NO A LES MESURES INJUSTES, IMMORALS I ANTIEVANGÈLIQUES DEL GOVERN CONTRA LES PERSONES MÉS EMPOBRIDES (2012)

NO A LES MESURES INJUSTES, IMMORALS I ANTIEVANGÈLIQUES DEL GOVERN CONTRA LES PERSONES MÉS EMPOBRIDES (maig de 2012)

Les injustes mesures adoptades davant la crisi perjudiquen greument les persones més vulnerables de la societat: dependents, aturades de llarga duració, joves sense perspectiva de futur… Però la decisió de deixar sense assistència sanitària, a partir del proper 1 de setembre, les immigrants que no tinguen regularitzada la seua situació administrativa, traspassa totes les fronteres de la decència moral, produeix efectes perversos sobre els comportaments cívics i la salut pública i corromp el sentit evangèlic de la convivència.

1.- És injust i immoral que els costos de la crisi recaiguen sobre el dret fonamental a la salut. El fet que l’assistència sanitària es limite a les persones assegurades i cotitzants, tot excloent les immigrants, és l’inici d’una deriva ètica que es manifesta, també, en l’exclusió de les aturades que no tinguen actualitzada la seua demanda d’ocupació i de les majors de 26 anys que no hagen entrat en el mercat de treball. L’accés universal i igualitari a la salut és un bé de justícia que ha de ser garantit pels poders públics a tota la ciutadania i de cap manera no pot quedar condicionat per l’ètnia, la religió o la documentació.

Sol·licitem als governs –central i autonòmics– que rectifiquen allò que considerem immoral i injust.

2.- Aquesta mesura és innecessària perquè l’estalvi econòmic mínim que suposa es pot assolir, sense un cost humà major, per qualsevol altre mitjà que no amenace la integritat de les persones. Per cobrir les despeses que es pretenen evitar, n’hi ha prou amb renunciar a la Fórmula 1, disminuir la despesa militar espanyola o delmar la corrupció o el frau fiscal. D’altra banda, no creiem que la mesura prevista haja de produir cap estalvi, ja que generarà un cost econòmic superior en obligar la població exclosa de l’atenció sanitària a acudir a urgències per rebre assistència mèdica, amb la qual cosa es produirà, a més, un col·lapse en les urgències més gran del que ja existeix.

Invitem, doncs, les organitzacions socials i el conjunt de la societat a no secundar la mesura i a pressionar per tal de crear un consens social ampli.  

3.- És contraproduent negar la targeta sanitària i, en conseqüència, l’atenció sanitària a uns éssers humans que isqueren dels seus països cercant mitjans de subsistència o condicions de vida millors per a les seues famílies. Aquesta mesura els estigmatitza, tot convertint-los en “bocs expiatoris” de les disfuncions del sistema sanitari, i trenca, a més a més, l’ordre constitucional, assentat sobre el reconeixement de la dignitat de tota persona.

Invitem els qui exerceixen com a professionals de la salut a acollir-se al dret a l’objecció de consciència per atendre la població més vulnerable.

4.- És antievangèlica una mesura que deixa sense cobertura, sense atenció sanitària, sense medicines i sense drets uns éssers humans simplement per mancar de permís de residència a Espanya o per patir una precarietat laboral que ells no han causat. És un atemptat a l’amor que Déu desplega sobre les persones i a la preferència que, en Crist, ha mostrat vers les més fràgils i vulnerables. El vell interrogant bíblic “on és el teu germà?” (Gn. 4,9) és la interpel·lació que s’adreça avui a la ciutadania espanyola.

Demanem a les comunitats cristianes i al conjunt de l’Església que s’ocupen a fons en la defensa del dret de la gent més empobrida.

               València, 12 de maig de 2012

Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats

Grup de Rectors del Dissabte