Del nacionalcatolicisme a les actuals guerres culturals reaccionàries
Autor: José Miguel Rodriguez

Publicat el 29 novembre 2024 en la revista Política&prosa

L’Església de l’Espanya «evangelitzadora de la meitat de l’orbe, martell d’heretges, llum de Trento» – segons va escriure el 1882 Marcelino Menéndez y Pelayo, que unia catolicisme amb hispanitat– va transitar del segle XIX al XX com a religió oficial de l’Estat. Amb clergues moltes vegades funcionaris de l’àmbit sagrat i fidels laics cristians per tradició, únicament determinades iniciatives socials il·luminaven la foscor.
Va estar al marge del moviment teològic «modern», que llavors va sacsejar l’Església romana en alguns països europeus. Enfront de l’integrisme, aquest moviment proposava adaptar el cristianisme a l’evolució de les ciències i del pensament, per la qual cosa va rebre la condemna papal. Així, la visió nacionalcatòlica de Don Marcelino va continuar endavant, amb la màxima expressió en una postguerra reflectida pel jesuïta Alfonso Álvarez Bolado a El experimento del nacionalcatolicismo (1976). Continuar llegint “EL RUMB PERDUT DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els dies passen i la incertesa en les persones damnificades augmenta perquè les ajudes oficials no són àgils, arrosseguen molta burocràcia i la reflexió dels governants, per facilitar seure’s a mirar als ulls a les persones que sofreixen, es fa d’esperar. El temps també va diluint la notícia i les imàtgens de magatzems plens de roba donada, amuntonada, tirada i oblidada tampoc ajuden a mantenir la consciència per a col·laborar.

Ja va fent-se més dificultós bolcar-se, alhora que va creixent desànim i creença que no canvia res i que l’eixida cal buscar-la cadascú a través de persones conegudes, familiars i amics i alguns benefactors. Continuar llegint “L´ESPERANÇA, CONSTRUCTORA DE REALITAT”

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

He viscut, des de dins i en primera línia, els secrets de la bèstia en forma d’huracà Mitch (1998) que va desolar Centreamèrica amb 11.374 morts, i el terratrèmol d’El Salvador (2001) amb 944 morts que va destrossar el patufet d’Amèrica. En el primer cas vaig ser espectador, en el segon voluntari juntament amb 30 cooperants del Màster Interuniversitari de Cooperació. Vaig poder veure diferents maneres d’enfrontar-se a la catàstrofe: la gosadia de l’alcalde que prometia: “Prompte els portarem l’ajuda, ja l’estem gestionant. No hi ha per què alarmar-se, ni esvalotar-se”; l’arrogància del president d’Hondures que convidava a treballar i callar: “Ajudaria més el que menys destorba, ajudaria més el que menys confonia i agita als altres”; l’interès d’empresaris disposats a millorar el país: “És un pas cap avant, les cases seran reconstruïdes a millor i es renovarà l’equipament residencial”; la sol·licitud de l’exèrcit en la premsa: “La Força Armada ha sigut la institució que ha respost de millor manera a les grans necessitats dels damnificats, haurien de ser ells els encarregats de la reconstrucció”, la voluntat controladora de la Conferència de Washington, (1999) i la Conferència de Madrid, (2001) per a dictar les condicions de l’ajuda. Totes estes formen estan tenint el seu equivalent en la gestió de la DANA a València. Continuar llegint “EN EL COR DE LA CATÀSTROFE”

Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte

Ja ho hem dit: cal parlar de política. Però, com?… Doncs bé, el primer és acceptar que l’altre és una persona que en alguna mesura té interès de millorar l’existència humana. És a dir, acceptar que l’altre té una capacitat ciutadana i, conseqüentment, puc dialogar amb ell sobre qüestions que als dos ens afecten.

