EL NOSTRE PA DE CADA DIA
José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
Ho va dir fa uns dies el rector Vicent Cerezo en una homilia a l’Església de l’Assumpció de Llíria: junt a la pandèmia del coronavirus hi ha unes altres “pandèmies” que cal combatre també en el món de hui, com ara el problema de la fam. I passà a referir la campanya per a enguany de Mans Unides, una ONG que junt amb altres, com Acció contra la Fam, col·laboren amb les institucions internacionals, com la FAO, per a fer front a les situacions de desnutrició existents en el planeta.
D’acord amb Nacions Unides, el problema de la fam afecta a un total de 815 milions de persones globalment, però se concentra particularment en els països d’Àfrica i Àsia on viuen més del 90% de les persones que es troben en una situació de severa desnutrició. D’un altra banda, la covid-19 està impactant singularment en els grups de població mundial més vulnerables a tot arreu.
Sens dubte, la pandèmia del coronavirus ha colpejat els sers humans al llarg del planeta i alhora ha intensificat les desigualtats socials. Espanya i el conjunt de la UE han vist incrementar-se notablement els problemes de pobresa i exclusió social, però són els països menys desenvolupats els que se’n estan duent la pitjor part d’aquesta terrible crisi humanitària.
Mirant-ho amb un poc de perspectiva, l’any 2000 Nacions Unides va posar en marxa una estratègia d’acció que aconseguí reduir sensiblement els problemes de la pobresa extrema i la fam mundials durant un cert temps. I el 2015, Nacions Unides va renovar aquest compromís en aprovar l’Agenda 2030 en pro d’uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Uns objectius, el primer dels quals és acabar amb el problema de la pobresa extrema, i el segon donar fi al problema de la desnutrició alimentària.
Ara bé, cinc anys després d’haver-se activat l’Agenda 2030, les coses no semblen anar massa bé en allò referit als dos primers ODS. En efecte, segons els informes de les institucions internacionals, a partir de 2015 ha augmentat de forma preocupant la desnutrició en nombrosos països del planeta. I són quatre els àmbits causals d’aquesta greu situació: els conflictes armats, les crisis econòmiques, les conseqüències del canvi climàtic i l’emergència sanitària actual.
Sens dubte, cal la cooperació de tots els països (i ciutadans) per a què puguen aconseguir-se els objectius de l’Agenda 2030, especialment el primer i el segon. Vivim en un món summament polaritzat on conviuen de forma paradoxal i escandalosa les carències bàsiques amb l’abundància i els excessos. Com mostra un recent Informe d’OXFAM, l’1% de la població mundial té hui tanta o més riquesa com el 99% restant, la bretxa entre rics i pobres s’incrementa cada vegada més i augmenten les desigualtats arreu del planeta.
No ens ha d’estranyar així l’existència de constants fluxos migratoris del sud cap nord del món, tot i que tampoc ací (a Espanya i Europa) estem passant-ho gens bé. I no deguem caure en actituds i posicions de xenofòbia i racisme instigades per certs sectors polítics i socials. En lloc de deixar-nos dur per visions que són extremadament miops i superficials, hem de tindre maduresa per a saber anar al fons dels problemes i desplegar la nostra més profunda humanitat.
“El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia de hui”. A nosaltres i a tots els nostres germans. Com eixa jove família del Marroc que va morir ofegada en el Atlàntic, la nit del passat 21 de gener, en tractar d’accedir amb una “patera” a les costes de Canàries. Eren Mustapha (26 anys), la seua dona Najat (20 anys) i el seu fill Wasim (3 anys). Procedien d’Oued Zem (una ciutat amb greus problemes econòmics i socials) i planejaven arribar a Alacant (on viuen alguns familiars seus) per aconseguir una vida millor. Havien pagat 6.000 euros a una màfia de la immigració per fer la travessa marítima, però la barca va naufragar i cap del les 45 persones que hi anaven es va poder salvar.
“Pare nostre que esteu en el cel, siga santificat el vostre nom. Vinga a nosaltres el vostre regne”. Un Regne de pau i de justícia. Com diu Luis González-Carvajal, la lluita contra la pobresa i la fam és un signe del Regne de Déu. Al món de hui hi ha la capacitat material (i tècnica) d’atendre les necessitats de subsistència de tota la humanitat. Cal la nostra mirada compassiva, i una major cordura i voluntat d’acció (pública i privada) dintre de cada país i entre els diferents països del món.