Josep Miquel Bausset, nascut a l´Alcúdia (Valéncia), és monjo de Montserrat.

El dret a l´esperança

Aquestes van ser les paraules que el papa Francesc ens adreçà en l’homilia de la Vetlla Pasqual. El papa ens deia: “Aquesta nit conquerim un dret fonamental que no ens serà arrabassat: el dret a l’esperança. Una esperança nova, viva, que ve de Déu”. És aquesta l’esperança de Jesús que infon en el nostre cor la certesa que Déu ho condueix tot cap al bé. Per això el papa ens convidava a no dipositar “l’esperança sota una pedra”, ja que Jesús Ressuscitat “il·lumina la foscor del sepulcre i hui vol arribar als racons més foscos de la vida”. Continuar llegint “El dret a l´esperança”

Fra Santiago Agrelo, Arquebisbe emèrit de Tànger

Sólo espero el gozo de abrazarte

Pilato preguntó a Jesús: “¿Y qué es la verdad?”

Pilato preguntó, y no esperó la respuesta.

Cada uno de nosotros, lo mismo que Pilato, tiene “su verdad”, su mundo de convicciones interiorizadas, un patrimonio religioso-moral-cultural que nos permite movernos sin desentonar y nos garantiza un cierto orden personal y social. Continuar llegint “Solo espero con gozo abrazarte”

Vicent F. Estarlich Chover (l´Alcúdia), és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquests dies ressonaven les paraules del cardenal Müller dient que “l´Església no és clienta de l´Estat” per defensar l´apertura dels temples i realitzar obertament els actes litúrgics i, fonamentalment, l´Eucaristia.

Continuar llegint “Doctors té l´Església”

José Ignacio González Faus, valencià de naixement, és jesuïta. Ha exercit com a professor de teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Universitat Centroamericana “José Simón Cañas” de El Salvador.  És director del Centre d´Estudis “Cristianisme i Justícia” de Barcelona

¿Fariseísmo católico? ¿Empeñarse en ir a misa en tiempo de confinamiento?

José Ignacio González Faus

Durante estos días de confinamiento, y por parte de dos o tres obispos, algunos pocos sacerdotes y un grupo de laicos de todo el mundo, hemos asistido a una negativa a guardar las normas del confinamiento, exigiendo la apertura de los templos y la asistencia a misa, como un derecho de la libertad religiosa y como obediencia a un mandamiento divino que obliga a celebrar la eucaristía en días de precepto. No dudo en absoluto de la buena fe y buena voluntad de esas gentes. Por eso quisiera proponerles estas reflexiones. Continuar llegint “¿Fariseísmo católico?”

La desescalada interior para una nueva vida. (Una charla con Javier Melloni)

Malgrat algunes interrupcions, els 36 minuts de conversa amb Javier Melloni, SJ inclouen sucoses reflexions sobre el confinament com a inici d’un canvi que molts desitgem, però que no es donarà tot d’un colp. Per tant, no hem de tindre pressa d’eixir-ne d’un temps que és una oportunitat de conrear alhora l’espiritualitat i la política. Abans de la davallada convé una altra escalada, un confinament voluntari cap al nostre espai interior que ens permeta completar allò que estem intuint i fer-nos capaços de captar millor la realitat.

Melloni s’inspira en el pelegrinatge de sant Ignasi, per a qui tot el que succeïx és sagrat, però passa desapercebut si no el descodifiquem per tal d’interpretar-lo.

Homilia del Papa Francesc en la festivitat de Sant Josep, obrer    (01-05-2020)

Déu creà. Un creador. Creà el món, creà l´home i donà a l´home una missió: administrar, treballar, dur endavant la creació. I la paraula “treball” és allò que la Bíblia usa per a descriure aquesta activitat de Déu: “Ell dugué a terme l´obra que havia fet i cessà al seté dia de tota la seua obra”, i donà aquesta activitat a l´home: “Has de fer açò, tenir cura d´allò, d´allò altre, has de treballar per a crear amb mi – és com si Ell ho diguera – aquest món, perquè puga continuar. Tant és així que el treball no és més que la continuació del treball de Déu: el treball humà és la vocació de l´home rebuda de Déu per a la creació de l´univers.

Continuar llegint “Homilia del Papa Francisco en la festividad de S. José, obrero (1-5-2020)”

Ximo García Roca,  doctor en Sociologia i en Teologia i membre del Grup cristià del dissabte ens introdueix en el drama dels qui són colpejats una i més vegades (jornalers, inmigrants, les persones grans) i que són exclosos sense donar-los rostre ni considerar la seua existència entre nosaltres. Planteja un aspecte important: “No serveix  de res salvar vides si no es cuiden les d´aquells que mai les tingueren protegides”.

Joaquín García Roca

La protecció individual, la seguretat col·lectiva, la cohesió social i la identitat personal s´han vinculat, en la societat moderna, al treball com a porta d´entrada a la subsistència i als béns públics, com a ciment que cohesiona, i com a factor que atorga reconeixement social i ciutadania política. No només es treballa per a obtindre un ingrés, sinó per a realitzar-se humanament, ser reconegut socialment i exercir políticament els drets de ciutadania. En l´experiència de la Fundació Novaterra, intentant d´incorporar a persones en situació de vulnerabilitat a una societat inclusiva a través de l´activitat laboral, experimentem a diari que no tenir treball o perdre´l, és sentir la vida danyada, mancar de significació social i perdre un lloc en el món. Continuar llegint “Supervivents de la crisi”

Per Julio Ciges Marín

Julio Ciges Marín naix a Anna (València). Membre del Grup cristià del dissabte, ens ofereix uns reptes que caldria que l´Església visquera per a poder seguir el sender que ens proposa el Papa Francesc.

Sis reptes per a ser Església en eixida

 Basant-me en les reflexions de Ximo Garcia Roca[1], José Arregi[2], el president Macron[3] i Reyes Mate,[4] sintetitze en sis punts els reptes que considere importants d´afrontar per a ser una Església significativa per al moment actual després de la pandèmia.

1r.- Construir una identitat comuna que trenque trinxeres entre dins i fora i supere la divisió entre éssers humans considerats “dels nostres” i “dels d´ells”. En l´Església hem de ser exemple en la promoció de la defensa pràctica de la dignitat comuna de tot ésser humà i de la germanor. Per això l´Església ha de ser la primera en buscar la col·laboració comuna i unitària per a unir-nos tots en la solució dels grans i greus problemes de la humanitat. El papa Francesc està insistint en aquest punt contínuament, especialment en aquests dies de pandèmia.

Des d´aquesta perspectiva, la de potenciar la col·laboració mútua, sintonitze amb el plantejament d´Arregi quan declara que per a dur a la pràctica aquest primer repte cal que l´Església “accepte radicalment el principi de la laïcitat tant en l´orde sociopolític com en l´espiritual”. També em sembla important la proposta del president francés Macron a la Conferència Episcopal Francesa: “Recrear la laïcitat després de reconéixer el desencontre i necessitat de reparar el «vincle» entre aquesta institució i l´Estat. La laïcitat, certament, no té com a funció negar allò espiritual a canvi del que és temporal, ni extirpar de les nostres societats la part sagrada que ens nodreix tant dels nostres conciutadans. Si haguera de resumir el meu punt de vista, diria que una Església que pretenga desinteressar-se dels assumptes temporals no compliria la seua vocació; i un president de la República que pretenga desinteressar-se de l´Església i dels catòlics faltaria al seu deure”.

És important reconéixer, amb Macron, que “el lloc de trobada és la praxis”. Continuar llegint “Reptes per a una Església en eixida”