LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES

LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES. 

Vicent Artur Moreno. Doctor en Comunicació Audiovisual,  Llicenciat en Arqueologia,  Història de l’Art i Periodisme.

“La bicicleta és la mort lenta del planeta…” Així ho declaraven els savis i imparcials dirigents de l’Euro Exim Banc Ltd. I continuaven la seua pensa apocalíptica: “…un ciclista és un desastre per a l’economia del planeta. Perquè estan sans (….) i caminar encara és pitjor: ni tan sols han comprat una bici…”

¿Que què fa un article d’economia, bicicletes i persones en aquests paperots del Grup Cristià del Dissabte? Doncs perquè en el món d’aquest Grup també hi ha bicis, economia, consum i persones…Hi ha el món. I el món gira. Hi ha una realitat que els envolta, una realitat que ara més que mai hem de repensar. I el Grup de Cristians del Dissabte també vol dir-hi la seua. Sobre les bicicletes, sobre les revolucions sobre rodes, sobre les revolucions a seques, sobre els bancs –els de seure a l’església i els de fer negocis-, sobre el consum, sobre les polítiques neoliberals, sobre l’escalfament del planeta, sobre la salut del planeta, sobre les polítiques ultraneoliberals, sobre l’actualitat del missatge evangèlic… Continuar llegint “LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES”

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

Una ona recorre el món; és la pandèmia de la llibertat. La desitgen els restauradors per a allargar els horaris nocturns, l’ofereix la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a salvar els madrilenys de les urpes comunistes, les exigeix l’arquebisbe de València per a aconseguir la llibertat d’elecció de centres. Per la llibertat, a Madrid s’han guanyat eleccions encara que siga a costa de triplicar els contagis i les morts. Per la llibertat es tria fumar encara que produïsca un càncer de pulmó, per la llibertat se celebren “botellons” a risc d’allargar els contagis, per la llibertat es venen armes que produeixen matances col·lectives. Preguntat un jove en plena orgia el perquè del seu comportament, va contestar  “pertenezco al imperio de Ayuso”. Ni el dret a la salut, ni la convivència social, ni la seguretat ciutadana han pogut contenir el contagi llibertari. El combat per la llibertat individual guanya adeptes i ha desplaçat a un lloc secundari la lluita per la pau, per la justícia, per la terra o pels pobres. Una llibertat sense límits i controls és “lliberticida”.  Una llibertat separada de les altres capacitats, és perillosa. La llibertat de l’individu propietari és suïcida. Continuar llegint “PANDÈMIA LLIBERTÀRIA”

L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT

L’EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L’ENTRADA A LA NOVA REALITAT.

 Signes i senyals d’esperança

I.- Propòsit

II.- Vacunació universal i salut integral

III.- La pandèmia no és només un problema sanitari

IV.- Enfortiment d´allò públic

V.- Església pròxima i solidària

VI.- En resum

I.- La pandèmia sanitària provocada per la Covid-19 ha aguditzat les desigualtats i ha colpejat amb major força les persones més vulnerables. Ha posat en evidència les greus mancances de la nostra societat, la desigualtat i la violència social sobre les quals descansa la nostra suposada “normalitat”. Ha mostrat les contradiccions i injustícies del nostre sistema, amb poca inversió en salut, investigació, educació, una sobreexplotació del planeta i la priorització del benefici econòmic. També s’ha evidenciat que les persones tenim una interdependència, de tal manera que podem qualificar el món de “llogaret global”. Continuar llegint “L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT”

EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA

El castellà, llengua oculta

Bartolomé Sanz Albiñana, Catedràtic d’Educació Secundària i Doctor en Filologia Anglesa

A l´Església valentina, del llatí, una llengua que marcava distàncies i resultava misteriosa a la litúrgia, es va passar al castellà amb el Concili Vaticà II, però no al valencià, perquè el castellà era la llengua de l´imperi amb la qual vam conquerir Amèrica i estava ben arrelada. A  Franco, a més a més, per tal de tindre´ns ben controlats,  li agradava que tots parlàrem  castellà en tots els àmbits: administració, ensenyament, mitjans de comunicació, etc., és a dir, la llengua  amb què Espanya es va donar a conéixer arreu del món i amb la qual es va evangelitzar els infidels. Qui no recorda aquell temps en què Estat i Església anaven agafats de la mà? Qui no recorda  aquell temps en què Franco també proposava a Roma una terna per al nomenament de bisbes, i els sacerdots interioritzaven en silenci la situació  favorable en què, acabada la guerra, el país s´havia instal.lat. Ara resulta que, segons  Mario Vargas Llosa (El País, diumenge 6 de desembre de 2020), l’espanyol és “una lengua disminuida, silenciada, preterida ante lenguas locales que son habladas por minorías”. Doncs sí que estem apanyats! Fins ara jo tenia entés que la llengua minoritzada era el valencià, la llengua que em va ensenyar la meua mare i que la meua generació només  va  poder fer servir a l’àmbit familiar i al carrer fins que Franco va morir. Continuar llegint “EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA”

