UNA LLIBRERIA MÀGICA

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

 Estic a punt de començar la meua col·laboració puntual en un taller de literatura de l’Escola d’Adults de Llíria que dirigeix el savi mestre Carles Subiela, amb el generós i estimulant suport de Nico Marco. Només s’hi espera de mi una curta intervenció i pense fer-la sobre una preciosa novel·la que he descobert recentment, per pura casualitat, a l’extraordinària biblioteca local: La llibreria de les noves oportunitats, d’Anjali Benerjee.

Aquesta escriptora va nàixer a l’Índia, però va créixer al Canadà. Després se’n va anar a viure a Califòrnia on es va llicenciar a la Universitat de Berkeley. La passió d’escriure estava molt arrelada en ella, ja que un àvia seua fou ja una novel·lista de prestigi. De ben joveneta Anjali Benerjee va escriure el primer conte, i des d’aleshores ha publicat cinc novel·les per a xiquets i tres més per adults. Continuar llegint “UNA LLIBRERIA MÀGICA”

EL GENOCIDI DE GAZA: ELS REQUISITS D’UNA PAU VERTADERA

Ens semblava que eixes mortaldats que véiem en el cinema no podien tornar a ocórrer, però ara les veiem tots els dies en directe amb els mitjans de comunicació. Per desgràcia continuen massa guerres, però hi ha unes explosions que no venen d’una guerra entre dos països o entre dues faccions militars, sinó d’un atac militar de forces molt ben armades contra una població civil inerme, aterrida i duta d’ací cap allà, com si d’un ramat es tractara, i que, a més, no pot escapar dels límits en els quals els atacants la tenen tancada; i a més, tots ho hem vist, els han llevat l’electricitat, l’aigua potable i no deixen entrar l’ajuda humanitària. Per suposat, no sols han bombardejat les escoles en la franja de Gaza, sinó que també han tancat les escoles en Cisjordània. Continuar llegint “EL GENOCIDI DE GAZA: ELS REQUISITS D’UNA PAU VERTADERA”

