PANDÈMIA LLIBERTÀRIA
Una ona recorre el món; és la pandèmia de la llibertat. La desitgen els restauradors per a allargar els horaris nocturns, l’ofereix la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a salvar els madrilenys de les urpes comunistes, les exigeix l’arquebisbe de València per a aconseguir la llibertat d’elecció de centres. Per la llibertat, a Madrid s’han guanyat eleccions encara que siga a costa de triplicar els contagis i les morts. Per la llibertat es tria fumar encara que produïsca un càncer de pulmó, per la llibertat se celebren “botellons” a risc d’allargar els contagis, per la llibertat es venen armes que produeixen matances col·lectives. Preguntat un jove en plena orgia el perquè del seu comportament, va contestar “pertenezco al imperio de Ayuso”. Ni el dret a la salut, ni la convivència social, ni la seguretat ciutadana han pogut contenir el contagi llibertari. El combat per la llibertat individual guanya adeptes i ha desplaçat a un lloc secundari la lluita per la pau, per la justícia, per la terra o pels pobres. Una llibertat sense límits i controls és “lliberticida”. Una llibertat separada de les altres capacitats, és perillosa. La llibertat de l’individu propietari és suïcida.
La llibertat només ha trobat un dic en la propietat intel·lectual, que impedeix circular lliurement la vacuna i els tractaments COVID pel món. La llibertat no es va detindre davant la salut, ni davant les amenaces a subjectes fràgils, ni davant el cúmul de morts; només s’ha detingut davant els beneficis i els guanys de les multinacionals farmacèutiques que han vist créixer en 150% els seus guanys. Llibertat ¿per a què? La categòrica afirmació de Francesc en la Fratelli tutti ha sigut segrestada i ignorada: “el dret a la propietat privada només pot ser considerat com un dret natural secundari i derivat del principi de la destinació universal dels béns creats, i açò té conseqüències molt concretes que han de reflectir-se en el funcionament de la societat. Però ocorre amb freqüència que els drets secundaris se sobreposen als prioritaris i originaris, tot deixant-los sense rellevància pràctica”(n.120) Qui alçarà la veu perquè les vacunes, els tractaments i les cures mèdiques circulen amb llibertat? Felicitem el President de la Generalitat Valenciana per liderar aquesta causa en la conferència de les regions europees. Encara ahir, l’autoproclamat partit catòlic s’aliava amb l’eslògan: comunisme o llibertat. Per què callen els bisbes espanyols? ¿És més important la llibertat d’elecció de centre o la llibertat de culte, que la llibertat per a ser vacunat? Francesc no es basa en Marx sinó en els pares de l’Església; “No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i llevar-los la vida. No són nostres els béns que tenim, sinó seus»