ADHESIÓ AL PAPA FRANCESC I A LA REFORMA EVANGÈLICA DE L´ESGLÉSIA

ADHESIÓ AL PAPA FRANCESC I A LA REFORMA EVANGÈLICA DE L’ESGLÉSIA

Els membres del Grup de Seglars i Rectors del Dissabte de la Diòcesi de València manifestem la nostra adhesió al papa Francesc, celebrem el seu coratge evangèlic i refermem la nostra lleialtat a les reformes que proposa per a l’Església. Li expressem públicament el nostre afecte en moments de turbulència i el nostre rebuig als assetjaments injustificats que han sembrat tristesa i desconcert en les comunitats cristianes i desafecció vers l’Església. Seguint les petjades de Jesús de Natzaret, constatem que el deixeble no és més que el Mestre:

  • Quan el papa Francesc demana perdó pels pecats, errors i equivocacions comesos per membres de l’Església, els arrabassa el seu pretès poder sobre les persones, la seua immunitat davant Déu i la seua irresponsabilitat davant la història. Així ens crida a viure l’Evangeli de la misericòrdia. Les persones que farisaicament es situen per damunt del juí de Déu se senten ofeses i consideren que els sobren motius per mirar de des-legitimar la persona i l’obra de Francesc.
  • En denunciar la idolatria dels diners i el poder destructiu del capitalisme, “que mata” amb els seus excessos i abusos, ens crida a viure l’Evangeli de la justícia i la solidaritat. Llavors els “amos del món” s’obstinen a distorsionar fets i esdeveniments mitjançant algunes agències de comunicació i acusen Francesc de “comunisme” i “populisme” tot difonent sospites sobre ell i el seu entorn.
  • Quan centra l’Església en les persones pobres i en les vides danyades, declara vergonyoses les polítiques migratòries i reclama el dret a la vida per damunt de fronteres, pàtries i càlculs estratègics, ens crida a viure l’Evangeli “dels pobres”. Davant d’això, una plèiade de bel·ligerants l’acusen de “bonisme” i no cessen en el seu afany de desestabilitzar-lo com a líder mundial.
  • En anunciar un Déu misericordiós i inaugurar una època eclesial centrada en la senzillesa, la sobrietat, l’amabilitat, l’autenticitat, la proximitat i l’empatia vers la gent i els pobles crucificats, desautoritza els estils de vida prepotents i arrogants, ostentosos i abstrets i ens crida a viure l’Evangeli de les benaurances. La gent que vol mantenir-se en aquests estils de vida reacciona amb despit i deixa d’apel·lar al papa com a referent doctrinal.
  • Quan reprèn qüestions que semblaven clausurades (com ara l’exercici dels ministeris i el paper de les dones), impulsa un camí sinodal i un govern col·legial a l’Església i afavoreix l’ecumenisme i l’acostament a les altres religions, desestabilitza certeses i inèrcies. Així ens crida a viure l’Evangeli de la novetat de Déu restant vigilants als signes dels temps. La gent que prefereix la seguretat de l’immobilisme l’acusa de proposar una “Església sense doctrina”.

La valentia, la misericòrdia i la llibertat evangèlica de Francesc han obert oportunitats immenses a la fe, l’esperança i la caritat, han adreçat allò que semblava tort i ens han renovat en l’alegria de l’Evangeli. Avui, davant els durs enfrontaments al sí de la mateixa Església, provocats per una minoria, ens consola, enforteix i encoratja a seguir amb major radicalitat el camí de Jesús. Sentim el seu consol i alhora li oferim cordialment el nostre.

València, octubre de 2018

              Grup de Seglars i Rectors del Dissabte