ECOLOGIA I IGUALTAT

ECOLOGIA I IGUALTAT

CONVERSA AMB ERNEST GARCÍA

La web del grup del dissabte inicia unes converses obertes, tres a l’any. La primera la dirigirà el sociòleg Ernest García, autor del llibre “Ecología e igualdad”. Editorial Tirant Humanidades. Dialogarem al voltant dels problemes que planteja a la sociologia un Planeta que s’ha quedat menut.

La fase ascendent de la civilització industrial, amb els seus resultats reivindicables, està quedant arrere. La promesa de millores interminables, que progressivament haurien de posar-se a l’abast de tot el món, es desfà a ulls vista. Es difon la percepció que està engegant-se una altra fase, en la qual l’objectiu es concentra, si potser, a salvar els mobles. I així, es parla cada vegada menys, per exemple, d’evitar el canvi climàtic, explorant en canvi les possibilitats d’adaptar-se a ell. La paraula resiliència sintetitza un programa consistent a preparar-se per a encaixar els colps. En aquest context, en el seu llibre reivindica el missatge ecològic de Malthus, vilipendiat una vegada i una altra per haver mantingut una veritat incòmoda: que la naturalesa no ens deixa fer tot el que volem; ens recorda que en el context de la crisi ecològica no hi ha menera d’eludir els dilemes de la superboblació. Aquest és un llibre acadèmic, doncs, de manera extensa segueix el fil del debat en els darrers tres segles, sobre els límits naturals al desenvolupament, des de Marx fins al papa Francesc.

Un llibre com aquest abasta moltes qüestions, però pensant en l’interés que pot tenir per al colectiu de la Web del Dissabte mostrem alguns temes, que podrien ser obtecte de la conversa oberta amb Ernest:

.La ciència i la tècnica (la fe en la Santa Indústria i en la Santa Revolució) ens poden traure d’aquest pou?.

.Els mals tenen orige en les institucions humanes o/i els límits que imposa la Naturalesa?.

.Estem fent tard per a preservar el valor de igualtat i democràcia?. Diferents plantejaments al problema de la desigualtat:

– Marx (abolició de la propietat), assistencialisme, Owen (és suficient l’educació), P. Leroux, la solució no està en la economia política, sino el la economia moral, ètica (la religió com a cohesió social)

– Les religions: monoteistes, primitives, el cristianisme, el catolicisme.

– La Doctrina Social de l’Esglesia.

– La Laudato si, es revisa el “domineu la Terra” amb una crítica al consumisme, però no ho fa amb la mateixa claredat amb el “creixeu i multipliqueu-vos”.

La conversa serà on line el dia 10 de novembre a les 19 i oportunament rebràs informació mes concreta per poder conectar on line.

LA MEMÒRIA DELS ÀNGELS

VICENT ARTUR MORENO

L’Equip de redacció ha rebut aquest escrit-homenatge de Vicent Artur envers son pare, i creguem és una regal per a qui tinga el gust de llegir-lo. Val la pena pel que té de Memòria Històrica, també per allò que es manifesta la seua vida en l’evolució d’una religiositat del Bé Abstracte, com un entramat ideològic de propostes intel·lectuals, cap a una espiritualitat alternativa de la Bondat, que es revela, com a resposta personal, en la immediatés del fet present i en la inefabilitat de la bondat dels seus gestos que, més enllà de paraules i conceptes són tot un rosari de sensacions i emocions. Sols la Bondat i la vida nidifiquen en la fràgil seqüència del ací i ara.

LA MEMÒRIA DELS ÀNGELS

A ma mare i a mon pare. Perquè els nostres pares no haurien de morir mai. .

Estic bé, Vicent…Estic bé…Em separava les síl·labes remarcant la prosòdia en cada colp de veu…No us preocupeu per mi…Estic bé…Ens ho deia només amb aire, perquè el càncer li havia arrancat el poc que li quedava: la veu. Volia protegir-nos, que no patírem. Aquest article no només és un homenatge a una persona que ha traspassat i ara és…No sé on és. Dins del meu cor, supose. Permanentment dins del cor de la gent que ha deixat en el món físic i que ara recorda la figura d’un home que va morir com va viure: amb moltes ganes. “M’he mort ja?” Em preguntava amb un filet d’aire hores abans de morir…No, encara no, li deia el meu germà…”Doncs vinga, va”…Ho deia amb aquella il·lusió de l’infant que li han promès que vindran els reis, però que tarden, que no acaben de fer-ho. Però ell té ganes que vinguen…Perquè mon pare, en els darrers quatre anys, s’havia transformat en un xiquet. Mon pare es bevia la vida a glops. Perquè la vida era un raig d’aigua fresca…Era un infant d’aquells que deia Jesús quan es referia a qui podria entrar al seu Regne, el Regne dels Cels…I volem compartir amb vosaltres moments de la vida de Vicent Moreno i Mira, un home com tants que va donar el millor i que deixa darrere moltes rialles, molts relats i una passió: la curiositat i l’amor profund cap a les persones i cap a tot allò que l’envoltava. Continuar llegint “LA MEMÒRIA DELS ÀNGELS”

