MOSSÉN JOSEP ANTONI COMES

Josep Miquel Bausset és monjo de Montserrat.

Mossèn Josep Antoni Comes

Aquest 3 d’agost ens ha deixat als 92 anys, Josep Antoni Comes, periodista i prevere valencià i primer director de la revista Saó.

El juliol de l’any passat, la revista valenciana Saó va complir 45 anys de vida, tot un rècord, o millor dit, gairebé un miracle per a una publicació en la nostra llengua. I Saó és el que és en l’actualitat, gràcies a Josep Antoni Comes, el seu fundador. Nascut a Pedreguer el 1930, i prevere durant molts anys a la parròquia de la Mare de Déu de l’Olivar, a Alaquàs, mossèn Josep Antoni Comes va acollir amb entusiasme la proposta de Josep Mª Soriano, que anà a Madrid a parlar amb Comes, per fundar una revista d’Església i en valencià. Un doble miracle si tenim en compte que ens trobàvem a l’etapa final del franquisme. Continuar llegint “MOSSÉN JOSEP ANTONI COMES”

¿UNA MISSIÓ ARA?

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

¿UNA MISSIÓ ARA?

Amb aquesta pregunta es presenta un tríptic on s’anuncia una missió en la diòcesi de València.

Fa uns anys, en una reunió diocesana amb arxiprestes i bisbes de la diòcesi de València, ja vaig escoltar dir al Sr. arquebisbe que volia llançar una missió general en tota la diòcesi. Com es diu al mateix tríptic, se li va indicar que en aquests moments, “esta acción no es la más oportuna y aconsejable“. Però tots sabem que quan el Sr. arquebisbe es proposa alguna cosa, tard o d´hora, la provocarà i la realitzarà.

Així és com el 8 de març, quan el Sr. arquebisbe va obrir l’Any Jubilar Marià per a la Diòcesi de València – aprofitant el Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu dels Desemparats – “anunció la celebración de una gran misión“. Deia: “Este año jubilar del centenario ha de ser, como hemos dicho en el Sínodo diocesano, un año para la gran misión, una misión popular diocesana“. Continuar llegint “¿UNA MISSIÓ ARA?”

HACER LA PAZ

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hacer la paz.
(La paz es demasiado importante para dejarla en manos de militares)

Hacer la paz haciendo cada día
el mundo a nuestro lado más humano.
Sonreír al extraño como hermano
y esperar que, aunque triste, nos sonría.

Sembrar la paz como leve semilla
en el duro barbecho de la guerra
creer que un día crecerá en la tierra
el amor que da la gente sencilla.

Superar prejuicios con comprensión.
Despertarnos de nuestra indiferencia,
deshacer el odio dando perdón.

Combatir la injusticia y la violencia.
La justicia y la paz quieren unión
para hacer posible la convivencia.

(Deme Orte)

CULTURA, INCULTURACIÓ I ANIHILAMENT (A la memòria de don Paco Gil Gandia

CULTURA, INCULTURACIÓ I ANIHILAMENT (A la memòria de don Paco Gil Gandia)ALFONS LLORENÇ

I

Tocaven al Miquelet les 9 del mati. El “campanar nou” voltejava a dol. El cotxe fúnebre estava aparcat pegar al mur, a la dreta de la porta romànica dels Lleidatans, altrament dita del Palau. Al taüt jeia don Paco Gil. S’esperava la imminent processó de canonges que el rebrien i l’entrarien a la també seua Seu per a les absoltes de cos present.

Puntual i a peu, venia l’arquebisbe des del seu “Palasio”. Un home ben vestit i amb corbata, d’una setantena d’anys, se li acostà, ben respectuós, al cardenal. Educadament, li digué: “Don Antonio, que és don Paco, cal fer-ho en valencià!” El porprat, en un to poc afable, respongué: “Ya veremos, ya veremos”. Replicà el fidel: “És don Paco Gil, al menys les lectures, la homilia”. El mitrat: “Lo que mande la liturgia”. El cristià: “Al menys una frase”. El bisbe: “No sé, no sé”. El valencià, entristit: “Ja ho sé. No dirà ni ‘Bon dia’”. I, se’n va anar, pesarós, pel carrer de la Barcella. El prelat va entrar, tranquil, a la Catedral, a revestir-se. Qui ho ha vist i oït dona testimoni del fet i de la veritat.
Continuar llegint “CULTURA, INCULTURACIÓ I ANIHILAMENT (A la memòria de don Paco Gil Gandia”

¿VERGÜENZA DE SER OCCIDENTAL?

