Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui

Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui

Li faig saber que fa poc més d’una setmana el meu pare, Domènec Turull Marquès, ens va deixar. Avui, 1 d’octubre de 2020, dia en què també ens ha deixat el pare Hilari Raguer, li vull dir amb tot el dolor que estem vivint, però amb tota la senzillesa i humilitat de què soc capaç, que no entenc res. Ja fa sobretot tres anys que com a cristiana no entenc res. Continuar llegint “Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui”

CARTA DE PERE CASALDÀLIGA AL PAPA JOAN PAU II

 

De febrer de 1986 és aquesta extensa carta que reproduïm on Pere Casaldàliga presenta al Papa la seua vida, el seu treball, la seua actitud, la seua fe. Casaldàliga se sap analitzat i jutjat en eixa lluita que ha fet vida en defensa dels més pobres, fent front a les conseqüències que se´n derivaven de continuu sense que la por li guanyara la partida. Com ell dirà, és escriptor i poeta, sí; però també té l´esperit revolucionari que vol canviar el món.

Benvolgut Papa Joan Pau II,

germà en Jesucrist i Pastor de la nostra Església:

Fa molt de temps que volia escriure-li aquesta carta, i fa molt temps que l’estic pensant i la medite en l´oració.

M´agradaria que fora un col·loqui fratern –en sinceritat humana i amb la llibertat de l´Esperit-, així com també un gest de servei d’un bisbe envers el bisbe de Roma, que és Pedro per a la meua fe, per a la meua corresponsabilitat eclesial i per a la meua col·legialitat apostòl·lica. Continuar llegint “CARTA DE PERE CASALDÀLIGA AL PAPA JOAN PAU II”

A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES”

Michael Moore: A dom Pedro Casaldáliga, ya abriendo “el corazón lleno de nombres”

“Esta vez, los asesinos -aunque lo intentaron- no tuvieron, siquiera, ‘penúltimas palabras'”

“Ahora sí tus selvas, testarudamente defendidas y amadas, aplauden con sus cúpulas tu ascenso hacia lo alto”

“Con el corazón en la mano, siempre hiciste profesión de fe verdadera, primero con tu gesto y luego con tu poesía”

08.08.2020 | Michael Moore Michael Moore Continuar llegint “A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES””

EL NOU VEÏNATGE DE LES PARRÒQUIES

Les parròquies van entrar en la pandèmia amb moltes reserves sobre les noves tecnologies, excepte la seua utilització com a eines per a la catequesi o per a projectar en la pantalla els cants o comunicar avisos als feligresos. El confinament ha descobert el món digital com un escenari substantiu que ha arribat per a quedar-se. Són moltes les iniciatives que estan incorporant la nova tecnologia, no sols com a instruments sinó com l’emergència d’un nou veïnatge. S’han transmés eucaristies davant la impossibilitat de la presència real, i alguns continuen transmetent-la per a malalts, majors impedits i discapacitats com cap a la transmissió de la missa per TV. Les xarxes socials s’han consolidat com a sacramentals de la comunicació, de l’ajuda mútua, de la cura i acompanyament entre els membres de les comunitats. Hi ha experiències parroquials que després del confinament ja disposen de tots els feligresos en xarxa. A través d’aquesta connexió es crea una vinculació real afectiva amb nous veïns.

(Font: Redacció Web)

LES PARRÒQUIES HAURIEN D´OCUPAR-SE DE L´ACOLLIDA D´IMMIGRANTS IRREGULARS

La Comissió vaticana COVID- 19, proposa mesures alternatives a l’internament i detenció d’immigrants. En temps de pandèmia “és preocupant que la propagació del virus haja augmentat dràsticament i multiplicat els desafiaments, les febleses i els abusos que caracteritzen a la majoria dels centres de detenció per tot arreu: violència crònica, agarberament, accés limitat a serveis bàsics, i una falta de respecte generalitzada i deshumanitzadora”. Insta a les Esglésies locals a promoure l’acolliment amb els desplaçats. No és prou la pressió per a garantir els drets dels qui es veuen obligats a abandonar les seues cases per fugir de la guerra, de la persecució o de la fam, sinó que és necessari acollir cap a dins “ cap diòcesi, parròquia , congregació pot mirar cap a un altre costat”. Hi ha alternatives molt eficaces, ja experimentades en diversos països, dirigides a l’acolliment en comunitats, famílies o amb tutories particulars”.

                                                                              Font. Vatican  News 7 juny

QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?

EDITORIAL

Ha arribat l’estiu i res convida a quedar-nos confinats a casa, ja no aguantem més tancats, se’ns està fent massa pesada aquesta situació d’aïllament i d´un distanciament tan estrany. Cal eixir, perquè la situació, diem, no dona per a més, ja que l’economia, les amistats a distància, el treball i el comerç estan donant senyals d’esgotament fins al punt d’estar a la vora de l’abisme amb empreses que tanquen, treballs que es perden i ruptures emocionals en augment. En aquesta situació tots perdem, per la qual cosa, passe el que passe, pensem que és hora d’obrir portes i fronteres i rellançar tots els sectors de nou. A açò l´anomenem entrar en la nova normalitat. Continuar llegint “QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?”

LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT

EDITORIAL

On i com estarà l´església diocesana després de la pandèmia? Quina nova normalitat es pretén per a les parròquies? Amb raó ha dit el Cardenal veneçolà de Mèrida que si l´església del postcoronavirus torna a ser la d´abans, no té futur; si la diòcesi valenciana i les parròquies ixen de la pandèmia com hi entraren, no tindran espai en la nova realitat postpandèmica. Continuar llegint “LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT”

Pandèmia i Religió

¿La Religió està present en aquesta situació de tanta gravetat? I si hi és, en què es nota la seua presència?.  A l´Evangeli, Jesús s´interessà per la “salut” i l´”economia”. Aquesta Església nostra ha prestés fondre l´Evangeli en la Religió.

És un fet que ningú posa en dubte: la pandèmia del coronavirus és l´esdeveniment universal més perillós i preocupant que ha esdevingut en el nostre planeta des de la II Guerra Mundial. I el més greu és que no sabem ni quan ni com acabarà açò. Continuar llegint “Pandèmia i Religió”