(Un verso de Pedro Casaldáliga)
(El problema no es el Papa,
el problema es el papado).
SOBRE L´OBRA DE TEATRE “PODER I SANTEDAT
Sobre l’obra de teatre PODER I SANTEDAT
Poder i Santedat, una obra de Manuel Molins que s’estrenarà el dia 16 d’octubre en el Teatre Principal i que en tan sols uns dies ha saltat del guió teatral a les pàgines de periòdics i mitjans de comunicació per cobrar vida.
Materialitze diferents manifestacions que s’han donat en una viva controvèrsia. No faig cap comentari perquè les declaracions s’interpreten i es valoren per sí mateix. Continuar llegint “SOBRE L´OBRA DE TEATRE “PODER I SANTEDAT”
Celebrem el 9 d’Octubre dedicant-li unes Rutes a Jaume I
ACPV celebra el 9 d’octubre amb un cicle de passejades i excursions dedicat a Jaume I
Enguany, la diada de les valencianes i els valencians s’ha de celebrar amb fórmules alternatives a les tradicionals, a causa de la crisi sanitària per la COVID-19. Seguint amb les indicacions i mesures de seguretat, proposem un cicle de passejades i viatges al voltant de València, per llocs relacionats amb la figura de Jaume I, una bona oportunitat per aprofundir en la seua obra i conéixer el territori.
A continuació, us oferim l’itinerari de rutes programades, que s’iniciaran el pròxim 8 d’octubre:
Continuar llegint “Celebrem el 9 d’Octubre dedicant-li unes Rutes a Jaume I”
7 D´OCTUBRE: JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT
7 d’octubre: Jornada mundial pel treball decent
Les organitzacions que formen la plataforma Església pel treball decent (que, a València, són HOAC, SJM i Càritas) s’adherixen a la proposta d’un acte en cada diòcesi per a reclamar el dret universal a un treball que permeta viure amb dignitat.
Així, convoquen una Marxa pel treball decent que eixirà de la plaça de l’Ajuntament a les 17:30 i acabarà a la Pantera Rosa, on serà llegit el manifest de la campanya.
Després, a les 19.30, es farà una missa en la parròquia de Sant Mateu, que es troba molt a prop (Av. Dr. Waksman, 22).
Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui
Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui
Li faig saber que fa poc més d’una setmana el meu pare, Domènec Turull Marquès, ens va deixar. Avui, 1 d’octubre de 2020, dia en què també ens ha deixat el pare Hilari Raguer, li vull dir amb tot el dolor que estem vivint, però amb tota la senzillesa i humilitat de què soc capaç, que no entenc res. Ja fa sobretot tres anys que com a cristiana no entenc res. Continuar llegint “Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui”
RAFAEL SANUS: UN BISBE DEL VATICÀ II
“DONEU-LOS MENJAR VOSALTRES MATEIXOS” (Lc. 9,13)
La mentalitat liberal està tan arrelada a la nostra manera de viure que acceptem, amb tota normalitat, deixar de pensar en els altres i que cadascú es resolga la vida. En cap cas, fer propis els problemes d´altres; que cadascú mire com resoldre els seus problemes, no s´ha d´auxiliar cap persona; oblida´t, ahí no se t´ha perdut res. Continuar llegint ““DONEU-LOS MENJAR VOSALTRES MATEIXOS” (Lc. 9,13)”
EL MONJO JOSEP MIQUEL BAUSSET ESCRIU SOBRE EL LLIBRE DE SANT VICENT
Portada del llibre d´Alfons Llorenç
Camins i petjades. La València de sant Vicent Ferrer.
Aquest és el títol del llibre que, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha escrit l’amic Alfons Llorenç. Aquesta obra, que recomane pel seu interès, i que està estructurada en dotze capítols, té com cinc “pròlegs”, el primer dels quals és de l’escriptor Joan Francesc Mira., amb un text del seu llibre, “Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador”. El segon dels “pròlegs” o introduccions és del professor Manuel Sanchis Guarner, del llibre “Sant Vicent Ferrer. Sermons de Quaresma”. El tercer text és de l’assagista Joan Fuster, de la seua obra “Notes per a un estudi de l’oratòria vicentina”. El quart dels “pròlegs” és del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, del seu, “A Sant Vicent Ferrer. Epístola amb segell d’urgència”. Finalment l’últim dels textos és de l’escriptor Carles Salvador, amb el seu “Himne a Sant Vicent Ferrer”. Continuar llegint “EL MONJO JOSEP MIQUEL BAUSSET ESCRIU SOBRE EL LLIBRE DE SANT VICENT”
¿POR QUÉ HA ARDIDO EL CAMPO DE REGUGIADOS DE MORIA?
¿Por qué ha ardido el campo de refugiados de Moria?
Joaquín Sánchez és Consiliari de HOAC de Cartagena-Murcia. Aquest comunicat fou publicat en www.hoac.es el 11/09/2020
Mucha gente me pregunta qué ha pasado, por qué ha ardido el campo de refugiados de Moria, sabiendo que estamos yendo a este campo dos veces al año desde hace tiempo con la Asociación Amigos de Ritsona. Allí tenemos muchos amigos y amigas que llevamos en el alma, al igual que nosotros estamos en su corazón. El sufrimiento nos unió y ahora mismo estamos tristísimos por la situación, durmiendo al raso, sin comida ni agua, e indignados con esa clase política que los ha dejado abandonados y en condiciones deplorables.
Voy a responder a la pregunta del por qué ha ardido el campo de refugiados de Moria en un decálogo. Continuar llegint “¿POR QUÉ HA ARDIDO EL CAMPO DE REGUGIADOS DE MORIA?”
EL PAPA APOYA UN PROYECTO EUROPEO PARA LOGRAR UNA MIGRACIÓN MÁS HUMANA
El Papa apoya un proyecto europeo para lograr una migración más humana
Vatican News
«Ustedes tienen un proyecto con visión de futuro», dijo Francisco en audiencia en el Vaticano a los representantes de la iniciativa europea “Snapshots from the Borders” (Voces y experiencias de las fronteras) que promueve una comprensión más profunda de la migración, permitiendo a las sociedades europeas dar una respuesta más humana y coordinada a los retos de la migración contemporánea. «Solidaridad concreta y responsabilidad compartida. Convertir fronteras y barreras de división en “ventanas” de comunión en la diversidad», pidió el Santo Padre. Continuar llegint “EL PAPA APOYA UN PROYECTO EUROPEO PARA LOGRAR UNA MIGRACIÓN MÁS HUMANA”
El 13 de maig passat, en plena pandèmia (i per això va passar desapercebut l’aniversari), va fer deu anys de la mort del bisbe Rafael Sanus, un pastor bo, seguidor de la línia aperturista del cardenal Tarancon. Però a més, aquest 2020 es compleixen vint anys que el bisbe Sanus va dimitir com a bisbe auxiliar per les diferències amb l’arquebisbe de València, Agustín García Gasco, ja que se sentia marginat. Continuar llegint “RAFAEL SANUS: UN BISBE DEL VATICÀ II”