¿VERGÜENZA DE SER OCCIDENTAL? José Ignacio González Faus

Muchos recordarán un incidente que se produjo hace años en un partido de fútbol Francia-Italia, final de un mundial o de una Eurocopa (no recuerdo). De repente Zidane dio un cabezazo en la cara al defensa italiano que le marcaba. Recibió una tarjeta roja y salió impertérrito del campo. Después se supo que su marcador se había dedicado durante todo el partido a meterse con la madre o la hermana de Zidane cada vez que se encontraban juntos, con frases como si la puta querrá acostarse conmigo esta noche etc., o parecidas… Continuar llegint “¿VERGÜENZA DE SER OCCIDENTAL?”

ADÉU A UN HOME BO: VICENT AHUIR CARDELLS

He sabut que acaba de faltar, als 70 anys, Vicent Ahuir Cardells. La premsa ha destacat la seua magnífica funció com alcalde i regidor de Meliana. En efecte, com a primer mandatari del seu poble (anys 1999-2003 i 2006-2007), o com un component més de la seua corporació municipal (fins a 2014, en què va deixar l’ajuntament per problemes de salut), Vicent Ahuir va treballar de valent per la millora de Meliana i l’Horta Nord (particularment en matèria cultural i de foment econòmic). Tanmateix, el record que jo guarde d’ell se situa en unes altres esferes. Continuar llegint “ADÉU A UN HOME BO: VICENT AHUIR CARDELLS”

L´ABADESSA I L´ABAT DE MONTSERRAT DEFENSEN UNA ESGLÉSIA AUTÈNTICA I CONTRACULTURAL

L’abadessa i l’abat de Montserrat defensen una Església autèntica i contracultural

Laura Mor

Publicat a Catalunya Religió el 04/07/2022

Primer debat públic compartit entre l’abat de Montserrat Manel Gasch i l’abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar. Ha estat a Manresa, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Tots dos han analitzat quina és l’experiència religiosa, el fet nacional i la proposta social de l’Església per al nostre país. I han situat la missió de la institució en “recordar qui som i qui podem arribar a ser” i en “la consciència profunda que les coses es poden canviar”. Continuar llegint “L´ABADESSA I L´ABAT DE MONTSERRAT DEFENSEN UNA ESGLÉSIA AUTÈNTICA I CONTRACULTURAL”

EL CUERPO DE CRISTO

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

El cuerpo de Cristo

El cuerpo de Cristo es el que anduvo
por los caminos de Galilea,
el que recibió perfumes y caricias
de manos de mujeres,
el que comió, bebió y dio de comer con la gente,
el que sufrió burlas y tortura de los soldados romanos,
el que murió crucificado.
El cuerpo de Cristo
no se encierra en un copón ni un sagrario ni una custodia.
El cuerpo de Cristo no necesita
procesión de autoridades, toque de cornetas ni regimiento militar,
pétalos de flores, mantones en los balcones ni ola de multitudes,
no necesita adoración nocturna ni diurna
sino respeto y dignidad perpetua.
El cuerpo de Cristo es el que pone mal cuerpo
en las mujeres prostituidas, en las víctimas de las guerras,
en las que pasan hambre o no tiene techo,
y en las que necesitan papeles ya.
El cuerpo de Cristo está en quienes ponen el cuerpo como él:
“lo que hacéis a estos, me lo hacéis a mí”.
El cuerpo de Cristo está en quienes lavan los pies y sirven:
“haced esto como yo”.
(Deme Orte)

EL CRISTIANISME NO HA FET MÉS QUE COMENÇAR

El cristianisme no ha fet més que començar

Victor Codina

Aquesta frase del sacerdot i teòleg cristià ortodox rus Alexander Men (1935-1990), últim sacerdot assassinat pel KGB soviètic, pot desconcertar als qui recorden 2000 anys de cristianisme, amb nombrosos màrtirs, sants i santes, catedrals, Sumes Teològiques i missions evangelitzadores. Continuar llegint “EL CRISTIANISME NO HA FET MÉS QUE COMENÇAR”

FINAL DE CURS

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

FINAL DE CURS

Arriba el mes de juny i s’acaba el curs 2021-2022. Teníem l’esperança de tornar a veure la llum després d’haver-se controlat d’alguna manera la pandèmia del coronavirus. Però això no sembla possible ara per ara. A la fatalitat d’una pandèmia s’hi ha sumat els darrers mesos l’horror de la guerra a Ucraïna que està generant tant de dolor així com una crisi socioeconòmica i alimentària d’abast internacional. El fort augment del preu de l’energia i de diverses matèries primes està afectant la capacitat productiva d’un gran nombre de països, deteriorant-se el nivell de renda i les perspectives d’ocupació de molta gent arreu d’Europa i el món sencer. La incertesa enterboleix l’horitzó de les joves generacions. Continuar llegint “FINAL DE CURS”