Materials

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Al món cristià estem celebrant el triomf de la vida sobre la mort. Canta l’exida de la foscor i el motiu és perquè Crist ha ressuscitat, és PASQUA.

Bernabé Dalmau, monjo a Montserrat, el dia 21 d’abril, amb motiu de la mort del papa Francesc, destacava un costum que al segle passat es vivia al monestir: “en expirar el darrer alè un moribund, els monjos que envoltaven el llit s’agenollaven davant la presència del Senyor que venia a buscar aquell germà”.

Podem dir que aquest costum mostrava la vivència d’allò que cantava el pregó Pasqual en la Vigília de Pasqua: “Nit benaurada, en què s’uneix el cel amb la terra, la cosa humana i la cosa divina”.

El segon dia de Pasqua ens despertàrem amb la notícia de la mort del papa Francesc i les reaccions davant el futur de l’Església pareix que no són massa acordes amb la creença del fet que la llum venç la tenebra, perquè el funcionament estructural de l’Església està tan asentada en les coses humanes que costa descobrir les divines. Possiblement, un signe que allò que se celebra sol estar lluny del que es viu.

El crèdit de l’Església està passant per hores de molts dubtes, perquè les forces humanes, pareix, s’imposen a les celestials i, segurament, perquè la mentalitat i les vivències de qui encarna el poder absolut influeix, i molt.

L’Església és una institució que al segle XXI encara manté el poder absolut en una persona; i no sols el poder legislatiu, executiu i judicial, sinó a més també el fet de ser infal·lible en matèria de fe. Comptem amb la Paraula de Déu, però d’ella, qui dona fe és una persona, en les seues mans està la interpretació sobre què i com impartir la Paraula.

Al llarg de dotze anys, el papa Francesc s’ha esforçat a apropar-nos a l’Evangeli més que al dret Canònic, en voler amplificar la veu de Jesús sobre les tradicions eclesiàstiques i en assenyalar els preferits del de Natzaret, volent tornar a l’Església a ser el rostre on els pobres i marginats pogueren ser vists com els amos del Regne de Déu (benaurances).

Al pregó Pasqual cantàvem “ahuixa els pecats, renta les culpes, torna la innocència als caiguts, l’alegria als tristos, expulsa l’odi, du la concòrdia, doblega els poderosos” i “que la llum (Crist) creme sense apagar-se per a destruir la foscor de la nit”.

Arriba el moment de fer bo allò que resem, fer possible allò que celebrem. Arriba el moment de ser transparents i mostrar que allò que resem, ho creiem.

L’Església ara posa els ulls en el col·legi cardenalici, perquè la institució eclesiàstica funciona com qualsevol poder polític i a l’Esperit Sant li costarà, Déu i ajuda, obrir-se pas, per les colzades i les durícies que van a ser trepitjades.

Hem celebrat que la mort ha sigut vençuda per l’amor; necessitem que les pors no siguen ara condicionant per al ressorgir de l’Església com anunciadora de l’Evangeli i es treballe per fer desaparèixer de l’estructura de l’Església reminiscències de mort (cultura del descart, marginació de la dona, poder absolut, clericalisme, dogmatismes…).

Meditación para este Viernes Santo 2025                                            Antonio Duato, membro del Grup Cristià del Dissabte, 18-abril-2025

Yo había proyectado vivir esta Cuaresma y Semana Santa con una reflexión meditación semanal, como lo hice ya en 2019 y 2024. Los acontecimientos y tal vez mi creciente dificultad para volcar en pantalla lo vivido y pensado no me lo han permitido.

Hoy me animan a hacerlo mis dos compañeros principales de cordada, Grothendieck y Légaut, ambos místico laicos y seculares pero unidos en concebir el costoso trabajo de escribir como misión personal, la manera de entregarse a los demás para ser comidos y digeridos por los otros: “Tomad y comed… Y repetid este gesto en memoria mía”. Así nacieron esas obras de ambos que hoy siguen alimentando y fortaleciendo mi espíritu. Pero en esto, tan personal como la manera de escribir, no se puede imitar a otro. Hay que crear.  Y hoy hago un esfuerzo especial para comunicarme en este Viernes Santo. Continuar llegint “MEDITACIÓN”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquest seria un bon titular poder anunciar que no vivim morts sinó que som vius, que brolla una vitalitat i una força transformadores en nosaltres capaces d’ordenar els esdeveniments de forma que no generen mort sinó vida, esperança i il·lusió.

