A VECES LAS PRISAS SON ACONSEJABLES

Daniel Plà Tormos és membre del Grup Cristià del dissabte

 

A  VECES,  LAS  PRISAS SON  ACONSEJABLES

(A propósito del Sínodo de obispos 2022)

Sobre todo cuando lo que está en juego es la vida: bien que nos lo está mostrando el apresurado y múltiple descubrimiento de las diferentes vacunas que -sin las prisas de los investigadores- todavía estaríamos esperando: y es que la vida peligraba.

Ahora lo que está en juego, además y de algún modo, son muchos aspectos de la vida de la Iglesia: ¡Tantas cosas van desapareciendo… Y tanto necesitamos a jóvenes y vocaciones… que no se nos acercan… ! Continuar llegint “A VECES LAS PRISAS SON ACONSEJABLES”

JOAN LLUÍS VIVES, UN VALENCIÀ DESCONEGUT

Joan Lluís Vives, un valencià desconegut

Bartolomé Sanz Albiñana Catedràtic d’Educació Secundària, Doctor en Filologia Anglesa

El pensador valencià més important de tots els temps, Joan Lluís Vives (València, 1492 o 1493-Bruges, 1540),  té un peu en l’edat mitjana i l’altre en els inicis de l’edat moderna. Eixa circumstància és fonamental per a poder comprendre els temes sobre els quals escriu. És un dels personatges europeus,  juntament amb Erasme de Rotterdam, Luter, Tomàs Moro i Calví, que van dominar la vida espiritual de l’Europa del segle XVI. Per cert, va ser l’anglés Tomàs Moro qui va promocionar el nostre paisà en parlar-ne molt bé a Erasme. Com tots els intel·lectuals de l’època escriu en llatí, que era llavors la llengua de transmissió del coneixement i de la cultura i la ciència. Vives, juntament amb Budé i Erasme, forma part de la trilogia d’humanistes per excel·lència del moment. Els humanistes formaven part d’un moviment que situa l’ésser humà com a centre de totes les coses i que es fonamenta en l’estudi dels textos clàssics grecollatins. La definició d’humanisme que em va ensenyar el Dr. Marco Baidal quan feia tercer de batxiller el curs 1965-66 continua sent la mateixa. Continuar llegint “JOAN LLUÍS VIVES, UN VALENCIÀ DESCONEGUT”

PRECAUCIÓN Y PRUDENCIA

Daniel Plà Tormos és membre del Grup Cristià del dissabte

PRECAUCIÓN  Y  PRUDENCIA  (Frente al miedo y la superficialidad)

Nunca será el miedo una opción cristiana: así nos lo recordaba hace unos días el Evangelio de Marcos (4, 35-40) en medio de un montón de parábolas que nos enseñan a cuidar y alimentar nuestra vida de fe. Por no hablar de la habitual superficialidad que domina en nuestro mundo y hasta en muchos sectores de la Iglesia.

Es posible que los presbíteros  seamos de algún modo responsables de ello al acompañar mal a los fieles a la hora de ayudarles a tomar sus opciones morales. Y eso, a pesar de que es nuestra verdadera tarea de servicio pastoral. Continuar llegint “PRECAUCIÓN Y PRUDENCIA”

¡QUÉ PENA!

Daniel Plà Tormos és membre del Grup Cristià del dissabte

¡QUÉ PENA! (unas preguntas)

Sobre lo que ha dicho y por lo que representa. Estoy convencido de que lo que ha dicho responde a una supina ignorancia -sin más apoyo que la ignorancia culpable- y la irresponsabilidad de una inmisericorde política o ideología que se compadecen muy mal con su condición de “Padre Báez”.

¿Cómo puede llegar a la tremenda opción moral que le lleva a negar la culpabilidad del doble asesinato de dos inocentes criaturas? ¿En qué norma o criterio moral se apoya para “justificar” (“presentar como justo”) el doble asesinato de dos “personicas” que no podían tener ningún protagonismo en la triste historia que ha conmovido a todos los ámbitos de la sociedad?

¿Qué Moral, Psicología o Derecho Penal habrá estudiado este hombre para defender a capa y espada las graves afirmaciones que vierte (como si fuera una bolsa de basura), no sólo sobre la madre de las niñas asesinadas, sino también sobre la Fiscalía de Las Palmas porque se ha atrevido a “abrir diligencias”, sobre la razonada denuncia del Cabildo o el rechazo del portavoz de su Obispado, después de lo que está conmoviendo a todos los medios de comunicación?

¿Acaso busca un protagonismo que no le da su vestimenta y gorra amarillas? ¿Es que no le suena nada acerca de los “tipos” de delincuencia, y que para él (que era “infiel”) da lo mismo matar que no ser fiel o mostrar diferencias con respecto a su denuncia (la del todavía presbítero en ejercicio) de los que “son tan asesinos o más y peor que el mismo Antonio” (supongo que se refiere a Tomás Gimeno, el “engendrador”)?

¿Qué concepto puede tener sobre el valor de la vida quien se atreve a dictaminar que quienes le critican, lo que hacen “es igual o más que un crimen, es igualmente matar”? ¿Qué Moral practica el clérigo que dice que “hay que rezar por la madre de Antonio (supongo que es Tomás), que aunque es un decir es una puta”? Y, ya al final y en medio de un escrito taquigráficamente muy confuso, se atreve a decir: “tan criminal es el que mata como el que odia”. Y eso, dice, porque ambos “pecan igualmente”. No entro ni en la vida ni en la muerte del “engendrador” de las niñas, pero no perdamos el sentido común.

