El conspiracionisme sempre ha estat ahí. Els templers, els jesuïtes, el “contubernio judeo-masónico”, el lobby gai, etc., són exemples de l’existència en diferents époques d’aquestes creences infundades que sempre resulten útils al poder establert per a consolidar-se com a tal. En el moment actual el fenomen reviu alimentat pels mitjans de difusió massiva, especialment les xarxes socials. Continuar llegint “CRISTIANISME CONSERVADOR I CONSPIRACIONISME”
El missatge de Nadal de l’arquebisbe de València incloïa un propòsit sorprenent, per inesperat: la venda “d’una part significativa” dels béns de la Diòcesi per ajudar a les necessitats més urgents dels pobres en aquest temps de pandèmia. Les expectatives suscitades van ser aigualides poc després quan sabérem que ell es referia a la creació d’una fundació que estarà “oberta a rebre donacions de persones i institucions de l’Església i donacions d’altres persones i institucions civils o socials”. Concretament, els béns de què la diòcesi es despendrà per iniciar la fundació són “uns quaranta quadres de l’Arquebisbat, alguns d’autors valencians” als quals s’agregaran escultures i altres béns immobles de què es despullarà la diòcesi per ajudar la gent pobra. Continuar llegint “ELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA”
La Congregació per a la Doctrina de la Fe va publicar un document el 14-07-2020 sobre la cura i atenció dels malats que és una joia en la seua presentació i recordatori de les actituds que hem de tindre a l´hora d´acompanyar les persones malaltes, febles i dependents en general i aquelles que estan en fase terminal en particular. Efectivament, la delicadesa, la gratuïtat, la joia, el respecte, el fet de compartir… són actituds que manifesten l’amor a la vida i el respecte que s’ha de tindre a la persona humana en qualsevol etapa de la seua existència. Continuar llegint “EL CREADOR ME LA VA DONAR I L’ESTRUCTURA ECLESIÀSTICA ME LA VOL LLEVAR”
Cada any, inclós aquest 2020, dur i aombrat per les amenaces del nou hoste: Covid-19; al final tenen un desembre que, amb el seu Nadal, ens convida a mirar amb la llum de l’esperança: Un Nou Principi. Continuar llegint “CONNECTATS AMB EL PAPA”
El passat 8 de desembre, el Papa ens sorprenia amb la seua Carta Apostòlica “Amb cor de pare”. L’esdeveniment i el personatge: els 150 anys del patronatge de Sant Josep, mereixen tota l’atenció de l’Església, cridà, com el sant, a creure, eixir de si mateix, i recórrer el CAMÍ que és Crist. El que la Paraula de la VERITAT anomena: Camí de santedat, Vía sacra. (Is.35,8) El que condueix a una nova VIDA que es reprodueix en un nou ésser, l’altre, que no és tan altre, sinó una prolongació nostra. Continuar llegint “AMB COR DE PARE”
“El règim neoliberal, mitjantçant aquesta societat tecnicoindustrial individualitza, conforma una societat atomitzada” en paraules de Papa Francesc. És una comunicació sense comunitat i a més, força additiva: sols cal vore de quina manera està enganxada la gent als grups digitals, a les contínues informacions. Aquest és el repte de la globalització i la comunicació digital, que com diu el Pontífex: “Ens ha fet més pròxims, però no més humans”. Amb tota claredat no hem de tindre por a la tecnologia, no és l’enemic, és part del nostre desenvolupament humà, però cal ser conscients que és una ferramenta de vigilància, individualització i estratificació. Continuar llegint “RELIGIOSITAT EN ESTAT D’EXCEPCIÓ”
Al llarg de la història de l’ésser humà tenim coneixement de moltes organitzacions formades per a extorquir i sotmetre als seus propis interessos moltes empreses, famílies o persones. Pareix que no cobrava massa ressonància quan es feia a col·lectius poderosos o influents. Però, en aquests moments, la deriva econòmica ha conduït les màfies a sotmetre també els més vulnerables, instal·lant-se de ple en el món de les migracions. Continuar llegint “CORRUPCIÓ DELS PROTECTORS: UNA INJUSTÍCIA PER ALS IMMIGRANTS”
Quan l’era industrial s’obria pas des de la civilització rural aconseguírem incorporar a la Fe els nous esquemes mentals, sensibilitats, llenguatges i símbols seculars; vam viure la Caritat amb els dispositius socials i institucionals de la modernització; i ens servírem de la idea de progrés i del creixement constant per a desplegar una Esperança que no és del tot nostra. Vam aprendre a conduir cotxes, a viatjar amb tren, a guisar en gas, i a crear parròquies barrials sense campanars ni voltejos de campanes. Continuar llegint “REPTES I OPORTUNITATS DEL MÓN DIGITAL”
Li faig saber que fa poc més d’una setmana el meu pare, Domènec Turull Marquès, ens va deixar. Avui, 1 d’octubre de 2020, dia en què també ens ha deixat el pare Hilari Raguer, li vull dir amb tot el dolor que estem vivint, però amb tota la senzillesa i humilitat de què soc capaç, que no entenc res. Ja fa sobretot tres anys que com a cristiana no entenc res. Continuar llegint “Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui”
De febrer de 1986 és aquesta extensa carta que reproduïm on Pere Casaldàliga presenta al Papa la seua vida, el seu treball, la seua actitud, la seua fe. Casaldàliga se sap analitzat i jutjat en eixa lluita que ha fet vida en defensa dels més pobres, fent front a les conseqüències que se´n derivaven de continuu sense que la por li guanyara la partida. Com ell dirà, és escriptor i poeta, sí; però també té l´esperit revolucionari que vol canviar el món.
Benvolgut Papa Joan Pau II,
germà en Jesucrist i Pastor de la nostra Església:
Fa molt de temps que volia escriure-li aquesta carta, i fa molt temps que l’estic pensant i la medite en l´oració.
M´agradaria que fora un col·loqui fratern –en sinceritat humana i amb la llibertat de l´Esperit-, així com també un gest de servei d’un bisbe envers el bisbe de Roma, que és Pedro per a la meua fe, per a la meua corresponsabilitat eclesial i per a la meua col·legialitat apostòl·lica. Continuar llegint “CARTA DE PERE CASALDÀLIGA AL PAPA JOAN PAU II”
