Sí. Vull dir-ho ben clar. ¡Cal parlar de política!… i tant…i molt! Ja sabeu la sentència que es diu molt a sovint. No parlem de religió ni de política. No volem discutir. Però ¿per què no? si es tracta de dos temes fonamentals en la vida humana. La raó de tal susdit deu estar en la inveterada incapacitat de dialogar que tenim els éssers humans. Continuar llegint “CAL PARLAR DE POLÍTICA”
POLÍTICA I RELIGIÓ
Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Pot ser que a la nostra societat es tracte de resumir l’arc de Sant Martí en blanc i negre, perdent així tota la gamma de colors que s’aglutinen en ell, ignorant també tots els seus matisos. Acabem prompte fent dos bàndols: blanc i negre; els uns i els altres.
En eixe binomi ha crescut la meua generació: una societat classificada en rojos i blaus, dretes i esquerres. Bàndols dels quals cap persona podia escapar, et situaven en un bàndol o en l’altre i no hi cabien més opcions; és així com es marcaven les dues Espanyes. I no acaba tot ahí, perquè en eixe binomi, uns eren considerats beneïts per Déu i ela altres eren qui perseguien Déu, fins al punt de considerar que creure en Déu era ser de dretes i ser de dretes comportava creure en Déu i defensar l’Església; i ser d’esquerres suposava anar contra l’Església, ser ateu, agnòstic i anticlerical. Continuar llegint “POLÍTICA I RELIGIÓ”
INVITACIÓ A UN COL·LOQUI
Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València
El dia 15 de novembre (a les 18h) hi ha previst un col·loqui a la Biblioteca de Llíria a propòsit dels dos últims llibres meus: Viatges per la memòria (2022) i Pulsiones del destino (2023). És un col·loqui organitzat pel Club de Lectura Edeta (amb 15 anys de funcionament ja), però que està obert a tots aquells que hi vullguen participar (pel seu possible interés en qualsevol dels dos llibres, un escrit en valencià i l’altre en castellà). A tal efecte, n’hi ha exemplars disponibles per a la lectura en la mateixa biblioteca, o els poden adquirir (si ho prefereixen) en Edeta Editorial. Estaré molt complagut d’intercanviar i compartir impressions amb el públic assistent a l’acte.
El primer llibre ofereix un recorregut per certes experiències de la meua vida, rememorant algunes persones que m’han marcat d’una manera especial (a les qual he sentit la necessitat de dedicar hi unes paraules de reconeixement, estima i gratitud). No són pròpiament unes memòries, sinó uns viatges per la memòria. Hi apareixen, entre d’altres, alguns records de família, formadors i amics de la joventut, companys de professió i de compromís cívic, escriptors i artistes de la comarca, a més de persones
ben significatives en un camí més recent de recerca espiritual.
Cride l’atenció sobre la coberta del primer llibre: una foto a l’inici de la dècada de 1960 amb un grup de xiquets, acompanyats d’un capellà important per a mi (D. José Nácher Riera) a la porta de l’Església de la Sang de Llíria. Uns xiquets que miren a la càmera fotogràfica com qui mira al futur preguntant-se què serà de la seua vida. I ara, un d’ells, jo mateix, llança una mirada cap enrere cercant les persones que l’han acompanyat en el camí, i que l’han ajudat a créixer i madurar. I els expressa per tot això
sentiments d’afecte i gratitud, però de vegades també de petició de perdó.
En una ressenya d’aquest llibre (en la revista Saó), Ximo García Roca assenyala que “el llibre és una contribució coral a l’humanisme, amb relats de vida i pensament que desafien la impotència i ofereixen esperança a un temps de sotsobre i passió guerrera. Cada capítol és una freqüència diversa, però totes elles metabolitzades per l’amistat”.
El segon llibre, Pulsiones del destino, se situa en un escenari diferent. Presenta una mena de diari íntim que comunica experiències i sentiments al llarg d’un període en què l’autor, igual que té la satisfacció de rebre un parell de premis rellevants, assimila un munt d’incidències i contradiccions que denoten la seua fragilitat personal. Cada dia bé definit per una paraula que expressa una inquietud singular a partir de la qual s’hi despleguen una sèrie de reflexions i records, sempre de forma molt breu. El diari comença en gener de 2022 amb paraules com destí, fe, art, crisi, emocions corrosives,
diversitat. I acaba en maig de 2023 amb paraules com joventut, impotència, brots verds, llocs vulnerables i valuosos, final.
En una ressenya d’aquest llibre (també en la revista Saó), Santi Vicente Llavata parla de la paraula com a instrument de sanació, refugi i salvaguarda. Segon ell, així és com apareixen les paraules en Pulsiones del destino, “un llibre que s’endinsa en el miracle de la quotidianitat, en el misteri i la poesia que s’amaga en cada acte nostre de cada dia, una mena de manual de sanació”.
Els convide a llegir qualsevol dels dos llibres i, si ho tenen a bé, participar en el col·loqui que celebrarem a la biblioteca de Llíria el divendres 15 de novembre, a les 18h, introduït i moderat per Juanjo Fernández, coordinador del Club de Lectura Edeta.
REVISANT EL DOMUND
Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Recorde de xiquet l’aura que corria pel poble en torn al “missioneret” (manera afectuosa de com es feia referència a Alexandre Alapont, el “pastisseret”) quan decidí servir al poble nambia a Zimbàbue (quan ell hi anà s’anomenava Rhodèsia). Era el temps en què a les parròquies es parlava d’ajudar als “negrets” i als “xinesets” i dominava la idea d’anar a convertir-los.
