Redacció GCD

 

ATRIO publica aquests tres documents que il·lustren com pot haver-hi una crítica de la comunitat cristiana al seu bisbe que no signifique polarització radical entre dretes i esquerres, sinó un diàleg dins del caminar junts, és a dir, de la sinodalitat que propugna el papa Francesc, el qual dona exemple de permetre i escoltar les crítiques.

1.- Carta oberta a Don Joseba Segura, bisbe de la nostra diòcesi, de Bilbao.

Bizkaia, 3 de marzo de 2023

Foro de Curas de Bizkaia

Berpiztu – Kristau Taldea

El Fòrum de Capellans de Bizkaia i Berpiztu – Kristau Taldea, col·lectiu de cristians i cristianes pertanyents a diferents comunitats, moviments, associacions i parròquies de Bizkaia, volem traslladar-li el nostre desconcert i la creixent preocupació per dispensar de menjar carn un divendres de Quaresma als participants en una “alubiada” en la Societat Bilbaïna. També per la pròxima participació del seu vicari general on presidirà la conferència que impartirà el cardenal Gerhard L. Müller en la trobada organitzada per l’Associació Catòlica de Propagandistes (ACdP) i la seua pròpia, ja que celebrará l’eucaristia l’endemà en el Palau Euskalduna. Són decisions que se sumen a altres anteriors com, per exemple, la seua presidència, també de l’eucaristia, el passat 2 de juliol de 2022 en l’anomenat santuari d’Unbe, després de huit dècades en què no hi hagué el reconeixement diocesà d’unes suposades aparicions. Continuar llegint “CARTA OBERTA A DON JOSEBA SEGURA”

El passat 12 de novembre una gran manifestació va recórrer els carrers del centre de València i d’altres 16 ciutats a Espanya, així com de diversos països, sota el lema ClampelClima, davant el fracàs de la COP27 pel Canvi Climàtic. Continuar llegint “LA SOCIETAT CIVIL VALENCIANA, EN EL DIA DE REIS, LI MARCA L’AGENDA AlS SEUS POLÍTICS EN MATÈRIA CLIMÀTICA I DE JUSTICA SOCIAL”

¿VERGÜENZA DE SER OCCIDENTAL? José Ignacio González Faus

Muchos recordarán un incidente que se produjo hace años en un partido de fútbol Francia-Italia, final de un mundial o de una Eurocopa (no recuerdo). De repente Zidane dio un cabezazo en la cara al defensa italiano que le marcaba. Recibió una tarjeta roja y salió impertérrito del campo. Después se supo que su marcador se había dedicado durante todo el partido a meterse con la madre o la hermana de Zidane cada vez que se encontraban juntos, con frases como si la puta querrá acostarse conmigo esta noche etc., o parecidas… Continuar llegint “¿VERGÜENZA DE SER OCCIDENTAL?”

LA REVOLUCIÓ DE L’ESGLÉSIA A ALEMANYA

Jesús Martínez Gordo

Per a alguns curialistas vaticans, els bisbes i catòlics alemanys -havent posat en marxa conjuntament un “Camí Sinodal vinculant”- estarien aprofitant-se de l’anomenat Informe MHG sobre la pederàstia eclesial i, alhora, trencant amb el model d’Església que -durant segles- ha sigut tradicional, així com arriscant la seua unitat amb les prop de 6.000 diòcesis disperses pel món. Per a uns altres, menys temorosos, és cert que en aquest “Camí Sinodal vinculant” s’estan debatent, votant i aprovant importants propostes que, de fet, suposen una redefinició del sacerdoci; de la presència de la dona a l’Església; del poder i del seu exercici en el si de la institució i també de la moral sexual. Però no perilla, de cap manera, la comunió d’aquesta Església, senzillament perquè tenen molt clar que hi ha resolucions que -si són aprovades- poden ser implementades en les respectives diòcesis o per la Conferència Episcopal del país sense comprometre, per a res, aquesta unitat. I, igualment, que hi ha unes altres que, referides, per exemple, al celibat opcional dels capellans, a l’homosexualitat o al sacerdoci de les dones han de ser debatudes i, si fora el cas, votades de nou en un altre fòrum en el qual es troben -almenys, representades- totes les diòcesis del món. Això explica que els bisbes alemanys s’hagen compromés a presentar i defensar en el pròxim Sínode Mundial, a celebrar a Roma, durant el mes d’octubre de 2023, aquestes o altres propostes, en el cas que siguen admeses pel “Camí Sinodal” que, previsiblement, es clausurarà el mes vinent de setembre a Frankfurt. Continuar llegint “LA REVOLUCIÓ DE L’ESGLÉSIA A ALEMANYA”