L´ABADESSA I L´ABAT DE MONTSERRAT DEFENSEN UNA ESGLÉSIA AUTÈNTICA I CONTRACULTURAL

L’abadessa i l’abat de Montserrat defensen una Església autèntica i contracultural

Laura Mor

Publicat a Catalunya Religió el 04/07/2022

Primer debat públic compartit entre l’abat de Montserrat Manel Gasch i l’abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar. Ha estat a Manresa, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Tots dos han analitzat quina és l’experiència religiosa, el fet nacional i la proposta social de l’Església per al nostre país. I han situat la missió de la institució en “recordar qui som i qui podem arribar a ser” i en “la consciència profunda que les coses es poden canviar”. Continuar llegint “L´ABADESSA I L´ABAT DE MONTSERRAT DEFENSEN UNA ESGLÉSIA AUTÈNTICA I CONTRACULTURAL”

SÍNODE DE LA SINODALITAT 2021-2023

SÍNODE  DE LA SINODALITAT 2021-2023

Aportació del  Grup Cristià del Dissabte

  • Presentació (pàg. 1)
  • Procediment de treball (pàg. 1)
  • Resum de la reflexió del sobre la Sinodalitat en l’Església (pàgs. 2-8)
  • Demandes de canvi que proposem a la consideració del Sínode (pàg. 9)
  • Contribucions de vint-i-una persones de fora el Grup (pàg. 10)

Grup Cristià del Dissabte,

https://grupdeldissabte.org

València (Espanya)

25 de juny de 2022 Continuar llegint “SÍNODE DE LA SINODALITAT 2021-2023”

AFRICA

AFRICA

Aquest manifest l’ha fet públic la Fundació Terrra de Acogida, a la qual pertanyen membres de la web del dissabte.

De nou, Àfrica crida amb veus estremides per sofriments evitables, per persones mortes injustament, i per famílies que ploren pels seus fills. Moren a les mans d’un sistema econòmic que l’ha convertit en el jaciment de recursos que necessitem per a mantindre el nostre confort; moren a les mans d’un sistema polític que és inmisericorde amb aquells que només busquen treball, sostre i terra; moren a les mans d’un sistema cultural que protegeix els seus i expulsa als de fora; moren a les mans dels qui sembren l’odi l’estranger i el menyspreu als diferents amb la finalitat d’impedir que arriben a cel europeu; moren per buscar oportunitats de vida, treball i sostre per a ells i les seues famílies. Tots aquests processos s’han disparat per la conjunció de la crisi humanitària, la desatenció d’Occident després dels dos anys de pandèmia i el desproveïment de béns essencials per la guerra d’Ucraïna. L’últim acte terrorífic ha tingut lloc el divendres a Melilla en morir violentament persones que fugien de la mort. Continuar llegint “AFRICA”

EL CRISTIANISME NO HA FET MÉS QUE COMENÇAR

El cristianisme no ha fet més que començar

Victor Codina

Aquesta frase del sacerdot i teòleg cristià ortodox rus Alexander Men (1935-1990), últim sacerdot assassinat pel KGB soviètic, pot desconcertar als qui recorden 2000 anys de cristianisme, amb nombrosos màrtirs, sants i santes, catedrals, Sumes Teològiques i missions evangelitzadores. Continuar llegint “EL CRISTIANISME NO HA FET MÉS QUE COMENÇAR”

LA TRINUNA JOAN CARRERA CONVIDA AL TEÒLEG WILHELM DANCÂ PER PARLAR DE LA GUERRA A UCRAÏNA

Fotografia: Tribuna Joan Carrera.

(CR) El degà de la Facultat de Teologia de Bucarest, Wilhelm Dancă, serà el convidat de la segona edició del dinar-col·loqui ‘Tribuna Joan Carrera’. Catalunya Religió és una de les entitats convocants d’aquest acte que tindrà lloc aquest 14 de juny al restaurant Pomarada de Barcelona.

