Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els mitjans de comunicació procuren captar cada dia aquells esdeveniments que no són habituals com a notícia encara que siguen habituals al dia a dia. Interessa vendre, i està molt estudiat per les empreses de la comunicació que l’atenció dels lectors sols és captada si la notícia és estranya, dolenta i alarmant. Per això, quan han passat uns dies i la notícia deixa de ser-ho per ser repetitiva, la deixen de publicar i a la recerca d´una altra. No interessa l’esdeveniment ni les persones involucrades en ell, tampoc la seua vida ni el seu sofriment ni els seus mals. Continuar llegint “I EL DRAMA CONTINUA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Soc d’una generació que anàvem a l’escola amb llibreta, llapis i esborrador per aprendre a escriure, plasmar les idees al paper i esborrar tots els esborralls, corregir tots els errors; i quan el paper s’havia embrutat massa, tirar-lo a paperera, sempre present en totes les aules de l’escola. Calia aprendre a fer la lletra de forma que es deixara llegir, que fora presentable i neta. Continuar llegint “EXISTEIX LA PAPERERA”

Javier Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del dissabte.

No m’havia jo assabentat de les paraules que comentava el company Vicent Estarlich despús-ahir. N’estic totalment d’acord i voldria afegir-ne alguna cosa més:

• És difícil imaginar quina raó pot moure a ningú a fer menció, en eixos termes, d’un assumpte tan dolorós i inevitable com ho és patir alguna discapacitat o tindre a casa alguna persona que la pateix.
• Acudir al pecat –dit en termes laics, a allò que està mal fet – per explicar teològicament l’origen de les discapacitats, no ajuda gens. Un expert en el genoma humà podria tal volta ho explicar-ho amb més precisió i, amb l’ajut de metges i altres investigadors, trobar-ne algun remei eficaç.
• Moltes de les conseqüències del pecat no són immediatament visibles per tal com no es manifesten en l’aparença, el moviment, la forma de parlar o de no poder parlar, etc. Per açò, respectuosament, em permet aconsellar a Monsenyor Juan Antonio Reig que reflexione sobre la discapacitat empàtica que ve mostrant al llarg de la seua extensa trajectòria pública. Qui pateix una discapacitat física o intel·lectual no fa, per això, mal a ningú. En canvi, la discapacitat empàtica, el no voler posar-se al lloc de l’altre, ha sigut sempre una de les majors causes de patiment i potser ho siga ara més que mai.

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El bisbe Juan Antonio Reig Pla ha deprés allò de “Ho tornarem a fer”, segurament per això és reiteratiu en utilitzar homilies per alçar al vol la campanada més sonada que en el moment es puga fer sonar. Quan pensàvem que més sonada que la pronunciada un Divendres Sant (2012), essent bisbe d’Alcalà d’Henares, quan, referint-se a l’homosexualitat, en els oficis de la passió digué: “Voldria dir una paraula a aquelles persones que hui, conduïdes per tantes ideologies, acaben per no orientar bé la seua sexualitat, perquè pensen, ja des d’infants, que senten atracció sexual pel mateix sexe, i de vegades, per comprovar-ho, es corroeixen i es prostitueixen, i van a clubs nocturns d’hòmens. Us assegure que troben l’infern“. Doncs no, ara l´11 de maig, en la veneració pública al cos incorrupte de santa Teresa d’Àvila en la Basílica de l’Anunciació d’Alba de Tormes (Salamanca), en l’homilia afirmà: “Els infants que naixen amb una discapacitat física o intel·lectual, és herència del pecat i del desordre de la naturalesa, encara que també són cridats per Déu“. Continuar llegint “UNA VEGADA MÉS”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El segle XX, potser, ha sigut un dels segles més violents de la història de la humanitat. Ho avalen les dues úniques guerres mundials, declarades oficialment, i el fet d’haver creat institucions des de les quals s´amortigua i es dissimula la violència que s’executa. Encara que és el segle dels drets humans, és el segle de quedar-se en la lletra i no passar als fets.

Comptem amb l’ONU, la qual, amb molta gràcia, Mafalda la defineix com a l’organització “dels simpàtics inoperants”. Organització, la qual més bé fa de matalàs que atenua cada colp sense donar solució a cap conflicte, a més, quan dos països tenen dret a veto, de forma que poden fer i desfer, poden deixar en res totes les converses i decisions preses. Continuar llegint “BOJOS O INCONSCIENTS”

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan la Comunitat Valenciana encara  no ha deixat de plorar per tantes vides perdudes, ni s’han tancat les ferides als nostres pobles, ni s’han identificat les responsabilitats polítiques per la catàstrofe, la Generalitat Valenciana projecta un futur pressupostari sense suport a les persones immigrants ni a les organitzacions solidàries : suprimeix l’ajuda a les associacions que viuen i treballen amb elles; elimina  les partides destinades a “Agenda 2030 i Desenrotllament Sostenible i Pacte Verd”; disminueix considerablement les mesures contra la violència masclista per “ser quiosquets ideològics i igualitari”; retalla les xicotetes ajudes als països empobrits i de cooperació al desenrotllament; ignora i menysprea els esforços per dignificar i enfortir la llengua valenciana. Continuar llegint “CINC RETALLADES I UNA HUMILIACIÓ”