El GRUP CRISTIÀ DEL DISSABTE respon a la convocatòria que l’arquebisbe ha obert per a la confecció d’un pla de pastoral a la diòcesi i agraeix l’oportunitat per poder realitzar un discerniment comunitari d’allò que l’Esperit demana a l’Església diocesana, fent valdre les aportacions que el poble de Déu faça en relació a les prioritats que imposa la realitat actual.
1.- Partint de les orientacions promulgades per l’arquebisbe i reflexionant a consciència sobre la situació de l’Església valenciana, passem a descriure les ressonàncies que han produït en nosaltres, tot i considerant que cal prendre posicions clares perquè l’evangelització continue essent possible en ple segle XXI:
- Observem que formula un plantejament molt institucional.
- El plantejament ofert queda en capes externes, no proposa la revisió de l’estructura eclesiàstica ni promou cap canvi significatiu.
- El culte i les normes morals s’han proposat com la més important funció de la fe, oblidant la misericòrdia i deixant la profecia pràcticament ofegada. Som sabedors que l’equilibri entre l’exigència d’una elecció conscient de Jesús de Natzaret i el manteniment d’una religió més primària és indispensable; però també sabem que la proposta de Jesús difereix fonamentalment del culte i de la religiositat.
- Trobem a faltar una referència explícita a temes socials (immigració, justícia social, centralitat dels pobres) i absència de perspectiva crítica sobre els desafiaments culturals contemporanis. No s’hi mostra cap tradició crítica.
- La selecció dels aspectes problemàtics assenyalats en les orientacions és producte d’un tarannà conservador: així, quan parla de secularització i legislacions hostils confon les causes amb els efectes. Les autèntiques causes de la situació actual que ha de fer front l’Església són el neocapitalisme econòmic, el neoliberalisme polític i l’imperi social de la tecnologia, el conservadorisme cultural, el fonamentalisme religiós i nacionalisme cristià, coses a què el document no fa cap referència.
2.- Som conscients de les amples diferències de mentalitat i d’actitud dins el clergat i de la mateixa comunitat diocesana, però sense una proposta renovadora no serà possible la unitat d’acció que demanen els temps. Un pla de pastoral ha d’il·lusionar i això suposa eixir d’una visió negativa sobre el món actual i fer creïble que les aportacions realitzades seran considerades i incorporades per dur avant un canvi en aspectes tals com els següents:
- Democratització de l’estructura eclesiàstica, incloent-hi l’elecció del bisbe com a pastor de la comunitat diocesana.
- Visió positiva sobre la dimensió sexual de l’ésser humà, entrant en una revisió de la doctrina i moral eclesiàstica.
- Dur a la pràctica la igualtat de les dones a tot nivell per remeiar la injusta discriminació actual que és causa d’escàndol social.
- Fer més intel·ligible el llenguatge religiós adequant-lo al paradigma cultural actual.
- Afavorir la descentralització a l’Església.
- Revisar la formació del clergat i la teologia imperant als seminaris i altres cases de formació.
- Incorporar la visió teològica de les comunitats populars de base i altres grups eclesials minoritaris compromesos en la vida de l’Església valenciana.
- Nova visió de parròquia, abandonant la concepció territorial per la qual aquesta es dona en possessió a un rector i no a la comunitat. Aquesta nova visió ha de tindre com a centre i com a finalitat una comunitat activa en què càpien totes les maneres de pensar.
3.- Apreciem que avui la religió ja no és vista, generalment, com una evasió espiritualista sinó com una força humanitària. N’és un aspecte molt important que un pla de pastoral hauria de destacar:
- Ressaltar el punt més humanista de la Bona Nova.
- Planificar una nova organització parroquial.
- Repensar el culte d’adoració i compliment.
- Abandonar la idea del prevere com a persona especial i reemplaçar-la per la d’un company de viatge format al seminari amb mentalitat humil, encarnada i concorde amb la societat.
- Comprometre’s en una postura activa en contra de la guerra i a favor de la pau, abandonant qualsevol justificació de les guerres i superant l’antic concepte de “guerra justa”.