El filòsof i teòleg parlarà sobre ‘El factor religiós a la guerra d’Ucraïna’. La conferència serà en italià i els participants tindran el text de la intervenció en català a la taula. El diàleg posterior tindrà traducció consecutiva català-italià.

Wilhelm Dancă és també professor de Teologia Fonamental de la Facultat Catòlica de Teologia de la Universitat de Bucarest i vicerector de la Catedral Sant Josep de Bucarest. Va ser rector de l’Institut Catòlic de Iassy i rector de l’Institut Catòlic de Bucarest. Membre de l’Acadèmia Romanesa i de l’Acadèmia Europea de les Ciències i de les Arts, ha participat en esdeveniments científics internacionals i ha estat membre de societats científiques nacionals i internacionals. Entre les seves distincions professionals en destaca la Creu d’Arquebisbe, de l’arxidiòcesi catòlica romana de Bucarest el 2019 i la medalla Pro Ecclesia et Pontefice Cross, del papa Francesc el 2020.

L’aforament del restaurant és limitat. Per aquest motiu es demana una inscripció prèvia per a participar-hi. El preu del dinar és de 30 euros.

Una vintena d’entitats convocants

La Tribuna Joan Carrera és una iniciativa conjunta del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans i el diari El Punt Avui. I té per objectiu recollir i actualitzar les inquietuds constants en la trajectòria del bisbe Joan Carrera: la situació actual del cristianisme a Europa i al món com a fet religiós, difondre les experiències de diàleg, comunicació i participació social i, en definitiva, potenciar la presència del fet religiós en la nostra societat catalana.

Després de la primera edició, noves entitats i institucions s’han incorporat com a convocants de la Tribuna Joan Carrera. En són una vintena: la productora Animaset, el Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya, Cristianisme al segle XXI, Cristianisme i Justícia, el grup Effathà-cristiansdebase.cat, els Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, El Pregó, la Fundació Albert Bonet, la Fundació Casa de la Misericòrdia, la Fundació Catalunya Religió, la Fundació Centesimus Annus, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, la Fundació Joan Maragall, la Fundació Pere Tarrés, el Grup Cristià del Dissabte provinents del País Valencià, el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Justícia i Pau, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Santa Anna – Hospital de Campanya i la Unió de Religiosos de Catalunya. “Hem estat capaços de sumar sinergies”, valoren els impulsors de la iniciativa.

Joan Carrera (1930-2008) concebia l’eclesialitat en diàleg amb la societat. Per això sempre estava disponible per participar en debats, tertúlies, trobades i d’aquí naixia la seva preocupació per impulsar uns mitjans de comunicació cristians que oferissin una paraula serena i esperançada a la societat. La seva preocupació política partia d’aquests mateixos principis convençut del servei que podien fer a la societat les aportacions de l’humanisme cristià.

ELS CRISTIANS DE VALÈNCIA VOLEM PREGAR EN VALENCIÀ

“Els cristians de València volem pregar en valencià”

 

Mireia Rourera entrevista a Javier Almela, membre del Grup, en el diari de Barcelona El Punt Avui, 7 de maig 2022

Javier Almela és un dels activistes del Grup Cristià del Dissabte, de València EPA.

 

El Grup Cristià del Dissabte demanem que la jerarquia es manifesti clarament en favor de l’ús del valencià en la litúrgia

Som catòlics fervents, però estem frustrats perquè creiem que les coses s’han de fer d’una altra manera

MIREIA ROURERA – BARCELONA

Fa més de qua­ranta anys, un grup de cape­llans obrers de València va fun­dar el Grup Cristià del Dis­sabte. S’iden­ti­fi­ca­ven amb l’ober­tura pro­po­sada per Joan XXIII en el Con­cili Vaticà II, l’opció pels pobres, la dimensió alli­be­ra­dora del cris­ti­a­nisme i una Església evangèlica. També van apos­tar clara­ment per defen­sar la llen­gua i la cul­tura valen­ci­a­nes. Quan l’enti­tat es va obrir a seglars, fa uns nou anys, Javier Almela i la seva esposa no van dub­tar a apun­tar-s’hi, i avui, des d’aquest movi­ment, bata­llen en molts fronts. La punta de llança és la llen­gua. Continuar llegint “ELS CRISTIANS DE VALÈNCIA VOLEM PREGAR EN VALENCIÀ”

