Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Cada diumenge procure escoltar diferents homilies, que tant sacerdots com bisbes pronuncien des de diferents llocs de la geografia, per comprovar, en mi mateix, els efectes que em produeix la motivació que pretenen oferir.
Diumenge passat, primer diumenge de quaresma, la litúrgia presentava, com és costum a l’inici de la quaresma, les temptacions de Jesús al desert. Continuar llegint “SERMONS DIRIGITS A QUI?”
Quan semblava que en el nostre món, l’occidental, quasi tocàvem el cel amb la mà, la pandèmia però, sobretot, la guerra, ens retornen a la realitat humana. Salut i pandèmia, guerra i pau ens donen consciència de la dimensió fràgil i ambivalent de l’ésser humà. Per una banda som constructors de fraternitat mitjançant l’empatia amb els sofrents i, per altra, som destructors d’humanitat a través de la guerra i de l’amenaça d’un holocaust atòmic. Àngels i dimonis.
La guerra que ha iniciat el rus Putin contra Ucraïna ens deixa en una situació de perplexitat, a la recerca d’una comprensió que se’ns escapa dels nostres horitzons habituals. Continuar llegint “LA MALASTRUGANÇA DE LA GUERRA I LA CÒVID 19”
El professor José Luis Villacañas, catedràtic de Filosofia en la Universitat Complutense de Madrid, tot i ser ser un gran erudit, no és d’aquells als quals es referia Heràclit quan deia: “l’erudició no significa tindre intel·ligència de les coses”, perquè Villacañas és un filòsof que pensa per ell mateix i per això ens té acostumats a seguir-lo en les seues intervencions, en concret en les col·laboracions en Levante-EMV. Reproduïm pel seu interés i actualitat un recent article sobre la guerra d’Ucraïna (5-3-2022). Com a bon filòsof, davant un tema tan complex no simplifica en anàlisis fàcils. El mateix títol ens porta a través d’unes preguntes a una inevitable reflexió addicional: ¿com seria inevitable la nostra derrota? Si estem disposats a pagar un preu ¿què comprem amb ell? ¿En què milloraria o empitjoraria la nostra expansió fins a Ucraïna?
Louis J. Halle va ser professor a Ginebra en els anys seixanta i va publicar un llibre interessant, The Cold War as History. La seua tesi central: “Des del començament en el segle IX fins al present, l’instint primari de Rússia ha sigut la por. La por, més que l’ambició, és la principal raó per a l’organització i expansió de la societat russa. La por, més que l’ambició en si mateixa, ha sigut la gran força impulsora. Els russos, tal com els coneixem hui, han experimentat centúries d’una por constant i mortal. Aquesta no ha sigut una experiència conciliadora”. Continuar llegint “PREGUNTES NECESSÀRIES”
Capficats com estem pel patiment de les persones a Ucraïna tenim l’obligació moral d’ajudar-les d’alguna manera. Per fer-ho de la forma més efectiva possible convé llegir aquestes advertències que fa la coordinadora valenciana de ONG a la seua web www.cvongd.org:
——————-
Abans que es deslligara el conflicte actual a Ucraïna, la situació ja era molt preocupant; quasi tres milions de persones necessitaven suport humanitari. Algunes de les nostres ONG ja treballaven al país i ara estan redoblant els seus esforços per a atendre les necessitats més urgents de la població. Continuar llegint “CRIDA PER UCRAÏNA”
Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.
I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.
LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL I CULTURAL DE L’ABÚS
“En el xicotet món en el qual els xiquets viuen la seua existència, – diu Pip en Grans esperances, de Charles Dickens – no hi ha res que es perceba i se senta amb tanta agudesa com la injustícia”. Però la forta percepció de la injustícia no ha sigut suficient per a blindar la infància d’abusos i dominacions, d’humiliacions i vexacions; no fou prou per a impedir que es vengueren fills per diners, o es casaren filles amb homes que els doblegaven l’edat; no fou per a evitar que la lletra entrara amb sang en el context escolar, ni que existira el domini sobre els seus cossos i ànimes en l’entorn religiós. Alguns pares, alguns mestres i alguns ministres de l’església tenim poques probabilitats d’eixir indemnes d’un judici just. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (III)”
Imma Mànyez i Albert, mestra al col·legi Sant Marcel·lí des de l’any 1986, membre de la junta directiva de L’ associació de veïnes i veïns del barri de Sant Marcel·lí, membre de la junta directiva d’ ASOL.