La tercera generació dels filòsofs de Frankfurt s’ha preguntat per quin camí deu transcórrer la democràcia i quines són les bases perquè aquesta vaja creant un espai veritablement humanista. Entre ells, Habermas ha ressaltat el que anomena “l’acció comunicativa”, eixa capacitat de dialogar uns amb altres  compartint el que pensen per al futur de la societat. També l’Escola ètica de València, amb Adela Cortina, està treballant molt per profunditzar en eixe camí. Continuar llegint “DIALOGAR DE POLÍTICA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A un mes de la DANA, als pobles valencians el cansament va fent acte de presència i la urgència d’atenció a les persones damnificades no sols es manté, sinó que és més necessari.

En aquest temps transcorregut s’han fet moltes promeses i s’han anunciat molt bones intencions d’ajuda i, encara que tots sabem que l’esforç i el treball no deixa de ser constant, l’auxili necessari, urgent, de qui ho ha perdut tot no sap de despatxos, polítiques ni disquisicions, sinó de com veure llum i com obrir-se camí. Continuar llegint “A UN MES DE LA DANA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els pobles s’organitzen des d’unes estructures que sostenen argumentaris beneficiosos per l’eficient desenvolupament de la convivència i les relacions entre les persones. Són l’esquelet que sosté i suporta tot el quefer i  participació de les persones que configuren la societat.

En el sistema establert, l’autoritat compleix unes funcions i s’espera que no defraude la ciutadania, que estiguen on els pertoca. Quan l’autoritat no hi és on li pertoca, es produeix un descrèdit i provoca la pèrdua de confiança, perquè desestabilitza el sistema i destrossa la participació. Continuar llegint “NO DEIXAR-NOS VÉNCER”

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

¿Podrem esperar en el lloc de la pèrdua? És la pregunta que ens fem quan l’angoixa ens ofega i la destrucció ens aterreix. La nostra esperança personal, social, política i cultural, que sempre és enllumenament i irradiació, ha quedat ferida, colpejada i danyada, fins a instal·lar-nos en la impotència personal, en el sotsobre col·lectiu i la incertesa sobre el futur. No obstant això, l’esperança ha estat brollant, en l’emergència, quan s’obrin les cases als qui les van perdre, els xiquets amb els peus mullats reparteixen el menjar als avis, els joves desafien al fang de manera incondicional, els adults es van creuar les mans per a salvar la dona arrossegada per la torrentera, les parròquies es converteixen en centres de menjar, els representants polítics s’acosten al dolor de les persones, s’atén la muntanya de sofriment i de víctimes des de tots els racons, les persones immigrants indocumentades netegen les voreres, fins i tot dels centres de policies. L’esperança en l’emergència té la lògica de l’hospitalitat, la proximitat, l’amistat social, i la fraternitat universal: “On està la perdició, està la salvació”

Continuar llegint “CAMINS D’ESPERANÇA EN LA CATÀSTROFE”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Al voltant del fang que estem llevant hi ha persones, històries, morts, drames i també esperança, les quals no sols no poden ser agranades i ignorades sinó que requereixen que tinguem cura d’elles i atenció especial per mantenir, com diu l’Evangeli de Mateu, llegint el profeta Isaïes: “La canya clivellada no la trencarà, la metxa que vacil·la, no l’apagarà, fins que faça triomfar la justícia”(Mt.12,20) Continuar llegint “SOBREVIURE EN LA TRAGÈDIA”

Vicent Fc. és membre  del Grup Cristià del Dissabte.

Aquests dies, anar a missa és com entrar en un altre país, el país de les mil meravelles, on tot és “celestial” i no saps si ets pregant a València o en Lapònia. Així com s’anomenen “intencions pels difunts” que els familiars encomanen, també es prega, en alguna ocasió, pels difunts de la DANA. L’arquebisbe demanà que en les misses del diumenge, dia 3, començaren amb un respons pels difunts de la DANA, però a continuaó, ja tot era eteri: una celebració fora de la realitat, crua i dura, que es viu al carrer, a les cases. A les parròquies,en general, es manté l’espai de pau atemporal i deslocalitzat. Continuar llegint “SOM POBLE”

Continuar llegint “DANYS I RESISTÈNCIES EN LA CATÀSTROFE”