Són massa els signes de mort al nostre voltant i massa injustícies econòmiques, les quals provoquen un escàndol moral que caven una fosa de mort a milions de persones en crear desnutrició, fam, infeccions i malalties. Continuar llegint “LA MORT ÉS VENÇUDA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Ja és un fet, en tots els sectors de la societat, l’espera dels dies de festa. El ritme imposat cada dia és frenètic, aclaparador i estressant; tot passa de manera accelerada, de manera que el somni no és precisament aturar-se sinó tallar, trencar la rutina, evadir-se’n i no viure depenent d’un horari, per això el que es busca és eixir de l’ambient d’obligació.

I, precisament, en aquests dies de poder trencar el ritme i eixir d’obligacions, l’ambient cristià anuncia la Setmana Santa, on se celebren els esdeveniments fonamentals de la fe: la passió, mort i resurrecció de Jesús. Continuar llegint “SETMANA SANTA I VACANCES”

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Acaba d’aparéixer la publicació Setmana Santa en Llíria 2025, editada per la
Confraria de la Sang (en col·laboració amb les confraries de la Mare de Déu dels Dolors i l’Oració de Jesús en l’Hort), sota la coordinació d’Antoni Llibrer Escrig i la maquetació de David Pajares Moreno. El punt de partida de la publicació va ser l’any 1997, en substitució d’uns programes anteriors més xicotets. Des d’aleshores, el llibre tracta d’oferir un espai d’encontre per a tots aquells interessats en la vivència de l’espiritualitat cristiana. Continuar llegint “SETMANA SANTA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del  Grup Cristià del Dissabte

Aquests dies a l’Alcúdia es produí un fet eclesial significatiu dins d’un acte rutinari com és l’homilia en una Eucaristia de dijous, l’assemblea eucarística, no molt nombrosa, però amb ressonància: l’amic Pepe Bausset pronuncià una homilia que sonà diferent, que no deixà adormides a les persones allí presents sinó que les despertà, i tant, que les persones que allí eren presents es convertiren en amplificadores d´ona i hem pogut comprovar fins a quin punt. Continuar llegint “I L´ESGLÉSIA, CALLA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Fa uns dies, el 15 de març, des de l’oficina del Sínode, el cardenal Grech, donà a conèixer una carta signada pel papa Francesc, en la qual es decreta l’implement del camí sinodal fins a l’any 2028. Dirà el cardenal Grech: “Afegim el compromís de construir una Església cada cop més sinodal dins l’horitzó d´ esperança que no defrauda”.

No es tracta, dirà el cardenal Grech, d´una aplicació de directives que ens arriben d´instàncies superiors sinó com un procés de recepció de l’adaptació a les cultures locals i a les necessitats de les comunitats del document final. Continuar llegint “TRES ANYS MÉS DE SÍNODE”

Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva, és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hi ha mantres que es repetixen una i altra vegada fins que entren en la mentalitat social, de manera que es constituïxen en paradigmes. Un d’ells, que està prenent molta força, és el que l’Estat ens furta perquè cobra massa impostos.  La gent sol unir aquest mot, impost, a coses que no són tal, per exemple la seguretat social (on entra, com diu el seu nom, allò que assegurarà la meua existència en les malalties i la vellesa); perquè impostos, realment com a tals, sols són els que es paguen per la renda o pel patrimoni o pel consum, i estan destinats a la defensa tant personal com patrimonial o nacional (justícia, policia, exèrcit, salut pública…), als serveis públics de tot tipus (vies públiques, ports, natura, cultura…), a mantindre les administracions de l’estat (nacional, autonòmiques i locals ) i a preparar el futur de la societat (educació, investigació, plantejament econòmic, higiene pública, contactes internacionals…). Continuar llegint “ENS FURTA L’ESTAT?”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El 13 de març, ara fa dotze anys, Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires, fou nomenat Papa. Amb ell s’inaugura una nova època a l’Església, perquè pareix que es trenquen els cànons, i és nomenat Papa un jesuïta, fill d’emigrants i nascut a l’Argentina, amb cultura popular i característiques socials i teològiques molt diferents de les europees. A més, escull ser anomenat Francesc, en clara referència a Sant Francesc d’Assís, línia que vol que siga la del seu Pontificat. Continuar llegint “ANIVERSARI PAPAL”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Així pareix que actua l’Església des del Vaticà. El dia 19 de desembre de l’any passat, publicà un decret amb 9 articles endurint les penes (monetàries i també d’empresonament) a les persones emigrants sense papers que entren a l’Estat del Vaticà.

Està fent bo allò de “consell et done que per a mi no vull”. És molt escandalós que el papa Francesc estiga proposant a la resta de països unes polítiques de fronteres obertes i al seu Estat no sols no ho practique sinó que es proclamen lleis que endurixen les penes. Continuar llegint “CONSELL ET DONE QUE PER A MI NO VULL”