Antonio Duato

Meditación para este Viernes Santo 2025                                            Antonio Duato, membro del Grup Cristià del Dissabte, 18-abril-2025

Yo había proyectado vivir esta Cuaresma y Semana Santa con una reflexión meditación semanal, como lo hice ya en 2019 y 2024. Los acontecimientos y tal vez mi creciente dificultad para volcar en pantalla lo vivido y pensado no me lo han permitido.

Hoy me animan a hacerlo mis dos compañeros principales de cordada, Grothendieck y Légaut, ambos místico laicos y seculares pero unidos en concebir el costoso trabajo de escribir como misión personal, la manera de entregarse a los demás para ser comidos y digeridos por los otros: “Tomad y comed… Y repetid este gesto en memoria mía”. Así nacieron esas obras de ambos que hoy siguen alimentando y fortaleciendo mi espíritu. Pero en esto, tan personal como la manera de escribir, no se puede imitar a otro. Hay que crear.  Y hoy hago un esfuerzo especial para comunicarme en este Viernes Santo. Continuar llegint “MEDITACIÓN”

Antonio Duato és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquest article respon a la pregunta d’un amic sobre com entenc jo  l’espiritualitat en relació amb la persona i en aquest moment de la història i de l’existència que em toca viure. Faig aquest esforç i l’expose per a aclarir-me a mi mateix i fer un diàleg més clar amb qui em llegeix en Atrio.org o en altres mitjans. I espere continuar dialogant, perquè he hagut d’interrompre diverses vegades la redacció i revisió d’aquest text per les urgents notícies que arribaven avui divendres des de València, de de Whasington i de del Vaticà . AD.

Entenc per espiritualitat l’exercici, individual o col·lectiu, del coneixement espiritual per a respondre a les preguntes últimes que cada persona, al llarg de la seua vida i en moments, per tant, diferents de la seua maduració personal es puga fer sobre qui és un mateix, l’altre o l’univers. Continuar llegint “QUÈ ÉS ESPIRITUALITAT?”

Antonio Duato és membre el Grup Cristià del Dissabte.

Insistisc que ATRIO Lloc de trobada va nàixer després del gran impacte que va produir l’atemptat a les Torres Bessones en 2001. Alguns van decretar –Dawkins…– que calia acabar amb tota mena de religió perquè ella era la responsable del desastre, ja que fomentava odi i fanatisme. Altres –Bush fill…– van atribuir a la inspiració de Déu respondre amb les guerres contra l’Afganistan –Operació Llibertat Duradora– i l’Iraq.

Nosaltres vam creure que era el moment d’establir un ampli diàleg per a anar al fons de l’experiència fundacional de les diverses religions, deixant les capes de relats, creences, ritus i mandats dels quals s’havia anat revestint. Una depuració així de les tradicions religioses havia de servir per a unir els humans, enfortir la fraternitat de tota la creació, respectar la llibertat i la dignitat de cada persona i, en definitiva, portar harmonia i pau al nostre món. Continuar llegint “UNITS PER LA FE PERSONAL ENFRONT DE LA IDOLATRIA”

Antonio Duato és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El recent llibre Esperanza. L’autobiografia, es va escriure entre el papa Francesc i el seu amic, també argentí d’origen italià, Carlo Musso, editor. Es va completar la redacció pensant que fos una publicació pòstuma, com ho va ser Diari de l’Ànima, d’Angelo Roncalli, publicat en 1963, pocs mesos després de la seua mort, per qui va ser el seu secretari, Loris Capovilla. Recorde que vaig llegir amb fruïció els diaris i cartes als seus familiars i amics en els quals es descobria l’itinerari en què es va anar forjant la seua fe personal i la seua humilitat ben autèntica. Impressionants, sobretot, els seus llargs períodes de nunci (vint anys) a Bulgària i Turquia, sense piular en el que semblava un rar estancament en la seua carrera diplomàtica. Gràcies a aquestes vivències i les posteriors a París i Venècia, va poder madurar i fer eclosió en el seu breu pontificat la gran renovació del Vaticà II. Continuar llegint “LA FE I ESPERANÇA PERSONALS DEL PAPA BERGOGLIO”