MANIFIESTO DE LAS RELIGIONES Y CULTURAS CONTRA EL GENOCIDIO EN GAZA

L’Institut Cervantes de Madrid acollí dilluns 6 d’octubre l’encontre “Religions i Cultures unides contra el genocidi a Gaza”.  D’eixe encontre sorgeix el següent manifest.
Alzamos nuestras voces como una sola. Las alzamos porque el sufrimiento de la población palestina es insoportable. Las alzamos porque en Gaza, con cada día que pasa, algo esencial de nuestra humanidad se desmorona.
Nos dirigimos a los gobiernos, a líderes políticos, a las instituciones internacionales, a los medios de comunicación, a las organizaciones de la sociedad civil y, sobre todo, a todas las personas que aún no han renunciado a su conciencia ni a su capacidad de indignarse ante los actos de barbarie, ante las decenas de miles de asesinatos que el actual gobierno y el ejército de Israel están cometiendo en Gaza.
Condenamos los criminales atentados del 7 de octubre del 2023 y exigimos la liberación de todos los rehenes. También afirmamos que la actual campaña de destrucción y muerte emprendida por el Estado de Israel no comenzó en esa fecha: es la expresión más brutal de una política de ocupación, colonización y apartheid que lleva décadas gestándose y ejecutándose. No se puede aislar el presente de esa historia.
Gaza se ha convertido en el escenario del sufrimiento humano más desgarrador de nuestro tiempo. Es hoy un símbolo brutal del dolor y de la injusticia. El lenguaje ya no alcanza para nombrar este infierno. Prácticamente toda la población de Gaza vive desplazada y asediada, sin un lugar seguro donde refugiarse; más de la mitad son menores de edad.
Como consecuencia del asedio total impuesto por las autoridades israelíes, el 100 % de la población de Gaza corre ahora riesgo de hambruna, según Naciones Unidas. La infancia está siendo golpeada con una crueldad insoportable. La protección especial que el Derecho Internacional Humanitario otorga a la infancia no se ha cumplido: han sido asesinados, mutilados, cercados por el hambre y el miedo.
Los ataques contra la población civil, la destrucción de infraestructuras esenciales, la obstrucción sistemática de la acción humanitaria, la privación deliberada de agua y comida y el desplazamiento forzoso constituyen graves violaciones del Derecho Internacional Humanitario, son muestras de una acción genocida consciente por parte del gobierno de Israel, con la complicidad de muchos países occidentales.
A esta devastación se suma un modelo de ayuda impuesto por el Gobierno de Israel que excluye a Naciones Unidas y a las principales agencias humanitarias, fragmentando y politizando la asistencia, militarizándola y utilizándola como arma de sometimiento. Miles de personas han sido asesinadas o heridas en puntos de ayuda militarizados, atacadas por el ejército israelí.
Mientras tanto, el mundo observa y no hace nada efectivo. Gobiernos que se proclaman democráticos guardan silencio, se limitan a actos simbólicos o apoyan la masacre. Medios de comunicación que deberían informar con rigor evitan nombrar el genocidio y llegan a apoyar a sus perpetradores. Instituciones que nacieron para proteger la dignidad humana permanecen paralizadas.
Con cada niña y cada niño muertos, con cada madre que llora sin fuerzas, con cada familia sepultada bajo los escombros, algo de nosotros también desaparece. En el futuro no podremos decir que no lo vimos venir. La protección es un derecho y una obligación legal. La historia no juzgará lo que dijimos, sino lo que hicimos —o no hicimos—. Lo que ocurre ha alcanzado proporciones escandalosas de genocidio histórico. Desde los principios éticos, jurídicos, espirituales y humanistas más elementales, condenamos sin paliativos esta barbarie y exigimos responsabilidades.
Elevamos nuestra voz como lo hicieron los profetas bíblicos, coránicos y los de cualquier tradición, como lo hacen hoy todas las personas de buena voluntad —cristianas, musulmanas, judías, budistas, creyentes y no creyentes—, convencidas de que la dignidad del prójimo es sagrada.
Reclamamos a la Comunidad Internacional, a la Unión Europea y al Gobierno español:
•El cese inmediato de los bombardeos y la violencia del ejército israelí contra Gaza y el pueblo palestino.
•La protección efectiva de la población civil, conforme al Derecho Internacional Humanitario por todos los medios necesarios.
•La apertura total y sostenida de todos los pasos fronterizos para permitir la entrada masiva y sin condiciones de ayuda humanitaria.
•El respeto pleno del mandato de UNRWA y de todas las agencias humanitarias.
•El fin de los castigos colectivos, del uso del hambre y del desplazamiento forzado como armas de guerra.
•La rescisión del Acuerdo de Asociación UE–Israel, por incumplimiento flagrante de derechos humanos.
•La ruptura de relaciones diplomáticas con el gobierno genocida de Israel.
•El establecimiento de sanciones económicas contra Israel y contra las empresas que estén colaborando y lucrándose del sufrimiento de la población palestina.
•La exclusión de Israel de toda competición y evento internacional.
•Un embargo total que prohíba el tráfico de armas por tierra, mar y aire en dirección a Israel, incluyendo el tráfico que se realiza a través de las bases americanas en nuestro suelo.
•Un verdadero plan de paz que suponga el reconocimiento del derecho de autodeterminación del pueblo palestino y la desaparición del régimen colonial y de apartheid al que se ve sometido.
•La liberación inmediata de los miembros de la Global Sumud Flotilla secuestrados por Israel en aguas internacionales, violando el Derecho internacional.
Hoy, aquí, en el corazón de Madrid, reafirmamos solemnemente que la causa del pueblo palestino es también la causa de toda la humanidad. No es un conflicto lejano: es una herida abierta en la conciencia común.

QUINS PREVERES VOL L’ESGLÉSIA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Per tot arreu de l’Església és un clam la manca de vocacions al sacerdoci. Pareix que als seminaris hi ha pocs seminaristes i moltes parròquies, sembla que no poden comptar amb un rector.

Aquesta situació mereix una reflexió profunda i sincera.

Si donem una ullada a la diòcesi de València, observem que hi ha al voltant de cent setanta-cinc preveres estrangers, procedents d’Àfrica i Llatinoamèrica ocupant-se de la cura pastoral a les parròquies de la diòcesi, encara que han vingut a estudiar, però l’arquebisbe, malgrat això, els encomana tasca pastoral a les parròquies buscant, així, suplir en part la manca de sacerdots diocesans. Continuar llegint “QUINS PREVERES VOL L’ESGLÉSIA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XXVIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                   Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Una volta cada tres anys la litúrgia ens ofereix la lectura –primera lectura- del profeta Habacuc. És contemporani de Jeremies però s’ocupa de les dificultats que afligeixen la gent pietosa. Ben bé, podem dir que és un profeta per a temps d’hivern per la seua opció a favor de l’esperança. Va com anell al dit.