PROPOSTES PER MILLORAR L´ESGLÉSIA DE MALLORCA

PROPOSTES PER MILLORAR L’ESGLÉSIA DE MALLORCA

Per posar en pràctica, sense haver d’esperar el final del Sínode 2021-2023

—Dirigides principalment al bisbe i als rectors, com també al poble cristià esperançat—

 

L’Església, formada per tots els batiats, més que per salvar la seva estructura, ha de comunicar la BONA NOVA, tot practicant el tarannà democràtic de les primeres comunitats: “Germans, triau entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca…“ (Fets dels Apòstols 6,3). Per això, amb sincera estimació a l’Església, tot esperant canvis renovadors, DEMANAM: Continuar llegint “PROPOSTES PER MILLORAR L´ESGLÉSIA DE MALLORCA”

APORTACIÓN AL PROCESO SINODAL DE LAS COMUNIDADES CRISTIANAS POPULARES DE VALENCIA

APORTACIÓN AL PROCESO SINODAL DE LAS COMUNIDADES CRISTIANAS POPULARES DE VALENCIA.

1ª parte: Qué Iglesia vivimos: NUESTRAS EXPERIENCIAS COMUNITARIAS.
Las CCPs de Valencia (en este momento 7) somos comunidades con medio siglo de
vida, y presencia en pueblos y barrios obreros y populares. Hoy solo una tiene
vinculación parroquial. Otras fueron expulsadas de parroquias. Varias son literalmente
domésticas. Están coordinadas con otras CCP a nivel estatal y con otros grupos en
Redes Cristianas.
Hemos compartido nuestras experiencias comunitarias, que resumimos en algunos
aspectos.(Quedan archivados los documentos remitidos por las comunidades, para su
consulta, estudio o reflexión):
1.-Experiencia de fraternidad y sororidad. Es tal el grado de amistad y apoyo mutuo
entre los miembros del colectivo, marcado por la elevada edad de sus componentes,
que quien nos vea bien podría decir: ”Ved cómo se aman”. Luchamos por la igualdad
de todas las personas, fundamentalmente aquellas que se encuentran en los márgenes
o se sienten excluidas por razón de edad, género, orientación sexual, capacidad,
educación, nivel social, personas que experimentan pobreza, marginación y exclusión
social. Comunidades en las que las mujeres son protagonistas, pues creemos que el
feminismo es un signo de los tiempos, dentro y fuera de la Iglesia. Apoyamos la
“Revuelta de las mujeres en la Iglesia: hasta que la igualdad se haga costumbre”.
Después de tantos años de convivencia podemos decir que tanto el valor de la
fraternidad como el del servicio son rasgos comunitarios.
2.-Funcionamiento: nuestras comunidades son igualitarias y participativas.
Recalcamos el liderazgo de algunas mujeres, y también de algunos sacerdotes
secularizados y otros no secularizados, pero sí “desclericalizados”(poco o nada
clericales). Somos comunidades maduras y corresponsables y ejercemos lo que
creemos, sin depender de autorizaciones externas. Los carismas se convierten en
servicios a la comunidad y a la Causa del Reino. Cada año asignamos a una comunidad
el servicio de coordinación.
3.-Compromisos: nuestra presencia encarnada (sin protagonismos ni proselitismo) en
nuestros barrios o pueblos, y en causas “no rentables” como la solidaridad
internacional, la solidaridad con las personas migrantes, movimientos por el cierre de
los Centros de Internamiento de extranjeros (CIEs), GSP-Solidaridad con los parados,
Pobreza Cero, el acompañamiento a personas LGTBI, a mujeres maltratadas, personas
en exclusión social. La aportación de cristianos de base a causas sociales y políticas
transformadoras ha sido referente y hemos sido “compañeros de camino” de
creyentes y no creyentes. El compromiso personal está respaldado por la comunidad.
Los Derechos Humanos son valores sagrados, así como la democracia, la laicidad y la
defensa de la Tierra y de la Vida.
4.-Celebración: Celebrar la fe comunitariamente es fundamental. Nuestras
celebraciones son festivas, participativas y creativas. Son celebración de la vida,
2
centradas en la memoria de Jesús y dando gracias por todo. Es la comunidad quien
celebra y organiza.
5.-Reflexión: hemos ido deconstruyendo nuestra teología tradicional, superando la
cosmovisión premoderna y medieval y abriéndonos a nuevos paradigmas no teístas.
