“La veritat fa mal però l’oblit mata.”Desmond Tute (desembre de 2007)
Les reaccions que han provocat arreu de l’Estat l’aprovació, per part del Congrés dels Diputats, de la Llei de la Memòria Històrica, palesen que les seqüeles de la guerra del 1936 al 1939 encara no s’han superat. I no hi ha per a menys, ja que qualsevulla guerra civil és el pitjor que li pot passar a un poble. L’únic camí que mena a la veritable reconciliació passa per la justícia; una justícia que a hores d’ara, i malgrat les bones intencions dels promotors de la transició política, no s’ha verificat plenament per als vençuts.
Efectivament, tot i deixant per als historiadors l’estudi dels anys convulsos que precediren la Guerra del 36, el ben cert és que nombroses víctimes han romàs en les voreres de les carreteres, no solament des del punt de vista físic -puix que les seues despulles mai no han estat recollides ni protegides per l’Estat i els seus governs successius-, sinó també des d’una vessant política, ètica i cívica. Fins que totes les víctimes no tinguen la consideració que tota persona humana es mereix; fins que la societat no recupere la memòria, i reconega la dignitat i el valor humà de tots aquells i aquelles que foren assassinats, empresonats, exiliats i marginats especialment pel poder vencedor, la reconciliació, tan necessària com desitjada, no serà possible. Perquè de l’oblit i de la injustícia no pot sorgir una societat fraterna i reconciliada amb el seu passat. Al contrari, el sofriment i el bandejament que han sofert les víctimes abandonades, ha de portar, com la llavor que duu un futur nou, a cercar la reconciliació, sobre les bases de la veritat i la justícia.
En tot el temps transcorregut des d’aleshores ençà, l’actuació de la jerarquia catòlica –amb meritòries excepcions- no ha estat aliena a la situació de postració de què han estat objecte les víctimes d’una mal anomenada croada, és a dir, guerra santa.
Un intent plausible de reconciliació que no arribà a aprovar-se en una declaració solemne de demanda de perdó fou el de l’Assemblea Conjunta de Bisbes i Capellans de l’any 1971, que avui nosaltres continuem assumint: reconeixem humilment i demanem perdó, perquè nosaltres no vàrem saber en el moment oportú ser vertaders ministres de la reconciliació en el si del nostre poble, dividit per una guerra entre germans.
L’actual president de la Conferència Episcopal Espanyola, en el discurs d’obertura del plenari del proppassat novembre, referint-se als anys del 1931 al 1939, va expressar que molt probablement l’Església haja de demanar perdó a la societat perquè sempre les coses no les ha fetes bé.
Clar i net: la petició de perdó i la prestació d’ajuda a les víctimes és un acte de justícia i de coherència humana i cristiana, acte que se’ls ha negat per la història política i pels nostres pecats. Per això és necessari, més aviat caldria dir urgent, que l’Església col·lectivament assumesca la seua part de culpa i faça petició solemne de perdó. D’aquesta forma purificaríem la memòria i facilitaríem la reconciliació.
En aquestes circumstàncies, considerem com una decisió desencertada, i àdhuc provocativa, l’erecció per part de la diòcesi de València d’un macrosantuari a los beatos mártires valencianos de la persecución religiosa de 1936. A més a més, la monumentalitat ostentosa i les quantioses despeses que requereix, contradiu l’estil senzill i sobri que hauria de caracteritzar els temples de nova planta. En una societat on s’escampa irrefrenablement la pobresa, l’austeritat solidària ha de tenir preferència en l’ideari cristià i en les tasques pastorals i evangèliques.
Per tot plegat, com a valencians, catòlics i capellans ens adrecem al Sr. Arquebisbe i als responsables de la diòcesi perquè puga reconsiderar-se l’orientació d’aquest temple, perquè mai no puga ser ofensiu a la memòria de les víctimes del franquisme, sinó més aviat siga un signe que incite a la reconciliació, el perdó i la pau. Per això suggerim que el titular del nou temple siga Santa Maria del Perdó i la Reconciliació.
Grup de rectors del Dissabte
València desembre de 2007