RELAXAMENT RELIGIÓS A L´ESGLÉSIA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El comportament de les comunitats cristianes en els seus orígens impressiona immensament pel seu radicalisme i exigències en tractar d’assumir l’estil de vida de Jesús. (Hc.2,44-45; Hc.4,32-35). Els membres de la comunitat vivien amb generosa radicalitat compartint tot el que cadascú tenia i procurant que ningú passara necessitat. Se sabien família i tenien cura els uns dels altres. Mostraven una fe pràctica i una voluntat d’entrega a la comunitat perquè ningú fos maltractar ni ignorat.

És cert que aquesta manera idíl·lica de viure tindria clavills. I tant que en tenia (Hc.5,1-11). La mentida, l’aparença i el fet de quedar bé prompte es feu present. Continuar llegint “RELAXAMENT RELIGIÓS A L´ESGLÉSIA”

MONS JESÚS SANZ Y JOSÉ IGNACIO MUNILLA: ¿QUÉ SERÁ EL EVANGELIO PARA ELLOS?

Mons. Jesús Sanz y José Ignacio Munilla: ¿Qué será el Evangelio para ellos?

Mons. Jesús Sanz y José Ignacio Munilla: ¿Qué será el Evangelio para ellos?

Esta mañana, 4 de febrero, he leído una noticia en la prensa digital alemana que me ha dejado con los ojos a cuadros: el Vaticano confirmaba la expulsión de un parlamentario de Alternativa para Alemania (AfD) –los hermanos políticos de Vox– de una junta administrativa de la Iglesia católica en la diócesis de Tréveris porque “los partidos de extrema derecha no pueden ser un lugar de actividad política para nosotros, los cristianos”.

Esta decisión había sido adoptada, antes de verano de 2025, por el vicario general de dicha diócesis en contra de la presencia de Christoph Schaufert en un Consejo de administración parroquial y en aplicación del acuerdo adoptado por la Conferencia Episcopal Alemana contra el nacionalismo racista y xenófobo. El vicepresidente de Alternativa para Alemania en el Parlamento del Estado federal presentó un recurso contra su expulsión ante el obispo de la diócesis, indicando que, a él, personalmente, no se le podía acusar de nada. El prelado, Stephan Ackermann, confirmó su expulsión: entendía que debía haberse “distanciado” de unos postulados y de una militancia en la ultraderecha por ser “incompatibles con ejercer cargos” en el seno de la Iglesia.

Pero el parlamentario de Alternativa para Alemania (AfD) no se dio por vencido y, sabiendo que en la resolución de su caso estaba en juego un buen puñado de votos católicos, recurrió al Dicasterio vaticano, responsable de las apelaciones. Este organismo vaticano anunció, a finales de enero, que se mantenía –porque era legal– la exclusión y destitución de este miembro de Alternativa para Alemania (AfD.

He aquí la contextualización de la noticia que, sorprendido, he leído esta mañana. Es cierto que Christoph Schaufert tiene un plazo de 60 días para apelar ante la Signatura Apostólica, el máximo tribunal administrativo de la Iglesia, pero también lo es que, dada su intención de abandonar el catolicismo, parece improbable que recurra a esta nueva y posible instancia.

Más allá de estos vericuetos jurídicos, queda claro que el criterio y el procedimiento seguido por la diócesis de Tréveris es todo un éxito para otras que están destituyendo de sus instituciones a extremistas por estar afiliados a grupos racistas, misántropos, xenófobos o contrarios a la concepción cristiana de la humanidad. Sin embargo, no creo que esté de más recordar que el modo habitual de proceder de los departamentos vaticanos, así como de la jerarquía eclesiástica, es el que da por buena la concepción absolutista y monárquica de entender y ejercer el poder.

Tampoco se puede obviar que tales concepción y ejercicio del poder se siguen prestando –como así sucede todavía– a descontroladas arbitrariedades que a más de un obispo –que yo sepa, al menos, a uno de los del País Vasco– le ha costado algún que otro monitum o toque de atención de las correspondientes instancias vaticanas, pero por un problema de injerencia competencial…

Dejando para otra ocasión este asunto, es incuestionable que los católicos y la gente de buena voluntad contamos, desde esta mañana, con una excelente noticia: no tanto por el procedimiento que se suele seguir, sino por el criterio aplicado e, indudablemente defendido por la diócesis de Tréveris y por todas las alemanas: “Fui extranjero y me acogisteis”.