Nos sigue iluminando la Teología de la Liberación que escuchó el clamor de los pobres.
La teología afecta también a la liturgia que también requiere renovación en lenguaje y
simbología.
6.-Eclesialidad: ser pequeña comunidad de base es nuestra primera manera de ser
Iglesia. Somos y hacemos Iglesia con otras comunidades y grupos afines y diversos
(CCP- estatal, Redes Cristianas), coordinándonos en red horizontal y participativa,
como comunidad de comunidades. La marginalidad es nuestro lugar de presencia
profética, y ahí nos hemos sentido libres, fuera de la estructura jerárquica. La
coordinación con otras comunidades ayuda a cada comunidad a continuar y no
sentirse sola. En una sociedad compleja, reivindicamos la diversidad dentro de cada
comunidad (carismas) y entre las comunidades diversas, inclusivas, sin exclusiones ni
discriminaciones. Somos una voz crítica dentro de la Iglesia.
7.- Espiritualidad: nos anima una espiritualidad vital, laica, humanista, ecológica y
mística en el sentido de comunión con el Misterio que se muestra en todo. Una
espiritualidad abierta a otras sabidurías no sacralizadas ni ritualistas.
8.-Otras inquietudes: Constatamos que no tenemos relevo generacional y podemos
acabar como tal colectivo. No hemos sido proselitistas y no hemos sabido transmitir
nuestro modo de fe. Lo asumimos como el grano de trigo sembrado. El Espíritu
suscitará otras formas.
La comunión eclesial la vivimos conflictivamente por el desacuerdo general con la
jerarquía y lo institucional, y querer a la vez ser Iglesia de otro modo. Participamos en
el Sínodo con la esperanza de una renovación evangélica, y aportando nuestra
experiencia comunitaria.
2ª parte: QUÉ IGLESIA SOÑAMOS:
1- Una Iglesia evangélica, más que religión: con una espiritualidad humanista y
humanizadora…
-renovación de la teología: apertura a nuevo paradigma “postreligional”: otra idea de
Dios (no teísta) y otra cosmovisión. Apertura y pluralismo: no dogmatismo
-Descentrada de sí misma, al servicio del Reino y los pobres.
-Diálogo con la Sociedad, las culturas, las diversas religiones y la increencia. Apertura.
2.- Una Iglesia profética, anunciadora de la Buena Nueva, transmisora de esperanza y
liberación. Iglesia alegre, esperanzada, creíble.
-Presencia profética en mundo secularizado. Ya no Cristiandad.
-Iglesia no Estado, ni estructura de poder. No Concordato ni Acuerdos. Sin privilegios.
3
3- Iglesia pobre y de los pobres, “en salida”, samaritana… Comprometida con los
pobres y excluidos, no con los poderosos y dictadores. Distanciarse de poder y riqueza.
Sin privilegios. Devolver inmatriculaciones y bienes públicos.
-Desvincularse del sistema socio-económico dominante. Denunciarlo como sistema
“que mata” y contrario al Evangelio.
4- Iglesia Pueblo de Dios: igualitaria, democrática, feminista, perspectiva de género,
acogedora e integradora. Restablezca la dignidad de la mujer, con plena igualdad real.
Defensora de los Derechos Humanos y practicarlos.
-Democracia en la Iglesia: participación, cargos electos y revocables, cargos
temporales. No clericalismo ni patriarcado, igualdad real entre hombres y mujeres.
5- Iglesia comunidad de comunidades: Red horizontal, no clerical, no piramidal, no
jerárquica y de poder, sino horizontal y de servicio.
-Iglesia, Comunidad inclusiva y paritaria, respetuosa con la diversidad. No
discriminatoria con la diversidad sexual. Reconocer la diversidad de comunidades.
-Visión positiva de la sexualidad. Celibato opcional. No eludir ni entorpecer
investigaciones sobre la pederastia. Apoyo a las víctimas y asunción de
responsabilidades.
-Revisar sentido de la “Ordenación”: como reconocimiento y validación de carismas y
ministerios comunitarios. Superar dualismo clero-laicos
3ª parte: QUÉ CAMBIOS PROPONEMOS:
1.- DERECHOS HUMANOS en la Iglesia y en la Sociedad.
-Firmar la Declaración Universal de los DDHH y cumplirla en su seno.
-La IGUALDAD de las mujeres en la Iglesia: con voz y voto. Ninguna discriminación por
ser mujer. Acceso a puestos decisorios. Acceso a todos los ministerios: diaconado,
