MISSA EN À PUNT

Aquest proper diumenge, dia 8, A Punt torna a retransmetre  la MISSA EN VALENCIÀ  en l´horari  habitual (10 h).

S´agraeix que l´equip responsable de la televisió pública valenciana haja reconsiderat la decisió que dugué a la seua supressió i torne a considerar favorable la retransmissió de la missa en valencià.

Està en les nostres mans  mostrar que és una decisió encertada. Animem a comunicar-ho  a totes les persones del seu voltant.

 

¿NUEVA EVANGELIZACIÓN?

Antxon Garai Elorza és membre del Grup Cristià del Dissabte.

¿NUEVA EVANGELIZACIÓN?

Hace cierto tiempo escribí una pequeña reflexión en CRESOL, hablando sobre la idea tan generalizada y necesitada de la Nueva Evangelización y de lo que pensaba sobre ella.

Personalmente no veo avances en ello, porque me da la impresión que queremos en buena parte conservar y potenciar lo que tenemos, aunque teóricamente digamos que necesitamos nuevas estructuras y cambio de mentalidad. Continuar llegint “¿NUEVA EVANGELIZACIÓN?”

ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS

ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS

per: Joan R. Peris i Anna Lluch

Fa ja un cert temps em va trucar Pep Aparicio per demanar-nos que Anna i jo escriguérem unes paraules per a glosar la figura de Julio Ciges. Ens va dir que la nostra petita aportació es sumaria a d’altres, per a que totes elles aparegueren arreplegades en un número de la revista Caroig, amb una part dedicada en esta ocasió a homenatjar la trajectòria de Julio al llarg dels anys dedicats a una gran tasca social i pastoral desde les diferents parròquies on ha exercit la seua missió sacerdotal. No sé si per la nostra banda va ser un gran atreviment acceptar el repte, perquè coneixíem personalment de manera molt parcial la gran figura humana i pastoral de Julio, però ens vàrem decidir perquè havíem d’altres testimonis que si que l’han conegut en fondària i han compartit amb ell les seues lluites i esperances al llarg de molts anys. Continuar llegint “ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS”

UN LLIBRE IL LUMINADOR

UN LLIBRE IL·LUMINADOR

Joan B. Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte

Un llibre que pot il·luminar a molta gent, especialment a aquells que es troben en la zona làbil de la fe per raons de discrepància amb les postures  eclesiàstiques.

Doctor en filosofia, rector del col·legi del Patriarca de València, molts anys degà de la Facultat de Teologia, Juan José Garrido Zaragozá, l’autor, és un home amb parsimònia per a totes les coses que fa: ensenyar, acompanyar pastoralment, escriure, estudiar, sense oblidar, compartir amb els amics.

L’últim llibre seu es diu ·EN TORNO A DIOS, LA FE, LA IGLESIA Y EL HOMBRE” (Editorial: Facultad de Teología de València, 2021) i, com dic en el títol de la ressenya, és un llibre il·luminador. que reflexiona molt certament sobre la fe i la posició del creient en la societat actual. La seua reflexió ajudarà a comprendre els motius o les causes de l’actual situació i en fer-ho basarà l’esperança de molts cristians que es senten amb desesma  i  desemparats.

Sí, perquè la paciència, que és condició de  molta felicitat, necessita conèixer les causes del que succeeix i sol ací es pot mantindre l’esperança.

El llibre és fàcil de llegir per la prosa i la distribució en capítols i apartats curts. Pot ser que per al que no  estiga acostumat al llenguatge filosòfic parega en alguns passatges un poc difícil d’entendre, però és la menor part d’ell.

Cal llegir-lo tranquil·lament. Jo l’aconselle.

 

 

 

EL DOLOR QUE NO SE COMPARTE, SE ENQUISTA EN EL ALMA

La Revista “Vida Nueva”, en el núm. 3229, publica una entrevista al nostre amic Ximo García Roca arran de l´últim llibre que ha publicat, Supervivientes. Tiempo de reconstrucción, realitzada per José Luis Celada.

Passem a transcriure-la

A principios de este año, en apenas un par de meses, Joaquín (Ximo) García Roca (Barxeta, 1943) ingresó en “la gran comunidad de vulnerados” por el COVID-19, y vivió en carne propia “el enigma y el misterio de unas vidas truncadas”: la de su amigo del alma, Toni, y la de su hermano menor, Fede. Profundamente “desconcertado”, el sacerdote y sociólogo valenciano necesitó suturar esa herida mediante “el silencio y la escritura”. Así nació Supervivientes: Tiempo de reconstrucción (Atrio Llibres), un intento de “acompañar a otras personas en su búsqueda de luz y de aliento” en tan difíciles circunstancias. Continuar llegint “EL DOLOR QUE NO SE COMPARTE, SE ENQUISTA EN EL ALMA”

A VECES LAS PRISAS SON ACONSEJABLES

Daniel Plà Tormos és membre del Grup Cristià del dissabte

 

A  VECES,  LAS  PRISAS SON  ACONSEJABLES

(A propósito del Sínodo de obispos 2022)

Sobre todo cuando lo que está en juego es la vida: bien que nos lo está mostrando el apresurado y múltiple descubrimiento de las diferentes vacunas que -sin las prisas de los investigadores- todavía estaríamos esperando: y es que la vida peligraba.

Ahora lo que está en juego, además y de algún modo, son muchos aspectos de la vida de la Iglesia: ¡Tantas cosas van desapareciendo… Y tanto necesitamos a jóvenes y vocaciones… que no se nos acercan… ! Continuar llegint “A VECES LAS PRISAS SON ACONSEJABLES”

JOAN LLUÍS VIVES, UN VALENCIÀ DESCONEGUT

Joan Lluís Vives, un valencià desconegut

Bartolomé Sanz Albiñana Catedràtic d’Educació Secundària, Doctor en Filologia Anglesa

El pensador valencià més important de tots els temps, Joan Lluís Vives (València, 1492 o 1493-Bruges, 1540),  té un peu en l’edat mitjana i l’altre en els inicis de l’edat moderna. Eixa circumstància és fonamental per a poder comprendre els temes sobre els quals escriu. És un dels personatges europeus,  juntament amb Erasme de Rotterdam, Luter, Tomàs Moro i Calví, que van dominar la vida espiritual de l’Europa del segle XVI. Per cert, va ser l’anglés Tomàs Moro qui va promocionar el nostre paisà en parlar-ne molt bé a Erasme. Com tots els intel·lectuals de l’època escriu en llatí, que era llavors la llengua de transmissió del coneixement i de la cultura i la ciència. Vives, juntament amb Budé i Erasme, forma part de la trilogia d’humanistes per excel·lència del moment. Els humanistes formaven part d’un moviment que situa l’ésser humà com a centre de totes les coses i que es fonamenta en l’estudi dels textos clàssics grecollatins. La definició d’humanisme que em va ensenyar el Dr. Marco Baidal quan feia tercer de batxiller el curs 1965-66 continua sent la mateixa. Continuar llegint “JOAN LLUÍS VIVES, UN VALENCIÀ DESCONEGUT”