Nosaltres com Habacuc també podem fer-nos i fer preguntes a Déu:

En coses xicotetes: procurem ser responsables quan conduïm, però un dia de festa que hi ha menys policia, aparquem incorrectament i ens denuncien. Per què a un honrat ciutadà ens cacen enseguida i a altres infractors habituals no els passa res? Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

DELS EMIGRANTS I ELS REFUGIATS

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

 El diumenge 5 d’octubre l’església catòlica celebra la Jornada Mundial dels Migrants i els Refugiats. En un moment tan confús i problemàtic com l’actual, en què hi ha qui aprofita el tema migratori, de forma tan poc reflexiva, com un element de divisió social, val la pena escoltar serenament el missatge del Papa Lleó XIV, o les paraules del mateix Arquebisbe de València, Enrique Benavent, per a guanyar en perspectiva i posicionar-se correctament davant l’autèntica realitat del fenomen migratori. Continuar llegint “DELS EMIGRANTS I ELS REFUGIATS”

MISSA PER LA CURA DE LA CREACIÓ

L’Oratori de Sant Felip Neri de València organitza, per primera vegada la Missa per la cura de la Creació a al Muntanyeta dels Sants (ermita de sant Abdó i sant Senén) el pròxim diumenge 5 d’octubre, a les 5 de la vesprada.

El formulari de la missa va ser aprovat pel papa Lleó XIV la Pentecosta passada, en el Xé aniversari de l’impactatn encíclica Laudato si?, “sobre la cura de la casa comuna”, del papa Francesc.

Us convidem, així, a aquesta oportunitat de “conversió ecològica”, lloant junts al Senyor per la bellesa de la Creació i comprometem-nos seriosament en la seua salvaguarda i en la seua cura, en unió amb tots els cristians i tots els persones de bona voluntat.

Acabada la litúrgia, compartirem un àgape fraternal, per la qual cosa deuries d’avisar la teua assistència la Germà rector de l’Oratori Francesc Aracil (tel. 649 063 721)

AUTONOMIA DELS PODERS ESTATALS

Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Una democràcia està sempre basada en la divisió tripartida dels poders: el legislatiu, l’executiu i el judicial. És evident que el que més representa la voluntat popular és el legislatiu, perquè és aquest el que està directament basat en les urnes. En les Espanyes tenim la sort que és el poder que tria el que ha de presidir el govern, evitant, molt raonablement, la segona volta quan no s’arriba a majoria absoluta, perquè aquella pot dur al govern una persona a la qual la majoria dels votants no haurien triat mai. Continuar llegint “AUTONOMIA DELS PODERS ESTATALS”

ESPOLI A LES PARRÒQUIES

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És un fet que al pas del temps, a les parròquies s’acumulen quantitat de papers, escrits, textos litúrgics, mantells, ornaments, calzes, diversos objectes litúrgics, culturals i cultuals. I tot açò, ¿està ressenyat en un inventari? ¿Hi ha cura de tot aquest patrimoni?

L’estructura eclesiàstica, tal com la tenim, facilita que tot eixe patrimoni puga desaparèixer, perquè tal com funciona el món eclesiàstic, el rector, pot fer i desfer, tenir consciència per la cura del patrimoni parroquial o desfer-se d’ell de diverses maneres: unes vegades cremant tot allò que considera fem, altra desfent-se de mobles perquè són vells i, encara que siguen de segles passats, no els veu cap valor o també, donant-lo a persones conegudes. Continuar llegint “ESPOLI A LES PARRÒQUIES”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XXVIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En la nostra societat s’ha obert una bretxa insalvable entre rics i pobres, autoritats i poble, poderosos i súbdits, forts i dèbils. I, realment, és insalvable, perquè la defensa del nostre benestar, entés com gaudir de comoditats, capital i poder, impedeix veure’ns xenòfobs, maltractadors i injustos.

S’ha creat la mentalitat de “salve’s qui puga”. I per a eixe fi cadascú de nosaltres hem aprés a confiar sols en les nostres forces i oblidar la situació dels altres, de les persones pobres, dèbils i indefenses. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”