El dia 17/2/22 en l’acte que es va celebrar al cementeri de València, organitzat per la regidoria de polítiques inclusives de l’Ajuntament de València, amb el motiu de retre homenatge a totes les dones assassinades per violència masclista, va participar amb el següent poema.
Honrem la memòria de les que ja no hi són i donem veu també a les que cada dia continuem patint en carn pròpia tot tipus d’abús i de violència masclista, siga física, psicològica, estructural…
Alçarem el vol a cavall dels núvols
vestirem de pau tota por antiga,
pintarem un cel de color violeta
i a les nostres mans floriran estels. Continuar llegint “PER TOTES ELLES, PER TOTES NOSALTRES”
Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors.
I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.
LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL MENOR
La història i l’antropologia cultural han mostrat una infància, adolescència i joventut en construcció a través del temps i a l’interior d’una mateixa època. No s’és xiquet ni jove de la mateixa manera en l’antiguitat que en l’edat mitjana, en el centre de la ciutat que en la perifèria. Basta apuntar-se a l’exposició sobre “L’edat feliç. La infància en la pintura de *Sorolla”, (2022) per a veure una explosió de vida, de llum, de mar i de xiquets jugant i aprenent; i alhora la xiqueta que porta la cistella amb l’esquena encorbada, prematurament envellida, i alhora, la sòrdida realitat de xiquets treballadors, menuts descansant en el fenc, carregant pesades cistelles de peix. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (II)”
José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
Totes les guerres són terribles. La guerra d’Ucraïna és també terrible i especialment absurda i estúpida. És la guerra d’un gran dictador, Putin, i la seua oligarquia. D’un sistema autoritari de poder, el que governa Rússia, que no es conforma en fer mal als ciutadans del propi país, sinó que estén les seues perverses conseqüències sobre altres països veïns i el conjunt d’Europa. Amb el pretext d’una amenaça exterior, Putin priva de llibertat als russos, prioritza una enorme despesa militar i s’inventa una frontera de seguretat que inclou a quasi tots els països de l’antiga Unió Soviètica. És el somni d’un imperi rus que només cap en la ment d’un dement prepotent que s’aferma en el poder fabricant mentides, premiant amb favors als qui li són fidels i atemorint i castigant a tots els qui discrepen amb ell. Continuar llegint “LA GUERRA D’UN GRAN DICTADOR”
EL COL·LECTIU TERRITORI DOMÈSTIC
(Pres del llibre “Teologia en les perifèries. D’amor polític i cures en temps d’incertesa”, autora: Pepa Torres Pérez, pàgs. 224-229, 2020)
Territori Domèstic som un moviment de dones que ens definim a nosaltres mateixes com a diverses, amb un clar lideratge de les dones migrants, transfronterer i feminista, format per dones de diverses religions i de cap, dones d’origen dominicà, colombià, equatorià, espanyol, senegalés, bangladesí, bolivià, argentí, marroquí, etc. Dones que desafiem les fronteres a la recerca d’una vida millor. I com noves sirofenicias reclamem participar en la taula dels drets humans i socials. El nostre discurs és un discurs en primera persona des de la diversitat i el comú que construïm com a feministes, com a empleades de llar, com a dones que reivindiquem una altra organització social de les cures i el reconeixement del dret de les treballadores domèstiques amb i sense papers.
Continuar llegint “EL COL·LECTIU TERRITORI DOMÈSTIC”
Josep Lligadas completa la reflexió sobre la manca de vocacions al presbiterat que va iniciar amb l’article anterior “Quan falten vocacions a capellà” en el seu blog Una font que raja sempre (https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/font-raja-sempre). Ara fa una sèrie de preguntes o propostes.
Josep Lligadas
21/02/2022
Quan ens demanen que preguem perquè hi hagi vocacions al ministeri presbiteral, de fet la motivació de la pregària no és que a l’Església hi hagi capellans, sinó que hi hagi capellans que compleixin una colla de condicions peculiars: que siguin homes i cèlibes, i que estiguin disposats a formar-se en un lloc molt allunyat de la vida pastoral anomenat seminari.
I quan ens recriminen perquè no surten vocacions de les comunitats cristianes, ens recriminen el mateix: que no surten un tipus de vocacions amb uns condicionants que, sincerament, no sembla que ajudin gaire els candidats a ser bons presidents de les comunitats. Continuar llegint “DAVANT LA MANCA DE CAPELLANS, ONZE PREGUNTES”
