SOMNIADORS

 

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

La persona somiadora està oberta a la construcció de nous horitzons i descobreix camins que la poden conduir a viure noves realitats, superacions, canvis i esperances.

No es tracta de ser constructors de fantasies i sí de ser persones preocupades per aconseguir nous modes de vida que responguen a les situacions concretes que vivim en el moment, procurant preveure aquelles realitats que ens podrien facilitar respostes en el futur.

Viure sobre la corda fluixa exigeix un equilibri molt fatigós que només es resisteix si es creu en allò a aconseguir per allò que es lluita i per allò que s´arrisca.
Segurament, tots anhelem una societat i una Església dinàmica, inquieta i compromesa, capaç de prendre iniciatives i disposada a jugar-se-la per construir estats de vida en pau, oberta a tots i facilitadora d’integració i d’humanitat; no obstant això, sembla que ens venç el conservadorisme, ens domina la letargia i el fet de mantenir el somni en el desig i no tant des d’una acció transformadora.

En concret, la nostra Església segueix ancorada en “més del mateix”. Els seus somnis, per les evidències que constatem, serien tornar a ressorgir el “nacional catolicisme”, donant mostres de trobar-se incòmoda a les fronteres de la societat i als nostres carrers, S’esforça a posar tota la seua obstinació en litúrgies i rituals d’antany, canviant alguna forma, però amb el mateix fons. Se sent còmoda formulant i alimentant cerimonials sacramentals, jubileus i devocions. El carrer, sembla que li ve gran i, per això, es refugia en qüestions ritualistes i litúrgiques.

Malauradament, la nostra societat, sembla que tampoc marxa molt lluny, perquè no deixa de buscar amb esquemes d’antany, des de vells esquemes polítics que no saben respondre a les necessitats i a les exigències de la societat actual, amb mentalitat i vivències diferents a les dels temps en què els esquemes polítics es van construir. Continuem insistint en ells, potser, perquè no ens atrevim a ser constructors de noves estratègies per a noves maneres de societat.

I en tota aquesta situació sembla que els ideals no serveixen, no entusiasmen i, potser, no es vol pagar el cost d’entrar en la tasca de proporcionar “odres nous a vi nou”.

Coneixem els esquemes i les tendències sobre les quals es mouen les polítiques i les religions, i sembla que per a elles no passa el temps i, encara que amb justificacions, se’ns demana continuar marcant el pas, encara que aquest ritme se’ns faça pesat i avorrit.

És per això que necessitem somiadors creatius, que creguen en la factibilitat d’allò que es somia i es posen en acció, sense dilatacions i sense esperar a que tots els altres s’entusiasmen per allò somniat.

Avui, vivim el gran defecte i la greu contradicció existencial que valorem la democràcia, sistema participatiu, però la veu del poble està bastant afònica, no es deixa sentir. No hi ha temps a esperar que passe l’afonia, perquè els somnis seran els que podran crear remeis per a buidar eixos nassos i eixes goles apagades i tapades.

La societat anomenarà liders i les religions profetes a eixos somiadors capaços d’anunciar una nova vida als caiguts i abatuts, desil·lusionats i desenganyats de tants sermons i de tants mítings pronunciats sense compromís ni exigència per complir la paraula. No podem continuar mantenint que siga possible fer sermons i mítings sense comprometre’s a dur a terme allò que s’anuncia i amb la pretensió de guanyar adeptes i submisos, fent peons del sistema i de la religiositat.

Somiem, siguem creatius, creguem en la factibilitat dels nostres somnis i posem-nos en acció, sense esperar que ens “compren” el somni sinó treballant per a desenvolupar-los i fer partícips als altres de la seua consecució.
Els emprenedors no són bojos ni malalts sinó generadors de nous horitzons i somiadors de noves realitats.

Somiem i posem-nos a construir una societat i una nova Església que ens done a un Déu gens poderós i sí molt amorós, que li fa mal tot sofriment i s’ofereix a ser peó en la consecució d’una convivència d’iguals i participatius.