Tal criterio, propuesto por Jesús de Nazaret en el monte de las Bienaventuranzas y en la parábola del Juicio final, atraviesa –de principio a fin– toda la historia de la Iglesia; no así, la de la jerarquía eclesiástica, más ocupada, por desgracia, y salvo alguna excepción, en salvaguardar su “poder” que por atender este punto capital en el programa de los seguidores del Nazareno y por apoyar su implementación.

Siendo esta la situación, hace unos meses, propuse a los obispos españoles que procedieran con Vox de manera parecida a como lo habían hecho –y estaban haciendo– sus colegas alemanes, es decir, que acordaran apartar a sus militantes –por pura coherencia evangélica– de las diferentes instituciones eclesiales en las que pudieran estar. Y que no tuvieran miedo a abrir los oportunos debates y necesarias clarificaciones en los respectivos órganos de gobierno y decisión eclesiales.

Ahora, pasados unos meses desde aquella propuesta y vistos los chirriantes comentarios sobre la regularización de los migrantes, tanto de monseñor Jc, arzobispo de Oviedo (es una decisión “populista y demagógica”) como de monseñor J. I. Munilla, obispo de Orihuela-Alicante (es “una estrategia para conseguir otros fines”), añado a ella una nueva: ¿van a permanecer callados como colectivo?

Espero que apoyen, como Conferencia Episcopal, las posiciones defendidas, entre otros, por los arzobispos de Pamplona, Toledo, Tarragona, Sevilla y Valladolid, y que pongan en su sitio los exabruptos de estos dos monseñores. A ver si, en esta ocasión, suena la flauta y podemos escuchar –de manera coral e históricamente encarnado– el programa del Nazareno sobre los parias y los últimos del mundo. Me gustaría que no tardaran mucho, pero me temo que tendré que seguir esperando…

 

 

EUFEMISME GERIÀTRIC

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Si els nostres iaios alçaren el cap, segurament, no entendrien el que diem a causa del llenguatge que utilitzem per a descriure les diverses etapes de la vida humana ni quines paraules usem per a descriure les diverses situacions, malalties o connotacions que ens ocorren. Això és perquè, en nom del progrés i, només faltaria, en nom del respecte a les persones, no podem emprar certes paraules que els iaios usaven al parlar de certes edats, malalties congènites o característiques personal, perquè són considerades amb connotacions negatives. Pot ser que els nostres iaios foren incultes, però segur que no tenien la pell tan fina com pareix que la tenim avui.

Però més enllà de l’ús de les paraules o d’expressions, serà interessant analitzar què hi ha darrere d’eixos canvis i, en concret, pel que fa a la vellesa. Continuar llegint “EUFEMISME GERIÀTRIC”

UNA MIRADA A INGRATA PÀTRIA

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Divendres 6 de febrer participe en la presentació del llibre Ingrata pàtria, de Martí Domínguez, al centre Unió Musical de Llíria. Per a mi constitueix una gran satisfacció poder fer-ho. Departir amb l’autor i altres persones sobre un relat, tan intens com profund, centrat en les últimes hores de vida del doctor Joan Baptista Peset (el nom del qual no es menciona en el text fins al final), professor i rector de la Universitat de València, que va ser sentenciat a mort en un consell sumaríssim franquista l’any 1941. Continuar llegint “UNA MIRADA A INGRATA PÀTRIA”

PER A QUI ESCRIUEN ELS BISBES?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És ben sabut que els documents de l’Església són enrevessats, pesats i bastant inintel·ligibles per al comú de mortals. Fa la sensació que els bisbes s’esforcen perquè cap persona puga entendre’ls.

És un fet que són poc llegits i, per descomptat, tenen poca ressonància per al dia a dia de les persones. I no perquè molts d’ells no siguen interessants, sinó per l’estil i el llenguatge empleat. Continuar llegint “PER A QUI ESCRIUEN ELS BISBES?”

LA TRAGÈDIA: TERMÒMETRE HUMÀ

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A València encara estem sofrint la tragèdia de la DANA, se sostenen mentides, falta d’atenció i auxili a la situació de moltes persones damnificades, manca d’empatia amb moltes persones afectades i sensació d’abandonament: moltes persones sense rebre les ajudes promeses i molta burocràcia i a una altra cosa. I en eixes, aquest diumenge passat, dia díhuit de gener, a terme d’Adamuz (Còrdova) una nova tragèdia amb nombroses persones mortes i abundants ferits. De nou, a reviure el drama del sofriment humà, esperant, com continuen esperant a Llorca (Múrcia) i la Palma (Canàries), no ser oblidats i que les promeses siguen per complir-se i no per quedar bé.

