II Diumenge d’Advent. Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Joan, el fill de Zacaries i Isabel, va reconéixer el pas de Déu des del desert, que és la imatge de la precarietat, la solitud i el límit humà; i d’aquesta manera, va mostrar una esperança que naix en els llocs de la destrucció, el desassossec i la impotència, quan la mort ens visita, arriba la deterioració del cos i decau l’ànim. L’Advent de Déu pot convertir els nostres deserts en escales, els nostres límits en capacitats, l’abandó i la solitud en refugi i empar; en els deserts hi ha veus que ens conviden a tirar endavant, a confiar en la llum, en sentir-se fills estimats; en els deserts es fusiona la terra amb el cel, el temps amb l’eternitat, la densitat i el present amb l’horitzó obert. ¿Serem capaços de descobrir algun raig de llum en les situacions límits, en els atzucacs, en els decaïments personals, socials i polítics? L’esperança converteix la caiguda en vol, el fracàs en cerca i el crit en una súplica. “Criden, deia el poeta Vinicius de Moraes, que l’Infant naixerà entre les llàgrimes del temps. Diguen que els temps estan durs, falta aigua, falta carn, falta a vegades l’aire: hi ha una angoixa, més fora d’això, es va vivint”. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”