El “pastisseret” ens feia arribar com era la vida a Àfrica i podíem descobrir la riquesa humana i espiritual de totes aquelles persones, com són de sacrificades i quant interés i agraïdes són en sentir-se afavorides per l’atenció i possibilitat de creixement. Continuar llegint “REVISANT EL DOMUND”
LES NOVES RENTADES DE CARA
Lourdes Parramon i Bregolat és advocada
Potser no ens caldria recórrer a neologismes importats per posar nom a pràctiques tan velles com l’anar a peu. El washing (literalment, “fer la bugada”) és la tradicional rentada de cara. Normalment, s’aplica a la promoció d’una marca per vendre producte. El propòsit del màrqueting washing es resumeix, ras i curt: com millor imatge, més benefici. Atès que les tendències de consum s’associen als valors socials dominants, els departaments del ram estan sempre amatents, perquè la marca no en quedi despenjada. Ara bé, si el públic detecta inconsistència o gesticulació (altrament dita postureo), incoherència o manipulació —allò que, des de temps immemorials, es coneix com a presa de pèl— pot produir-se l’efecte contrari. Hi ha risc de resposta adversa en l’ecoblanqueig (green washing) per part d’empreses (Repsol acumula denúncies) o bancs (Santander, BBVA, CaixaBank…) “sostenibles”, quan informes solvents destapen les enganyifes o el volum d’inversions en combustibles fòssils; però també en altres àmbits de l’anomenada esfera woke, la consciència social que algú equipara, despectivament, a la “correcció política”. En aquest sentit, s’identifica com a pink washing l’adhesió aigualida a l’Orgullcom una moda; rainbow washing, l’ús enganyós que estats com Israel fan de la reivindicació LGBTIQ; o purple washing, la defensa sectària que fan, del feminisme, alguns grups d’ultradreta. Continuar llegint “LES NOVES RENTADES DE CARA”
PER UNA ESGLÉSIA SINODAL. L’EXEMPLE DE L’ESGLÉSIA D’ALGÈRIA
Fra Jean-Paul Vesco op, arquebisbe d’Alger
Tribuna Joan Carrera – Barcelona, 16 d’octubre de 2024
Introducció
L’home, el germà, el bisbe que us parla s’expressa a partir de la seva història personal, teixida d’educació, psicologia i experiències. Cap reflexió teològica, cap posicionament eclesiològic no existeix en si mateix, fora de les experiències personals de cadascú.
En primer lloc, sóc home, advocat de formació (vaig exercir-ne durant set anys) i, als 33, vaig entrar a l’ordre dominic. El meu vincle amb l’Església no es va forjar en un seminari en la meva joventut. La meva maduresa es va tramar fora de l’àmbit eclesial, tot i que la meva fe era sòlida i la pràctica de la meva fe també. Continuar llegint “PER UNA ESGLÉSIA SINODAL. L’EXEMPLE DE L’ESGLÉSIA D’ALGÈRIA”
REMEI PER A LA PAU
Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
El desinterés i l’abanadonament de les religions ha augmentat en forma pràcticament proporcional a les reaccions fanàtiques i fonamentalistes per defensar postures religioses tancades i intransigents. Creix la consciència que les religions són un focus de conflictes i enfrontaments que condueixen a enemistats i guerres. I el mateix es pensa respecte a la política practicada de forma partidista i interessada, tancada a tot enteniment i orgullosa de sí mateixa, fins al punt d’originar guerres, conflictes i abusos. Continuar llegint “REMEI PER A LA PAU”
“PERMETEU-ME LA PARAULA”
Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.
El papa Francesc ha visitat la tomba de Balduí, aquell rei que abdicà temporalment per no haver de signar la llei de l’avortament que havia aprovat el parlament belga. Després, a preguntes dels periodistes, es va referir a l’acte de l’avortament com un homicidi i als qui el practicaven com sicaris. En són paraules grosses.
Encara que anaven precedides per un apaivagador “permeteu-me la paraula”, el primer ministre belga les qualificà d’inacceptables i altres persones les consideren suficients per desvincular-se de l’Església. Continuar llegint ““PERMETEU-ME LA PARAULA””
CAP ALS CENT ANYS DE LA JOC
Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Les persones no som illes ni som asèptiques i l’experiència de vida ens influeix en la construcció del nostre constructe des d’on donem forma a la nostra manera de pensar i de llegir el dia a dia.
Joseph Cardijn (1882 – 1967), sacerdot belga, fou fill d’un miner mort a conseqüència de les hores dintre de la mina, necessàries per a mantenir la família, fet que a Cardijn el marcarà de tal manera que no podrà eludir llegir l´Evangeli i dirigir la predicació contra l’explotació, maltractament humà i oposició al silenci d’una Església cada vegada més allunyada del món obrer i arrelada al costat del poder. Una postura que du a l’opinió per part de la societat que la vida cristiana manifesta públicament l’acceptació acrítica d’aquesta societat injusta. Continuar llegint “CAP ALS CENT ANYS DE LA JOC”
APUNTANT A L´IDEALISME
Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Acaba la Segona Guerra Mundial i la barbàrie és de tal magnitud que naix la preocupació perquè aquesta crueltat no torne a ocórrer.
S’inicia un temps de reflexió, d’on naixerà la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Comença així un camí que vol posar seny a les relacions i al tracte entre les persones i els països. Continuar llegint “APUNTANT A L´IDEALISME”