Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Haurem de remuntar-nos al segle XIX, amb la revolució industrial, per entendre el perquè d’aquesta commemoració.
La revolució industrial (final segle XVIII i segle XIX) es caracteritzà per una explotació molt severa, obligant a les persones obreres a mantenir jornades laborals de 14 i 16 hores. També la utilització d’infants, salaris de misèria i, per descomptat, amb total absència de seguretat, cosa que comportava accidents mortals i maltractament físic. El treball infantil era nombrós, en condicions inhumanes, i eren preferits per poder moure’s entre les màquines amb més facilitat i amb menor despeses. Açò mateix passava amb les dones, les quals eren utilitzades per a llocs d’auxiliars i amb una diferència de sou molt substanciosa respecte als homes, que era superior.
Però açò no ha acabat. En moltes parts continua l’abús i l’explotació d’infants i de les dones; en nom del progrés, continua utilitzant-se l’ésser humà com a força generadora de recursos, com a objecte al servei de l’economia i del poder, trepitjant la seua dignitat i desconsiderant el valor de la seua vida. Tot al servei del capital, vertader senyor.
Pel temps, ha anat imposant-se el concepte de treballador al de pròpiament obrer, perquè la realitat laboral hui en dia s’adequa més pel fet d’aglutinar no sols a qui treballa en la indústria o en la construcció, sinó a tot l’arc del món laboral; d’ahí que parlem l´1 de maig, dia del treballador.
No sé si hui és un dia reivindicatiu o ja ha passat a ser un dia de festa de platja o muntanya, cansats i decepcionats de polítiques egoistes, malintencionades i interessades. Però, precisament, en aquest moment històric, aquest dia porta una càrrega molt especial perquè un sector polític i social està proclamant l’eslògan de “prioritat nacional”, sense reparar que és un atac dirigit de forma cruel a la realitat obrera actual, formada fonamentalment per persones immigrants, les quals ocupen els llocs de treball manual més forts i perillosos, sense massa condicions i sense drets que les emparen i que nosaltres no volem fer.
Quan les proclames són tan inhumanes i discriminatòries, no podem perdre l’essència de la commemoració de l’1 de maig, unint-nos a les reivindicacions socials i laborals en favor de tantes persones que són sotmeses, sense drets ni consideració. S’està volent impedir que tantes i tantes persones puguen gaudir del fruit del seu treball amb dignitat i dret, quan volen impedir que regularitzen la seua situació de residència i poder treballar des de la regularització laboral, cotitzant i amb tots els drets socials.
Hauríem de reivindicar que cap interès econòmic, polític o religiós ha de sotmetre l’ésser humà i tots els recursos han de ser destinats per al benestar de les persones, sense cap accepció per motiu de sexe, raça o religió ni tampoc pel seu origen. Hui hi ha motiu més que justificat per què el dia del treballador no passe sense pena ni glòria, perquè s’està creant un corrent d’opinió que soscava la dignitat humana.
És possible que hui la força reivindicativa s’haja perdut, però l’essència que hem rebut dels nostres avantpassats no podem deixar-la en l’oblit. Hem d’estar atents a defensar tot ésser humà en la seua dignitat i combatre les idees xenòfobes, racistes, egoistes, economicistes i discriminatòries com mostra la proclama de “prioritat nacional”, procurant que no se sobrepose, en defensa del progrés, la indignitat.