Javier Arias Artacho

Les processons de Setmana Santa s’assemblen a aqueixos grans temples que els turistes recorren i admiren més enllà de les seues creences. Les imatges, els confrares i les andes exhibeixen el seu poder contra vent i marea. El rebuig a l’Església és cada vegada més generalitzat, els temples estan cada vegada més buits i la mitjana d’edat entre els seus fidels sol rondar els 60 anys, però molt pocs a Espanya s’atrevirien a qüestionar la Setmana Santa! Per a la majoria de la població és un esdeveniment turístic i amb un valor cultural inqüestionable. Allò sorprenent és que algú el puga avaluar com el reducte d’una fe amagada i silenciada, quan, en moltes ocasions, només es tracta de folklore. Continuar llegint “LA SETMANA SANTA, UN MIRATGE DEL PASSAT”

Aquest Article del sociòleg Fernando Vidal publicat en Vida Nueva nº 3261 posa l’accent sobre el significat d’una invasió com la d’Ucraïna, ultra l’evident injustícia i  trencament de les regles internacionals: les nacions, diu Vidal, s’han configurat quasi com a humanitats paral·leles.

ENS HAN ENVAÏT A TOTS

Ja no se sosté més, són insuportables els impediments que els nacionalismes posen a la comunió entre tots els éssers humans. El que pateixen els ucraïnesos som nosaltres mateixos patint-ho. No han envaït Ucraïna, sinó que ens han envaït a tots. Hem de refonamentar el que significa fraternitat.

En 2019, Trump va proclamar en l’ONU que el futur no pertany als globalistes, sinó als patriotes, i va assenyalar, d’aqueixa manera, l’enfortiment dels projectes despòtics que, com Putin, estaven usant el nacionalisme per a legitimar els seus interessos.

A l’inici de la pandèmia, i amb la publicació de Fratelli tutti, vam poder constatar l’emergència d’un moviment reaccionari anti-cosmopolitista. D’altra banda, Fratelli tutti constata que s’ha detingut la línia del progrés mundial de la democràcia i que l’autoritarisme no solament no es redueix, sinó que es consolida.

Especialment, el post comunisme ha solidificat un model d’ultracapitalisme dirigit des de la plutocràcia estatal i la seua clientela d’oligarques. Han aprofitat l’ultraliberalisme globalitzador i mobilitzen el pitjor del nacionalisme. Junts, nacionalisme i ultracapitalisme, formen un conglomerat ideològic amb els negacionismes, supremacismes, el fonamentalisme religiós o l’avanç de la ultradreta.

Les nacions són comunitats patrimonials i culturals, però la seua evolució moderna les va configurar quasi com a humanitats paral·leles, amb la seua deriva racista i supremacista. La guerra d’Ucraïna ens demostra que la civilització de la globalització és un projecte fallit, perquè falla en els seus fonaments sobre el que és l’ésser humà, la Terra i la fraternitat. Aquesta última modernitat és un intent de civilització escrit amb un sol ull i necessitem la profunditat que dona mirar amb els dos.

Fernando Vidal

EL COL·LECTIU TERRITORI DOMÈSTIC

(Pres del llibre “Teologia en les perifèries. D’amor polític i cures en temps d’incertesa”, autora: Pepa Torres Pérez, pàgs. 224-229, 2020)

Territori Domèstic som un moviment de dones que ens definim a nosaltres mateixes com a diverses, amb un clar lideratge de les dones migrants, transfronterer i feminista, format per dones de diverses religions i de cap, dones d’origen dominicà, colombià, equatorià, espanyol, senegalés, bangladesí, bolivià, argentí, marroquí, etc. Dones que desafiem les fronteres a la recerca d’una vida millor. I com noves sirofenicias reclamem participar en la taula dels drets humans i socials. El nostre discurs és un discurs en primera persona des de la diversitat i el comú que construïm com a feministes, com a empleades de llar, com a dones que reivindiquem una altra organització social de les cures i el reconeixement del dret de les treballadores domèstiques amb i sense papers.
Continuar llegint “EL COL·LECTIU TERRITORI DOMÈSTIC”

 

Santiago Agrelo, Arquebisbe emèrit de Tànger, tornà a les seues terres al maig del 2019, tanmateix, el seu pensament i el seu cor continuen al costat del patiment de tots aquells que, des de la seua misèria, lluiten per arribar a una societat on trobar la possibilitat d´una vida amb dignitat. Molt sovint reflexiona sobre aquesta vergonya social i ens deixa, per a pensar, coses com aquesta:

Va succeir en la nostra absència:
Del 2 de febrer de 2022: «Un mort i un evacuat en afonar-se una pastera amb 50 persones a Fuerteventura».
Del 2 de febrer de 2022: «Turquia denuncia la mort de 12 emigrants expulsats per Grècia».
De l’1 de febrer de 2022: «Moren cremats al Marroc una emigrant nigeriana i els seus tres fills». Continuar llegint “NO ÉREM ALLÍ”