Daniel Plà, profesor jubilado de Teología Moral.

PARÁBOLA DIGITAL

Parábola digital

El Reino de Dios se parece al internet, que no lo vemos pero está por todas partes. Es todo un universo de comunicación que vincula a cualquier persona que se conecte. Pero es una vinculación de amor que entrelaza redes de solidaridad sin fronteras.

El Reino es tan pequeño como un bit, pero uniéndose con otros se hacen megas y gigas. Puede empezar por un wasap con un icono de saludo, o por un twuit de un mensaje. Pero como hay gente que le gusta compartir, empiezan a tuitear y retuitear y el mensaje corre por Facebook e Instagram y se hace viral y llega a todo el mundo en un plis plas. También se forman grupos de wasap o googlegroups que están siempre en comunicación como pequeñas comunidades.

El Reino de Dios también se llama Reino de los Cielos porque está en la nube, y así está a disposición de todo el mundo y no necesita espacio en tu disco duro. Pero para vivirlo hay que conectarse. Eso se llama oración, y se hace con el wifi de la comunión y el ruter de la comunidad. Por eso la gente del Reino decimos que somos internautas y que estamos on-line.

(Deme)

PERQUÈ À PUNT RECONSIDERE

Perquè  À Punt reconsidere

Davant l’anunci per part de A Punt de finalitzar la transmissió de la missa en valencià, que cada diumenge es retransmet des de Torrent, demanem que es revise la mesura i es tinguen en compte les següents raons.

No estem davant un debat entre confessionalitat i laïcisme, ni tan sols esgrimim el dret dels ciutadans cristians a disposar d’un temps en la televisió pública. Estem segurs que uns altres, en ocasió d’aquesta mesura, intentaran alçar la bandera contra un govern progressista. Les nostres raons són d’oportunitat, de conveniència i d’efectivitat. Continuar llegint “PERQUÈ À PUNT RECONSIDERE”

LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES

LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES. 

Vicent Artur Moreno. Doctor en Comunicació Audiovisual,  Llicenciat en Arqueologia,  Història de l’Art i Periodisme.

“La bicicleta és la mort lenta del planeta…” Així ho declaraven els savis i imparcials dirigents de l’Euro Exim Banc Ltd. I continuaven la seua pensa apocalíptica: “…un ciclista és un desastre per a l’economia del planeta. Perquè estan sans (….) i caminar encara és pitjor: ni tan sols han comprat una bici…”

¿Que què fa un article d’economia, bicicletes i persones en aquests paperots del Grup Cristià del Dissabte? Doncs perquè en el món d’aquest Grup també hi ha bicis, economia, consum i persones…Hi ha el món. I el món gira. Hi ha una realitat que els envolta, una realitat que ara més que mai hem de repensar. I el Grup de Cristians del Dissabte també vol dir-hi la seua. Sobre les bicicletes, sobre les revolucions sobre rodes, sobre les revolucions a seques, sobre els bancs –els de seure a l’església i els de fer negocis-, sobre el consum, sobre les polítiques neoliberals, sobre l’escalfament del planeta, sobre la salut del planeta, sobre les polítiques ultraneoliberals, sobre l’actualitat del missatge evangèlic… Continuar llegint “LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES”

CARTA AL PROFESORAT DE RELIGIÓ

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg

CARTA AL PROFESSORAT DE RELIGIÓ

Us escric per a secundar la vostra preocupació per dignificar l’educació religiosa en tots els escenaris escolars; perquè he vist el sofriment que causa la discriminació a professors i professores de religió en el sistema escolar; perquè no suporteu que ningú us utilitze com a armes polítiques en una contesa que ha de dilucidar-se en les eleccions democràtiques. Com a professorat de religió, necessiteu desactivar tres mines que impedeixen el noble ofici de la docència: la identificació exclusiva amb opcions conservadores; la confusió amb la transmissió confessional, i la vinculació a una determinada organització escolar. Continuar llegint “CARTA AL PROFESORAT DE RELIGIÓ”

UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg 

UN 15 M PER A l’ESGLÉSIA

Hui fa 10 anys, el moviment 15 M. ocupava les places i els carrers de les ciutats i dels pobles, amb projecció global. Va visibilitzar els budells de la societat i va revelar les expectatives d’un sector ampli de la població. Partits polítics, institucions culturals i associacions cíviques mutaren i van prendre nota, amb major o menor encert, del significat del 15 M. Res va deixar indiferent. Va impregnar els sistemes polítics, les pràctiques socials i els estils de vida. No obstant això, no ha impregnat el cos eclesiàstic ni l’imaginari catòlic  excepte en un fet decisiu, l’arribada de Francisco que, segons totes les meues anàlisis, és un fill d’aquell esperit disruptiu i transformador. Es va entendre amb la seua elecció que només quedava l’abisme, una música que recorria el món i ressonava fins i tot davant les portes del Wall Street. Quins missatges no ha impregnat les Esglésies? Continuar llegint “UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA”

LA VACUNA DE JESÚS

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

LA VACUNA DE JESÚS

El profeta Juan predicaba la conversión para evitar el castigo de Dios, y mucha gente se acercaba a él, y Juan los bautizaba en el Jordán. Jesús se puso a la cola con su pueblo para ser bautizado y tomó conciencia de su misión no de castigo de Dios sino de misericordia. Y la ejerció con su pueblo porque mucha gente andaba perdida y abandonada como ovejas sin pastor. Y se compadeció de sus sufrimientos y los alivió y curó todo lo que pudo. Continuar llegint “LA VACUNA DE JESÚS”