Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
València, el segon diumenge de maig, s’engalana i celebra a la “mareta” i, en eixa celebració haurem de qüestionar-nos quan en cantar l’himne de la coronació diem: Mare dels bons valencians. Com? No és Mare de tota la ciutadania valenciana?
Al nostre temps, tant en la societat, la política com també a la religió, la mentida s’ha obert camí, potser autopista, perquè mentir no suposa cap cost i, potser, pensem que dona avantages. L’ambient és d’incredulitat, de no fiar-nos els uns dels altres i així, corre l’estafa, menteixen els polítics i la religió barreja explicacions i alimenta devocions que necessitarien una bona neteja purificadora. Per això, quan volem celebrar la “Mareta” haurem de revisar si donem clau de casa als desemparats per reconèixer-los com a fills i filles de la mare, és a dir, com a germans i germanes nostres.
Segurament, la festa al carrer continuarà essent molt emotiva, afectuosa i multitudinària, però, a més, caldria fer-nos una escolteta i advertir si estem reconeixent la necessitat d’obrir portes i braços per a reconèixer-nos fills i filles de la mateixa mare i membres de la mateixa família; perquè no siga que estiguem celebrant a la “mareta” excloent germans i germanes, perquè no volem compartir vida amb elles.
Quan alguns sectors critiquen hui la regularització de persones que viuen amb nosaltres i no estan disposades a obrir la porta de casa, hauríem de pensar què li diran a la “mareta” en la seua festa, perquè, de segur, que preguntarà pels seus fills i filles que no veurà a la taula familiar i considerar que l’odi, l’accepció de persones i l’egoisme no s’amaga mentint o dissimulant, per més que vulguem formar part d’eixe sector que comprén ser “bons valencians”
Es parla d’efecte cridada la disposició a regularitzar a les persones que viuen amb nosaltres, però jo vull dir que, l’advocació a la “mareta” de mostrar-la com a Mare dels Desemparats, és l’anunci, en tota regla, de cridar a tot arreu que a València hi ha Mare, la qual acull, estima i dona hostatge, de tal forma que serà una contradicció manifesta estar marginant les persones que confien en el fet que hi ha Mare i acudeixen a viure sota el seu mant, a agrair-li ser rebudes i continuar anunciant que els desemparats, a València, tenen Mare.
La “mareta” es deixa dur per totes les manifestacions que fills i filles li volem fer, però s’ha fet geperudeta per poder mirar a eixos fills i filles que són marginats, que viuen amagats i amb por i escruta els nostres cors per a demanar-nos explicacions quan deixem abandonades a tantes persones, deixant-les fora de la família.
Som mentiders i fem partir la Mare quan no facilitem que ella puga reunir-se amb tota la família i, tanmateix, diem celebrar-la. Serà mentir estar a les celebracions religioses i, potser, en llocs d’honor, volent honrar la “mareta” i mantenir polítiques xenòfobes en no afavorir la incorporació a la família. També serà mentir quan es realitzen prèdiques fervoroses, però sense denunciar de forma clara, descarnada i concreta aquells comportaments que van contra l’esperit de l’Evangeli i contradiuen el manament de Jesús.
A València els desemparats tenen Mare i hauríem d’alçar la veu per a buscar la reconciliació i la conversió d’aquelles persones que, sense maldat si volem, però que estan dividint la família de la Mare dels valencians. Per això jo cantaré: Mare SOU dels valencians, segurament perquè vull tenir mare i no quedar-me fora de la selecció que es fa quan tanquen les portes a aquelles persones que no són considerades bones valencianes.