CONTRA LA CORRUPCIÓ (març del 2013)
Fins i tot estant en “Seu vacant”, la vida cristiana continua, perquè l’Església no és el Papa. Els membres del “Grup de Rectors del Dissabte”, exercint la nostra responsabilitat pastoral amb lleialtat a les preocupacions del nostre poble i acompanyant els éssers humans que pateixen injustament,
►Manifestem el nostre suport a les mobilitzacions ciutadanes que expressen la indignació per les famílies desnonades dels seus habitatges, la gent jove desocupada i al límit de les relacions socials, i les persones que es veuen en la necessitat de sobreviure gràcies als Bancs d’Aliments. Així mateix valorem el treball de fiscals i jutges, periodistes i inspectors públics que s’han compromès a desvetlar la corrupció. Junt amb tals professionals i tantes germanes i germans conscients de la realitat, volem contribuir decididament, com a comunitat cristiana, a moralitzar la política i l’economia, a vigilar els abusos econòmics i socials i a afavorir alternatives que òbriguen camins germinals a la solidaritat i assenyalen capacitats amb vista a la realització personal, l’organització democràtica i el benestar col·lectiu. El món cristià (mitjançant, sobretot, Càritas) s’ha unit al potencial humanitzador despertat per la crisi, que està promovent la solidaritat cívica per mitjà de campanyes d’aliments, menjadors socials, iniciatives de recollida de roba, relacions d’ajuda, accions en defensa de la població immigrant i del dret a la salut, l’educació, el treball i l’habitatge. Però sobretot, ens sentim igualment propers a totes les persones que, exigint la reconstrucció dels fonaments de la societat, aposten per una nova economia, una nova política, una nova cultura i una nova manera de viure.
►Donem suport, amb particular convicció, a la protesta contra la corrupció política i econòmica protagonitzada, ben sovint, per les persones que van generar la crisi: especuladores financeres o banqueres, gestores d’allò públic o empresàries, evasores d’impostos o dilapidadores de diners públics en despeses privades i supèrflues. El crit de la protesta ciutadana és el nostre crit; les seues lluites, les nostres lluites; i els seus anhels, els nostres anhels. En ells ressona el mandat diví de “no robaràs”. Per a la consciència cristiana, on hi ha corrupció es creen cercles de mort produïts per l’avarícia, l’acumulació, la competitivitat. Mor la confiança, es destrueixen projectes de vida, es deteriora la convivència. La corrupció està desmoralitzant la vida pública i s’ha convertit en un virus mutant que arrossega institucions, corromp consciències, debilita la convivència i destrueix la democràcia.
►En nom de les persones que necessiten els diners que no els estan arribant, per haver estat robats, exigim la devolució del que ha estat substret. En nom de l’alumnat que es forma en barracons que no es convertiran en escoles perquè alguns es van endur els diners; en nom de les ciutadanes i els ciutadans que no poden rehabilitar-se de la drogoaddicció, de les persones ancianes que veuen tancar-se les seues residències, de les parades que veuen reduïdes les seues prestacions de supervivència perquè alguns polítics van malversar els recursos públics; en nom de les discapacitades que veuen tancar-se els seus centres; en nom dels pobles del sud que han vist desviar-se els fons de la cooperació, exigim la devolució del que ha estat robat. En nom de les famílies desnonades pels abusos bancaris que arriben a provocar suïcidis, exigim la devolució del que ha estat robat.
►L’espiral de la corrupció ha trobat a la Comunitat Valenciana el seu epicentre, amb tal densitat que ha envaït àmbits tan sensibles com la cooperació, els serveis socials, la dependència…, sense excloure els esdeveniments religiosos. Com a membres de la Diòcesi valenciana, sentim veure’ns implicats en el que sembla un dels episodis més dolosos de la corrupció: la desviació de fons públics en l’organització de la visita del Papa a València, que està sent investigada judicialment. La responsabilitat ètica i pastoral davant d’aquesta ombra que s’escampa sobre l’Església valenciana, ens apressa a exigir, sense esperar la resolució judicial, que les persones que van adquirir el compromís de gestionar i controlar els resultats de l’esdeveniment, donen compte ja dels ingressos i despeses corresponents; i que, en cas d’existir un mínim indici de corrupció, es denuncie públicament.
►La situació actual de corrupció interpel·la l’Església en el seu conjunt; no podem humanitzar la crisi si som part del problema. El sistema judicial dictarà penes, establirà responsabilitats i decretarà restitucions; les persones que creiem en el projecte de Jesús, anunciem una conversió que, alhora que obri el futur personal als infractors i infractores, defensa la comunitat cristiana de la seua degradació. Com afirma la Doctrina Social de l’Església, “certs pecats particularment greus estan sancionats amb l’excomunió, la pena eclesiàstica més severa, que impedeix la recepció dels sagraments i l’exercici de certs actes eclesiàstics”. No podem entendre que la gent corrupta s’exhibisca combregant o acompanyant jerarques o presidint processons, quan s’exclou automàticament de la comunió, per exemple, la dona que avorta i qui col·labora amb ella, o qui es divorcia i torna a casar-se.
►El mes en què commemorem l’assassinat de Monsenyor Romero (24 de març), recuperem la carta pastoral en què afirmava que “el diàleg nacional és una necessitat” i afegia: “En nom de Déu i en nom d’aquest poble sofert, els laments del qual pugen fins al cel cada dia més tumultuosos, els demane, els pregue, els ordene: cesse la corrupció i la impunitat”. Totes les comunitats es van lliurar en cos i ànima a promoure el diàleg i la negociació, amb lucidesa i convicció, en homilies, escrits i conversacions. Avui la magnitud del deteriorament social i el patiment d’una multitud d’éssers humans i famílies exigeixen aconseguir un autèntic consens entre totes les forces socials i polítiques, entre els empresaris i els sindicats, entre les universitats i les comunitats. Amb el vigor del profeta i la convicció del testimoni, l’Església (especialment la jerarquia) ha de promoure el consens, que ara sembla impossible, per recuperar l’exemplaritat ètica, per evitar el patiment injust, per enfocar la política des de la centralitat dels últims. És una bona raó per a construir el cos eclesial en l’Any de la Fe. Què suposaria aquest Any de la Fe si totes les parròquies, ordes religiosos i institucions eclesials, i cada creient, ens dedicàrem en cos i ànima a predicar el diàleg i el consens en les qüestions de què depenen tantes vides!
València, 9 de març del 2013
Grup de Rectors del Dissabte