És cert que totes les persones som un galimaties, som la contradicció feta vida, capaços del que és més elevat i del que és més baix i vergonyós. Continuar llegint “LA TRAGÈDIA: TERMÒMETRE HUMÀ”

HI HA UNA MANCA DE SENTIT EN ALLÒ QUE FEM

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan ens trobem amb una persona coneguda la primera expressió que sorgeix és: Què fas? Som la societat del fer, del moviment, de l’acció, del soroll i del canvi. Som estimulats a fer, a l’acció, allunyant-nos de l’estar i contemplar.

No corren bons temps per a la mística, per a la interiorització ni per a la reflexió sense corregudes ni urgències.

És cert que estem envoltats d’urgències que afecten la vida de l’ésser humà: fam, violència, maltractaments, odi, xenofòbies… i, en eixos casos és urgent moure’ns per defensar la dignitat i humanitzar-nos, però sense deixar d’aturar-nos a estudiar les causes de tanta barbàrie, deshumanització i desconsideració, perquè és més fàcil donar coses que donar sentit a les coses; és més fàcil fer una aportació i seguir el nostre camí, que involucrar-nos en la lluita per combatre’n les causes. Continuar llegint “HI HA UNA MANCA DE SENTIT EN ALLÒ QUE FEM”

INVITACIÓ A LA LECTURA

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Dijous 15 de gener, a les 19h, presente en la llibreria Paulinas de València (Plaça
de la Reina), un breu llibre que acabe de publicar: En busca de paz. Cruzando una frontera. M’acompanyaran en l’acte Javier Salinas (que ha escrit el pròleg) i Jorge Cardona (que ha escrit l’epíleg). Els estic molt agraït per això i per haver llegit el llibre per anticipat i animar-me a seguir endavant en la publicació.
Fa 50 anys que vaig publicar el primer llibre, que derivava de la meua tesi
doctoral. Aleshores estava creuant una frontera en la meua vida. Lluitava per estabilitzar la meua funció docent a la Universitat, perquè sentia que tenia una veritable vocació com a professor. Tenia també grans mestres i referents en la matèria (com ara Manuel Sánchez Ayuso i Emèrit Bono) i excel·lents companys i amics (com ara Víctor Fuentes i Isidro Antuñano). En aquells moments, el compromís professional se mostrava compatible amb el compromís per completar la transició democràtica, i oferíem notables esforços a tot això.
He creuat diverses fronteres en la meua vida (a l’igual que ho fem tots). La
darrera frontera que vaig començar a travessar, ara fa més d’una dècada, ha consistit en retrobar-me amb la inquietud espiritual i acostar-me de nou a l’espiritualitat cristiana. Continuar llegint “INVITACIÓ A LA LECTURA”

QUAN LES PERSONES COMPTEN POC EN LA POLÍTICA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’inici d’un nou any és moment per desitjar-nos pau i benestar. Recorde els anys viscuts allà als Andes, al desert d’Atacama, la nit de Cap d’Any, en la qual els veïns ixen al carrer procurant alimentar una foguera amb tot allò que els és menyspreable, que està trencat i per a oblidar amb la intenció de cremar desgràcies, enemistats, abusos i distanciaments, procedint, mentre el foc ho crema tot, a deixar arrere el passat no desitjat, a abraçar-se i fer vots per ser constructors d’un any millor. I després d’aquesta litúrgia, vestits amb la millor peça de roba de la casa, cada família reunida passa a sopar al voltant d’una mateixa taula, signe d’unió i estima, força valerosa per a superar adversitats. Continuar llegint “QUAN LES PERSONES COMPTEN POC EN LA POLÍTICA”

I ELS BISBES CALLEN

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hem passat Nadal i amb il·lusió esperem la nit dels Reis. La presència d’amor a la vida humana va acompanyada de signes de donació, entrega i oferiment personal. L’esperit nadalenc tanca la seua celebració amb un símbol de despreniment personal en favor dels éssers estimats, volent invitar-nos a viure eixe esperit d’estima també amb tot ésser humà, encara que no forme part, habitualment, del cercle més íntim. L’esperit de Nadal no ens deixa apartar-nos de les persones més vulnerables, més dèbils i més ignorades. Continuar llegint “I ELS BISBES CALLEN”