VI DIUMENGE DE PASQUA, Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
No hi ha temple, sinó testimonis.
El poble ha acunyat una frase molt significativa: “Ser més papista que el Papa”.
L´Església ha anat donant massa espai a la llei, fins al punt de quedar coberta, en massa ocasions, la Paraula i cobrar relleu la doctrina. Així s´entén que apareguen grups religiosos dintre de l´Església, que converteixen la seua prèdica com si fos Paraula de Déu allò que sols és costum o devoció religiosa, intentant sotmetre les persones a eixos costums, devocions i pràctiques religiosos sota el pretext que condueixen a la salvació.
A la Paraula de Déu no apareix cap religiositat, sinó viure des de l´Amor. Demana vèncer les pròpies conviccions, també les religioses, i disposar-nos a comprendre altres modes i costums, superat el límit dels propis punts de vista i obrir-nos a la dimensió universal de compartir vivències d´estima sense condicions i sense excepcions que impedisquen estimar-nos i acollir-nos.
Expresssions com que fora d´allò que l´Església diu no hi ha salvació no són tretes de la Paraula de Déu, perquè en ella no hi ha temples sino testimonis, no hi ha doctrines sino persones a qui acompanyar, acollir i estimar, sense sotmetiments a devocions, costums o normatives religioses.
Estimar-nos és el fet essencial, el que cal treballar i el que haurà de presidir tot el nostre quefer.
El Déu de Jesús és Amor i ho és per a tothom, sense distinció de cap tipus i sense exclusions per cap raó. Ell espera de nosaltres eixa manera de viure i ens encoratja a trencar aquells punts de vista que impedeixen apropar-se a les persones sense condicions.
No és el temple allò que és important, no s’ha de condicionar l’estima a reductes religiosos sinó mostrar Déu, Amor, que és Pare-Mare i, com a tal, reconeix a cadascuna de les persones com a filles.
No posem portes al camp, no condicionem la seua acollida a les nostres conviccions.