APARTA DE MI AQUEST CALZE

APARTA DE MI AQUEST CALZE

 Bartolomé Sanz Albiñana és Catedràtic d’ES i  Doctor en Filologia Anglesa

Amb l’arribada del període democràtic, a l’Església valentina li va costar molt d’entendre, i encara li costa,  que valencià i català són una mateixa llengua. Diguem-ho d’una altra manera: en l’actualitat l’Església valentina es nega a reconéixer eixa realitat filològica. Però deixant a una banda l’assumpte  filològic,  el fons de la qüestió no és si valencià és català o no, sinó si l’Església valentina mostra voluntat de ser fidel a la llengua del país. Fins hui, li ha donat l’esquena  i ha preferit adoptar el castellà en un exemple evident d’autoodi. Continuar llegint “APARTA DE MI AQUEST CALZE”

EVOCACIÓ DE LA CADIRA

Evocació de la cadira

  (Recordant don Jaime Marco Baidal i don José Mª Belarte Forment)

Per :Bartolomé Sanz Albiñana

De tant en tant m’acudeixen pensaments obsessius. Un és en quin lloc precís es deuen trobar dos quaderns de notes de la meua joventut. El primer conté els apunts d’Història de la Cultura que ens dictava el Dr. Jaume Marco Baidal (Benissa 1898-1978) el curs 1965-66 quan jo feia 3r de Batxiller o de llatí. En el segon quadern es  troben els apunts de Literatura Espanyola —el mester de juglaria, el mester de clerecia, la novel·la picaresca, etc.— del professor don José M. Chema Belarte al llarg del curs 1968-69. Continuar llegint “EVOCACIÓ DE LA CADIRA”

COMUNICADO DEL MOCEOP SOBRE LA ÚLTIMA DECLARACIÓN JERÁRQUICA ACERCA DE LOS HOMOSEXUALES

Comunicado del MOCEOP sobre la última declaración jerárquica acerca de los homosexuales

 

La jerarquía de la Iglesia ha vuelto estos días a condenar por enésima vez las relaciones homosexuales. La Congregación para la Doctrina de la Fe respondió negativamente, de forma oficial en la web vaticana, a la pregunta de si la Iglesia puede dar su bendición a las parejas homosexuales: “No es lícito impartir una bendición a relaciones, o a parejas incluso estables, que implican una praxis sexual fuera del matrimonio (es decir, fuera de la unión indisoluble de un hombre y una mujer abierta, por sí misma, a la transmisión de la vida), como es el caso de las uniones entre personas del mismo sexo”. Continuar llegint “COMUNICADO DEL MOCEOP SOBRE LA ÚLTIMA DECLARACIÓN JERÁRQUICA ACERCA DE LOS HOMOSEXUALES”

NO NOS CALLARÁN

COMUNICADO DE LAS MUJERES DE MOCEOP

Movilización de la Revuelta de Mujeres en la Iglesia de Madrid (Parroquia San Carlos Borromeo)

(Publicado el 8 de MARZO de 202I)

Un año más, en esta fecha, las mujeres alzamos nuestra voz en la plaza pública, para seguir haciendo visible que la igualdad aún no se ha hecho costumbre y aunque en esta ocasión, por la pandemia, será menor nuestra presencia en las calles, nuestro grito llegará igual porque como dice el eslogan de la revuelta de las mujeres en la Iglesia de este año: “¡si las mujeres callamos, gritarán las piedras!”. Continuar llegint “NO NOS CALLARÁN”

CRISTIAN@S CONTRA LAS INMATRICULACIONES

La Voz de las Comunidades Cristianas Populares (CCP) del Estado Español

Las inmatriculaciones realizadas por la jerarquía católica a lo largo de decenas de años tienen como denominador común un Estado que no termina de ser aconfesional, haciendo posible su resultado, y una jerarquía anclada en el dogma, el poder, el dinero y el prestigio. Todo lo contrario a los valores de Jesús de Nazaret: amor, justicia y paz. Como afirma el teólogo José M. Castillo: “los obispos creen más en la riqueza que en el Evangelio de Jesucristo”. Continuar llegint “CRISTIAN@S CONTRA LAS INMATRICULACIONES”

MANIFEST PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA

EN DEFENSA DE LA LLENGUA DEL NOSTRE POBLE

 El NO a l´ús del valencià a l´Església ve de molt lluny.

El 1756, l´arquebisbe Mayoral prohibí l´ús del valencià a l´Església. No podem parlar amb Déu a la nostra església valenciana amb la llengua dels nostres pares i mares. Fa, per tant, 265 anys d´una anomalia esquizofrènica, que ens obliga, quan ens apropem a les parròquies, a deixar la llengua valenciana per a parlar amb Déu. Continuar llegint “MANIFEST PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA”