Imma Mànyez i Albert, mestra al col·legi Sant Marcel·lí des de l’any 1986, membre de la junta directiva de L’ associació de veïnes i veïns del barri de Sant Marcel·lí, membre de la junta directiva d’ ASOL.

El dia 17/2/22 en l’acte que es va celebrar al cementeri de València, organitzat per la regidoria de polítiques inclusives de l’Ajuntament de València, amb el motiu de retre homenatge a totes les dones assassinades per violència masclista, va participar amb el següent poema.

Honrem la memòria de les que ja no hi són i donem veu també a les que cada dia continuem patint en carn pròpia tot tipus d’abús i de violència masclista, siga física, psicològica, estructural…

Per totes elles, per totes nosaltres.

 

Alçarem el vol a cavall dels núvols                          

vestirem de pau tota por antiga,

pintarem un cel de color violeta

i a les nostres mans floriran estels. Continuar llegint “PER TOTES ELLES, PER TOTES NOSALTRES”

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL MENOR

La història i l’antropologia cultural han mostrat una infància, adolescència i joventut en construcció a través del temps i a l’interior d’una mateixa època. No s’és xiquet ni jove de la mateixa manera en l’antiguitat que en l’edat mitjana, en el centre de la ciutat que en la perifèria. Basta apuntar-se a l’exposició sobre “L’edat feliç. La infància en la pintura de *Sorolla”, (2022) per a veure una explosió de vida, de llum, de mar i de xiquets jugant i aprenent; i alhora la xiqueta que porta la cistella amb l’esquena encorbada, prematurament envellida, i alhora, la sòrdida realitat de xiquets treballadors, menuts descansant en el fenc, carregant pesades cistelles de peix. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (II)”

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

Totes les guerres són terribles. La guerra d’Ucraïna és també terrible i especialment absurda i estúpida. És la guerra d’un gran dictador, Putin, i la seua oligarquia. D’un sistema autoritari de poder, el que governa Rússia, que no es conforma en fer mal als ciutadans del propi país, sinó que estén les seues perverses conseqüències sobre altres països veïns i el conjunt d’Europa. Amb el pretext d’una amenaça exterior, Putin priva de llibertat als russos, prioritza una enorme despesa militar i s’inventa una frontera de seguretat que inclou a quasi tots els països de l’antiga Unió Soviètica. És el somni d’un imperi rus que només cap en la ment d’un dement prepotent que s’aferma en el poder fabricant mentides, premiant amb favors als qui li són fidels i atemorint i castigant a tots els qui discrepen amb ell. Continuar llegint “LA GUERRA D’UN GRAN DICTADOR”

EL COL·LECTIU TERRITORI DOMÈSTIC

(Pres del llibre “Teologia en les perifèries. D’amor polític i cures en temps d’incertesa”, autora: Pepa Torres Pérez, pàgs. 224-229, 2020)

Territori Domèstic som un moviment de dones que ens definim a nosaltres mateixes com a diverses, amb un clar lideratge de les dones migrants, transfronterer i feminista, format per dones de diverses religions i de cap, dones d’origen dominicà, colombià, equatorià, espanyol, senegalés, bangladesí, bolivià, argentí, marroquí, etc. Dones que desafiem les fronteres a la recerca d’una vida millor. I com noves sirofenicias reclamem participar en la taula dels drets humans i socials. El nostre discurs és un discurs en primera persona des de la diversitat i el comú que construïm com a feministes, com a empleades de llar, com a dones que reivindiquem una altra organització social de les cures i el reconeixement del dret de les treballadores domèstiques amb i sense papers.
Continuar llegint “EL COL·LECTIU TERRITORI DOMÈSTIC”

Josep Lligadas completa la reflexió sobre la manca de vocacions al presbiterat que va iniciar amb l’article anterior “Quan falten vocacions a capellà” en el seu blog Una font que raja sempre (https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/font-raja-sempre). Ara fa una sèrie de preguntes o propostes.

 Davant la manca de capellans, onze preguntes

Josep Lligadas

21/02/2022

Quan ens demanen que preguem perquè hi hagi vocacions al ministeri presbiteral, de fet la motivació de la pregària no és que a l’Església hi hagi capellans, sinó que hi hagi capellans que compleixin una colla de condicions peculiars: que siguin homes i cèlibes, i que estiguin disposats a formar-se en un lloc molt allunyat de la vida pastoral anomenat seminari.

I quan ens recriminen perquè no surten vocacions de les comunitats cristianes, ens recriminen el mateix: que no surten un tipus de vocacions amb uns condicionants que, sincerament, no sembla que ajudin gaire els candidats a ser bons presidents de les comunitats. Continuar llegint “DAVANT LA MANCA DE CAPELLANS, ONZE PREGUNTES”

 

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

Aquestes reflexions es presentaran en sis lliuraments.

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

DELICTES ABUSOS I JUSTÍCIES

Sosté Chantal Maillard en “La compassió difícil” (2019) que en els fets  monstruosos s’oculta alguna cosa que no entenem. I només situant-se fora dels cércols es comprén la naturalesa de l’humà i s’obrin nous enfocaments. Mentre es desenvolupa el cércol de la indignació ciutadana, de la confrontació institucional, de les declaracions morals i de la brutal exposició dels fets, convindria trobar els marcs adequats per a pensar i accionar els abusos. Cap raó pot justificar un comportament abusiu, però cap racionalitat pot construir-se sobre arguments demagògics i danys col·laterals. Practicar la racionalitat és una obligació indefugible de justícia social, política, cultural i religiosa, que no pot reduir-se a relatar els fets. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS”