RESURRECCIÓ ALS CIEs?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquests dies, el crit al món cristià és: Ha ressuscitat!, però açò serà pura ficció si eixe esdeveniment no s’evidencia en la nostra vida, essent una realitat actual i universal.

Potser, hui, ¿té algun sentit la resurrecció per a totes les persones retingudes als CIEs? ¿Celebrem que les portes s’obrin i queda buit l’infern allí viscut? Continuar llegint “RESURRECCIÓ ALS CIEs?”

POR UNA IGLESIA POSIBLE Y NECESARIA EN ESPAÑA

Propuesta al Sínodo desde la experiencia de Redes Cristianas

(6 de abril  de 2024)

Redes Cristianas, que agrupa unos 200 colectivos cristiano-católicos en España (comunidades, asociaciones de teólogos/as, parroquias, congregaciones religiosas, etc.), respondiendo a la invitación del Papa Francisco, ha participado en la primera fase de Sínodo con un documento titulado POR UNA IGLESIA POSIBLE Y NECESARIA EN ESPAÑA. Propuesta al Sínodo de la Sinodalidad desde la experiencia de Redes Cristianas. Continuar llegint “POR UNA IGLESIA POSIBLE Y NECESARIA EN ESPAÑA”

RECUERDO DE EMILI MARÍN

Autor: José Luis Barrera Calahorro
Ha mort, Emili Marín. Ahir dia de la Resurrecció del Senyor, es va unir a aquest en la seva victòria contra la mort. Torna a la vida eterna de la qual havia sortit feia 82 anys.
A mi m´agradaria que aquestes paraules meues que escric en el seu homenatge, foren totes escrites en valencià, la llengua que tant estimava i per la qual va lluitar, però jo sóc castellano-parlant i per això preferesc expressar-me en la meua pròpia llengua materna. Sé que des de dalt, ell      m´escussarà. Continuar llegint “RECUERDO DE EMILI MARÍN”

COM EIXIR DE VIA MORTA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del  Dissabte.

Si revisem els mitjans de comunicació, descobrirem que la religió s’ha convertit en un fenomen insignificant per a l’interés dels lectors. És un fet que no ven, no és buscat ni cobra massa interés; així que és comprensible, en un món comercial i competitiu, que la religió quede fora de ser un fet noticiós i interessant, més enllà de la mateixa premsa religiosa. Continuar llegint “COM EIXIR DE VIA MORTA”

DUELO

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

(Jeremías 31,15: “Oíd, en Ramá se escuchan gemidos y llanto amargo; es
Raquel que llora inconsolable a sus hijos que ya no viven”)

Dejadme llorar por quienes han muerto
para que al menos no mueran del todo.
El olvido total es otro modo
de morir o matar aunque encubierto.
Dejadme llorar con esta impotencia
de compartir al menos el dolor
de quienes han sufrido el horror
de tanta muerte y tanta indiferencia. Continuar llegint “DUELO”

EL CALVARI DE L´IMMIGRANT

El calvari per a les persones immigrants al nostre país és massa cruel, perquè entropessa amb una absència de pla d’intervenció per part del govern. La legislació és massa confusa i poc resolutiva i la voluntat política, per part dels parlamentaris, està molt allunyada del que caldria que fora per aquells que diuen voler ser servidors del poble. Continuar llegint “EL CALVARI DE L´IMMIGRANT”

DOS COLOMS I UNA BRANCA

Han cremat ja les falles 2024. La ciutat de València ha tornat a competir amb els seus monuments i la gran afluència de públic que ha volgut “rodar” la falla per poder contemplar-la des de tots els angles.

I, fora de concurs i fora de competició, la de la plaça de l’Ajuntament. Cridava l’atenció perquè semblava inacabada i escoltaves comentaris com que l’ajuntament no havia tingut prou diners per a acabar-la, per exemple. A uns altres els semblava una vergonya (imagine que per la impressió de ser poca cosa)… i el tema dels jóvens que, separats del monument faller, botaven la tanca de la mascletà. Continuar llegint “DOS COLOMS I UNA BRANCA”

LES RELIGIONS I LA DONA

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Si revisem les diferents religions, de forma generalitzada i salvant alguna honrosa excepció, poden dir que s’han portat i es porten molt malament amb les dones. L’Església catòlica, dins del cristianisme, no n’és una excepció perquè continua mantenint un tracte discriminatori i de desconsideració cap a la dona.

Viu una desafecció cap a ella i pareix que no vol mirar-se cap a dins i fer autocrítica del seu comportament; al contrari, assegura que són raons externes a ella mateixa (materialisme, secularisme, relativisme, laïcitat, hedonisme, vida d’espatles a Déu…) les que causen una mirada apartada de la voluntat de Déu i així es nega a mirar la seua manera de ser i de pensar que la manté fora de la manera d’entendre hui la vida. Continuar llegint “LES RELIGIONS I LA DONA”