treballadors i els detinguts, essent cofundadora del despatx laboralista en el qual es va produir la matança d’Atocha de 1977.
Una segona etapa, molt dilatada, comença per a Manuela Carmena en 1981, després de guanyar les oposicions a la carrera judicial, tot convertint-se en una jutgessa orientada a lluitar contra les corrupteles dels jutjats en les distintes places que va ocupar (Canàries, País Basc, Madrid). En 1986 va rebre el Premi Nacional dels Drets Humans, i de 1989 a 1993 la va marcar notablement la seua experiència al front del Jutjat de Vigilància Penitenciària de Madrid. Posteriorment tindria altres experiències professionals molts interessants, com ara ser Degana dels Jutges de Madrid, vocal del Consell General del Poder Judicial, cofundadora de l’associació Jutges per la Democràcia i col·laboradora de l’Organització de les Nacions Unides.
Jubilada de la Judicatura des de 2010, ací va començar per a ella una tercera etapa dedicada a distintes activitats cíviques i socials. I entre elles, destaca clarament la seua tasca com alcaldessa de Madrid de 2015 a 2019 encapçalant una plataforma municipal progressista. La van animar molts a fer aquesta funció, tot i que no era massa partidària d’entrar en la vida política. Els darrers capítols del llibre mostren els sentiments agredolços que va experimentar en aquella gestió. I ací apareix més que mai una Manuela Carmena gens dogmàtica, a la recerca de diàleg i d’acords per aconseguir una ciutat de Madrid millor, front a tantes dificultats que van sortir al seu pas. I després de l’alcaldia s’acabà la política per a ella, i tornà a les seues activitats de caràcter cívic i social en que ara mateix s’hi troba involucrada.
Quin plaer llegir-la i escoltar-la: “Hagamos una plataforma para abrir paso a la imaginación en la gestión pública. Rompamos moldes, sobre todo mentales. Partamos del supuesto de que las cosas podrían ser distintas, que se pueden cuestionar y mejorar”. El proper divendres 26 de setembre, a l’Edifici Multiusos municipal (C/Pla de l’Arc), Manuela Madre inaugurarà l’onzé curs de l’Aula de Ciutadania de Llíria. Una gran oportunitat per a tots aquells que hi puguen assistir. Esteu convidats.