UN ARQUEBISBE CONTRA L´AUTORITAT CIVIL

UN ARQUEBISBE CONTRA L’AUTORITAT CIVIL

A la lleugera aquest títol podria paréixer desmesurat, i ho seria si no deixàrem clar en l’escrit que no es tracta d’un enfrontament entre la Generalitat i l’Església catalana, de la qual valorem l’autenticitat de la seua missió evangèlica, sinó un enfrontament amb l’Arquebisbe de Barcelona Omella que, per tossuderia ha pres unes decisions que el situen una mica més lluny dels sentiments majoritaris del seu poble. Continuar llegint “UN ARQUEBISBE CONTRA L´AUTORITAT CIVIL”

¿CÓMO ESTARÍA EL CAMPO LLENO DE NEGROS TRABAJANDO SI NOS DIERA MIL EUROS EL ESTADO?

Daniel Zerbo és vicepresident del “Alto Consejo de Malienses d´Espanya”. Estudià enginyeria i màsters en cooperació al desenvolupament i moviments migratoris.

¿Cómo estaría el campo lleno de negros trabajando si nos diera mil euros el Estado?

Daniel Zerbo es vicepresidente del Alto Consejo de Malienses de España. Se considera tan de Mali como pacense, puesto que en Badajoz ha vivido años plenos y felices. Estudió la carrera de ingeniería y másteres en cooperación al desarrollo y movimientos migratorios, y define el nuestro como un país acogedor, abierto y nada racista. Pero las cosas, dice, están cambiando. “El discurso xenófobo está desgraciadamente convenciendo a cada vez más gente”, advierte. Tras los disturbios de los temporeros de Albacete, Zerbo se ha ofrecido a mediar entre estos trabajadores y el ayuntamiento. Explica que el entramado de instituciones, sindicatos y empresarios agrícolas se han encontrado ahora con una patata caliente, pero que los problemas vienen de muy atrás. Me atiende por teléfono para contarnos la cara oculta de una noticia que ha dado pie al sensacionalismo más abyecto. Continuar llegint “¿CÓMO ESTARÍA EL CAMPO LLENO DE NEGROS TRABAJANDO SI NOS DIERA MIL EUROS EL ESTADO?”

EL BISBE PEPE VILAPLANA

El passat dia 18, al santuari de la Mare de Déu de la Cinta, el bisbe valencià Josep Vilaplana presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies i de comiat, com a pastor de Huelva, després que el papa Francesc ha nomenat un nou bisbe per a aquesta diòcesi.

A l’homilia de comiat, amb un llenguatge senzill, proper i entenedor, el bisbe Josep (que hauria estat un gran arquebisbe de València) va donar gràcies a Déu pel “temps que hem conviscut i compartit” amb els cristians d’aquesta diòcesi, reconeixent que “tot allò de bo que rebem a la vida, ens ve de Déu”. Continuar llegint “EL BISBE PEPE VILAPLANA”

PER QUÈ MANTENIM LEGALMENT TREBALL EN SITUACIÓ D´ESCLAVITUD AL S.XXI?

Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Crida l´atenció que el sector de les Empleades de la Llar siga el que sempre haja presentat una gran precarietat laboral. Tant és així que l´anomenat (potser, mal anomenat) “treball precari del futur”, siga una realitat per aquest sector malgrat la Reforma Laboral de desembre del 2018. Continuar llegint “PER QUÈ MANTENIM LEGALMENT TREBALL EN SITUACIÓ D´ESCLAVITUD AL S.XXI?”

JESÚS Y EL MAR (reflexión de verano)

“Jesús salió de casa y se sentó junto al mar. Acudió tanta gente que tuvo que subir a sentarse en una barca; la multitud se quedó en la playa. Les habló de muchas cosas en parábolas”.(Mt 13, 1-2).

Dos formas de situarse ante el mar.

Jesús, simplemente, salió de casa y se sentó junto al mar. Como seguramente haría con frecuencia. Aunque viniera de Nazaret, parece ser que vivió en Cafarnaúm (Mt 4, 12) un tiempo o muchas veces en su vida itinerante. A la orilla del mar. Con solo salir de casa lo tenía enfrente para contemplarlo, o irse en barca a un sitio tranquilo (Mt 14, 13). Continuar llegint “JESÚS Y EL MAR (reflexión de verano)”

EL NOU VEÏNATGE DE LES PARRÒQUIES

Les parròquies van entrar en la pandèmia amb moltes reserves sobre les noves tecnologies, excepte la seua utilització com a eines per a la catequesi o per a projectar en la pantalla els cants o comunicar avisos als feligresos. El confinament ha descobert el món digital com un escenari substantiu que ha arribat per a quedar-se. Són moltes les iniciatives que estan incorporant la nova tecnologia, no sols com a instruments sinó com l’emergència d’un nou veïnatge. S’han transmés eucaristies davant la impossibilitat de la presència real, i alguns continuen transmetent-la per a malalts, majors impedits i discapacitats com cap a la transmissió de la missa per TV. Les xarxes socials s’han consolidat com a sacramentals de la comunicació, de l’ajuda mútua, de la cura i acompanyament entre els membres de les comunitats. Hi ha experiències parroquials que després del confinament ja disposen de tots els feligresos en xarxa. A través d’aquesta connexió es crea una vinculació real afectiva amb nous veïns.

(Font: Redacció Web)

LES PARRÒQUIES HAURIEN D´OCUPAR-SE DE L´ACOLLIDA D´IMMIGRANTS IRREGULARS

La Comissió vaticana COVID- 19, proposa mesures alternatives a l’internament i detenció d’immigrants. En temps de pandèmia “és preocupant que la propagació del virus haja augmentat dràsticament i multiplicat els desafiaments, les febleses i els abusos que caracteritzen a la majoria dels centres de detenció per tot arreu: violència crònica, agarberament, accés limitat a serveis bàsics, i una falta de respecte generalitzada i deshumanitzadora”. Insta a les Esglésies locals a promoure l’acolliment amb els desplaçats. No és prou la pressió per a garantir els drets dels qui es veuen obligats a abandonar les seues cases per fugir de la guerra, de la persecució o de la fam, sinó que és necessari acollir cap a dins “ cap diòcesi, parròquia , congregació pot mirar cap a un altre costat”. Hi ha alternatives molt eficaces, ja experimentades en diversos països, dirigides a l’acolliment en comunitats, famílies o amb tutories particulars”.

                                                                              Font. Vatican  News 7 juny

QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?

EDITORIAL

Ha arribat l’estiu i res convida a quedar-nos confinats a casa, ja no aguantem més tancats, se’ns està fent massa pesada aquesta situació d’aïllament i d´un distanciament tan estrany. Cal eixir, perquè la situació, diem, no dona per a més, ja que l’economia, les amistats a distància, el treball i el comerç estan donant senyals d’esgotament fins al punt d’estar a la vora de l’abisme amb empreses que tanquen, treballs que es perden i ruptures emocionals en augment. En aquesta situació tots perdem, per la qual cosa, passe el que passe, pensem que és hora d’obrir portes i fronteres i rellançar tots els sectors de nou. A açò l´anomenem entrar en la nova normalitat. Continuar llegint “QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?”