Amb motiu de la celebració del 8 de març, i en el marc de la Revolta de les dones en l´Església que s´està organitzant en tot l´Estat, organitzacions cristianes de València alcen la veu “fins que la igualtat es faça costum”.
Consideren que l´Església ha de ser una comunitat d´iguals, on el liderat siga compartit entre dones i homes. Asseguren, a més, que, tal i com manifestà el papa Francesc en l´any de la misericòrdia, la comunitat cristiana ha d´acompanyar, sense jutjar, tota la diversitat de famílies, identitats i orientacions sexuals.
En commemoració del Dia Internacional de les Dones, l´associació de teòlogues Hágase, Dones Creients i el Sector de la Dona de la HOAC de València, han organitzat un acte telemàtic on es projectarà el documental Miente, de la directora Isabel de Ocampo, guardonat amb un Goya. El curtmetratge conta una història de tràfic il·legal de dones, a través de la mirada d´una prostituta de l´est que roba una flauta per a regalar-la a la seua germana.
Després de la projecció, es presentarà el treball del Front Abolicionista del País Valencià, plataforma composta per més de 40 entitats feministes que nasqué fa ja dos anys per a lluitar per l´eradicació de la prostitució. Posteriorment hi haurà un diàleg entre les persones assistents.
A més, entre els dies 5 i 8 de març, i davant les dificultats de la pandèmia, s´ha previst una mobilització per xarxes socials. Amb les etiquetes#AlcemLaVeu #AlzamosLaVoz y #HastaQueLaIgualdadSeaCostumbre es difondran fotos i vídeos amb les principals reivindicacions. En aquestes dates també es convida a decorar finestres i balcons amb mocadors i pancartes casolanes, per deixar de ser invisibles i silenciades.
Per la igualtat i la no discriminació de les dones a l’Església
#AlcemLaVeu #FinsQueLaIgualtatEsFaçaCostum
En el marc del 8 de març, les dones creients, de moviments i comunitats, alcem la veu per dir que:
VENIM DE LLUNY
- De la bona notícia d’un Jesús que transgredeix les normes d’una societat profundament patriarcal i d’una Església que, en els seus inicis, va fer de la igualtat una de les aportacions més radicals a la història de la humanitat.
- De les dones valentes i lliures de les primeres comunitats cristianes i de totes les que, al llarg de la història, s’han negat a quedar recloses en els rols secundaris a què la tradició eclesial i teològica les volia sotmetre.
- D’una llarga tradició feminista que ha lluitat per la dignitat de les dones, que ha exigit la igualtat de drets, poder votar, llibertat sexual i reproductiva, i al segle XXI es reconeix diversa, es mostra amb una força, jove i renovada.
SOM MOLTES, som la majoria en les tasques de voluntariat, en les celebracions religioses, com a catequistes, als consells parroquials, moviments i associacions. Són incomptables les congregacions de religioses que treballen dia a dia pels drets de les persones més vulnerables.
DIEM PROU
- A ser invisibilitzades i silenciades, tractades amb condescendència.
- A la discriminació per raó del sexe o del gènere. Quantes dones veiem representant a la institució? Quantes estan en la presa de les decisions? Quantes teòlogues treballen a les facultats, acompanyen espiritualmente o són formadores dels seminaris?
- A que se’ns negui el sacerdoci a causa del nostre cos, un cos que sempre està sota sospita.
- A una visió negativa de la sexualitat que crea patiment.
- A una imatge d’un Déu exclusivament masculí.
IMAGINEM I CONSTRUÏM UNA ESGLÉSIA NOVA
- Que és comunitat d’iguals, on la dona és reconeguda com a subjecte de ple dret i valorada pels seus talents, carismes i aportacions a les comunitats.
- On el lideratge és compartit entre dones i homes, persones laiques i consagrades, més plural i menys jeràrquica.
- Que acompanya sense jutjar tota la diversitat de les famílies, d’identitats i orientacions sexuals.
- Una Església que, ja avui, és llavor de futur.