presbiterado, episcopado. Plantear la “ordenación” de las mujeres y los hombres no al
ministerio clerical sino al presbiterado comunitario.
-Democracia en la Iglesia: participación, transparencia, elección de cargos y
revocación, cargos temporales. Participación del Pueblo de Dios en la elección de sus
sacerdotes, obispos y cargos.
-No discriminación de personas por sexo, género, orientación sexual; normalización de
la relación en diferentes identidades sexuales. Superar discriminación. Aceptar nuevos
modelos familiares. Bendición eclesial a matrimonios del mismo sexo para parejas
creyentes que lo soliciten y participen en comunidad. Aceptación del matrimonio civil
como válido. Aceptación de personas divorciadas o separadas. Visión positiva de la
sexualidad y la diversidad.
4
-Celibato opcional. Aceptación de los curas casados. Superación del clericalismo: de la
separación clero/laicos a la compatibilidad de comunidad y ministerios. Ministerios no
clericales: comunitarios. Por una comunidad toda ella ministerial.
-Investigación y enjuiciamiento de delitos de abusos sexuales en la Iglesia.
Colaboración en la investigación, en la reparación y la prevención. Colaboración con la
Justicia, y no encubrimiento. Pedir perdón y reparar.
2- Temas de LAICIDAD:
-Aceptación de la LAICIDAD como principio democrático. Denunciar los Acuerdos Santa
Sede- Estado español, aceptando la modificación del texto constitucional.
– Separación Iglesia- Estado. Dejar de representar cargos civiles en actos religiosos, y
cargos religiosos en instituciones civiles (capellanes castrenses).
-. Autofinanciación de la Iglesia. Renunciar a privilegios fiscales (IBI, casilla IRPF,
asignación estatal) y otros. Devolución de bienes inmatriculados indebidamente.
– Educación crítica. Que la religión no sea una asignatura. Catequesis fuera de la
escuela.
-Dejar de ser Estado el Vaticano, y el Papa Jefe de Estado. Anular nuncios.
3.-RENOVACIÓN EVANGÉLICA y actualización.
-Renovar la teología: cuestionar teología tradicional, la idea teísta de Dios,
cosmovisión de “dos pisos” (natural-sobrenatural)… Afrontar el diálogo Ciencia- Fe.
Apertura a nuevo paradigma postreligional: el cristianismo no es una religión en
origen: “se hizo religión”.
– Diálogo cultural (encarnación con la lengua y cultura de cada país o pueblo) y con la
increencia. No ver la secularización como una amenaza sino como una liberación de
viejos prejuicios religiosos. La manera de presentar la fe “expulsa” a la gente de la
Iglesia: resulta incomprensible e inaceptable.
-Renovación de la Liturgia: lenguaje y teología de fondo: superar teología sacrificial,
mágica y clerical. Actualizar signos y gestos. Adaptar estructura parroquial: templo,
locales, ambiente.
-Lectura bíblica actualizada e inclusiva, no lectura literal. Selección de textos
adecuados. Incluir textos no bíblicos. Formación bíblica y reflexión grupal abierta.
Protagonismo de la comunidad, no solo el cura.
-Superar clericalismo de la Jerarquía y del clero: superar miedos a actuar sin permiso.
Introducir cambios innovadores. Renovar plegarias y ritos.
Por una Iglesia Comunidad de iguales. Fomentar la participación de toda la comunidad
en la vida eclesial. Apoyar las pequeñas comunidades de base y las redes horizontales
de coordinación: comunidad de comunidades.
Valencia 24 de Marzo de 2022. (Haciendo memoria de San Romero de América).
5
Coordinadora de Comunitats Cristianes Populars de València:
-Comunitat Cristiana del Port de Sagunt,
-Comunitat Cristiana de Natzaret,
-Comunitat Cristiana Jesús Obrer- Sant Maur,
-Comunitat Cristiana Benicalap- Ciutat Fallera,
-Grup de Mar,
-Comunitat Cristiana de Manises,
-Comunitat Cristiana La Esperanza.
Personas de contacto:
-Concha Cañete Manzanera, DNI 224192655, c/ Cabo Cullera 6 bajo, 46520- SAGUNT
(Valencia). Tel 650057212, Correo: ccm165029@gmail.com . CCP Port de Sagunt.
-Demetrio Orte: DNI 85026886A. Calle Salvador Rubio nº5 puerta 2. Valencia 46025.
Tel. 659895491. Correo: demeorte@gmail.com . CCP Benicalap-C. Fallera