APORTACIONS A LA CONSULTA DEL PAPA SOBRE LA FAMÍLIA
Hem acollit amb moltíssim goig la decisió de recaptar l’opinió del Poble de Déu sobre la forma de plantejar la pastoral familiar. És un senyal més del desig de renovació manifestat repetidament pel Papa Francesc, que tantes esperances està despertant.
En efecte, com diu el document preparatori de la III Assemblea General Extraordinària del Sínode de Bisbes, “avui es presenten problemàtiques inèdites fa pocs anys”, problemàtiques front a les quals no sempre es pot esperar de l’Església una resposta concreta. El fet de plantejar-les no sols manifesta l’honestedat d’escoltar les preocupacions i aspiracions de les dones i els homes de bona voluntat que creuen en el valor insubstituïble de la família, sinó que fa palesa també la recuperació del sentit democràtic i conciliar del Poble de Déu.
Una institució com la família, que gaudeix de gran prestigi i estima per part de la ciutadania (tot i que no és un espai idíl·lic sinó que coneix també la violència intrafamiliar i la destrucció de vides), no necessita salvadors ni croades que, sota la seua defensa, amaguen ideologies i interessos particulars.
Els membres del “Grup de seglars i rectors del dissabte” oferim la nostra reflexió per posar de relleu alguns aspectes de l’enquesta per la seua vàlua i, en especial, perquè planteja qüestions que estan en el debat públic actual conformant un canvi d’època.
►Constatem un trencament de la identificació entre matrimoni i família. El bé major a protegir per la família és la supervivència, la cura i la socialització de les criatures, la realització dels seus membres i la protecció dels més febles. Aquest bé es satisfà a través de diferents formes familiars que viuen un procés continu de diversificació en les seues tasques, funcions i organització. La pluralitat de formes en què es presenten la família (nuclear o extensa, monoparental, recomposta…) i les unions afectives entre dos persones, siguen o no del mateix sexe (matrimonis, parelles de fet…), és un signe dels temps. Aquesta diversitat transcendeix els continents i posa de manifest el paper fonamental de la família. Els models occidentals no s’han d’imposar, doncs, a la resta.
►Advertim el greu problema que el concepte tradicional de família no és adient per al nostre temps. Avui s’ha de fonamentar en els drets humans, l’acord sobre els quals és pràcticament universal.
►Advertim també el pes excessiu que té en la doctrina catòlica la consideració negativa de la sexualitat. Cal revisar la moral sexual i observar el principi que les lleis han de ser raonables perquè puguen ser complides.
►Constatem una Església preocupada i obsessionada per la família i el matrimoni però també una Església que, dominada pels “sectors conservadors”, mostra un discurs únic “passe el que passe”. Així, quan les famílies volen viure el seu compromís cristià, els orienta en un model que resulta excloent i des d’una doctrina que no és acollida per moltíssimes d’elles que, amb molt de sofriment, queden sense possibilitat de formar part plenament de la Comunitat cristiana, amb els sentiments de culpabilitat que això pot comportar. Esperem una Església que estime la realitat valorada des de les consciències personals i centrada en l’acompanyament i l’acolliment en les situacions, no “ideals” sinó reals, viscudes per les parelles.
►La família actual pot i ha de formar i enfortir la llibertat personal dels seus membres perquè puguen optar pel tipus de vida que consideren desitjable. En l’Església han de poder trobar el recolzament i l’acompanyament que els cal, mitjançant sempre la proposta i no la imposició.
►La solidaritat familiar és la gran oportunitat del nostre temps: no segueix les lleis del mercat i els membres més febles són atesos sense contraprestació. A l’interior de la família és on comença l’adquisició de valors com ara la igualtat, la dignitat i la solidaritat intrafamiliar, que desborda cap a fora i fa la família oberta, acollidora i sensible als dolors de les altres famílies.
►Les condicions sociopolítiques beneficien o perjudiquen decisivament el progrés de les famílies, especialment l’educació de les filles i els fills. Des d’aquesta perspectiva i en el context actual de crisi globalitzada, cal fomentar una reflexió sobre planificació de la natalitat, sobre maternitat i paternitat responsables. Les polítiques en relació a la família no s’han de centrar exclusivament en la defensa dels drets del “nasciturus”, sinó també dels de les dones i dels milions de criatures que han nascut i viuen en família i moren en la pobresa.
►La família és un escenari de risc que necessita recolzament social, acompanyament pastoral i polítiques familiars adequades. Està sotmesa als processos migratoris, a la demanda creixent d’individualització, a la mobilitat dels seus membres, a les conseqüències de l’atur… Cal plantejar, doncs, polítiques que afavorisquen les famílies i els donen suport públic, concretat en guarderies, centres d’orientació i mesures de recolzament laboral a la maternitat i la paternitat.
Defensar la família consisteix a aventurar-se en el compromís pels seus membres més necessitats amb testimoniatges clars, com ara recolzar l’ensenyament públic com element d’igualtat social i manifestar, amb gestos concrets, l’acompanyament a les persones dependents o desnonades, situades als límits de la dignitat humana i de la pròpia vida.
Cal recuperar l’impuls profètic de Jesús de Natzaret que el dugué a transcendir la vida familiar en funció d’una vida més plena (cfr. Mt. 10,37), a relativitzar-la en funció del servei al seu projecte i a crear una nova família més enllà dels llaços de sang (cfr. Mc.3,35).
València, gener de 2014
Grup de seglars i rectors del dissabte