REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (V)

L’esperança és una disciplina.                                                                                       Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte. 

En una entrevista a Angela Davis, filòsofa, política marxista i  lluitadora incansable pels drets humans i contra la discriminació racial, la periodista, Carla Turró li pregunta per l’onada general conservadora que vivim i pels efectes de la globalització. Diu:

La globalització provoca també més diferències. Cada vegada alguns més rics, i altres més pobres.

La resposta— Sí, aquestes són les contradiccions. El capitalisme és més poderós ara que mai. I això no vol dir que ens rendim. L’esperança és un ingredient important en les nostres lluites globals. No podem suposar simplement que el capitalisme ha esdevingut tan poderós que mai no es pot desmantellar. I encara que puguen passar moltes, moltes dècades, hem d’estar preparats. Com deia Miriam Carver, l’esperança és una disciplina. No és una emoció passiva. És una disciplina: necessitem esperança si volem aconseguir alguna cosa en aquest món. Per tant, un element important de l’organització de lluites radicals és crear el terreny per a l’esperança. I mai sabem quan poden canviar les condicions. Ningú hauria predit mai que a l’estiu del 2020 es produirien les manifestacions més grans que s’han produït mai als Estats Units i a tot el món contra el racisme. I, per tant, el que s’hi va veure, crec, va ser la conseqüència de dècades d’organització. Així que si aquesta feina no s’hagués fet, sovint fora del radar i de manera molt silenciosa, la gent no hauria respost com ho va fer. Tot i que de vegades pot requerir anys i dècades, és important continuar fent la feina com si fos possible construir una revolució.

Per tant, i ara parle jo, l’esperança és la virtut irrenunciable per a tota persona que aspire al bé i la dignitat de tots. És una actitud de resistència, de no rendir-se, de no defallir, de no deixar-se vèncer per les evidències contràries al Regne de Déu. És l’actitud de fer amb fidelitat totes aquelles xicotetes coses de cada dia, posant en cadascuna d’elles la sement d’un futur que possiblement no veurem, però que el plantem sabent que un dia fruitarà. Pot ser no veurem el resultat, però seran uns altres els qui ho recolliran.

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Diumenge XXXIVé del Temps Ordinari.                                                         Solemnitat de Crist Rei.                                                                                                                  Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte

El títol de “rei” apareix associat a Jesús al llarg de tot l’Evangeli i el Regne de Déu és el nucli de la seua predicació.

Una reialesa que, com ell mateix digué i cal recordar de nou, no és la del món present. La reialesa de Jesús consisteix en servei: “Vinc enmig vostre, com qui serveix”. I el seu és un servei que demana coratge i determinació. Jesús proposa el canvi i la conversió, Jesús allibera els oprimits, Jesús és un testimoni de la veritat davant els poders del seu temps. I és que el seu servei és un ministeri arriscat, però ell l’exerceix de manera valent i decidida, pot ser amb por de vegades, sabent el perill que això li suposava, però sense renunciar-hi, i sabent-se sostingut pel Pare. Era, com deia Teresa de Jesús usant una comparació militar, un capità valent. Per això la creu ens mostra la vertadera imatge de Jesús Rei. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XVIIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                               Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte 

Segurament la nostra vida transcorre tranquil·la. Els anys ens porten a una certa placidesa en el viure. Anem fent, anem projectant, ens envoltem de coses que ens fan el dia a dia el més agradable possible. Però de tant en tant ens ve un trasbals que trenca amb eixa pau, amb eixa placidesa: una pèrdua imprevista i irremeiable de béns materials, una malaltia, pròpia o d’un familiar, un accident, una decepció humana, una mort propera…

Pot ser aquestes novetats no desitjades, molestes, o fins doloroses, poden ser un avís, un toc d’atenció: no estem massa apegats a allò que ens envolta? No haurem posat el nostre cor en eixes coses que, segurament amb un esforç personal, hem aconseguit en la vida? Realment són persones lliures, deseixides i pobres d’esperit? Ens creiem els cristians que som de veritat una cosa nova, uns humans renascuts per l’Esperit de Jesús?

És legítim tenir cura de les nostres coses. Allò que necessitem per a viure amb dignitat ho hem de procurar i mantenir. Però sempre tenim el perill de posar el nostre cor en totes eixes coses, en els béns que posseïm. Quan passa això, i potser això passa sense que ens n’adonem, deixem de ser persones lliures, perdem la llibertat d’homes i dones alliberades per Jesús.

En l’Evangeli d’aquest diumenge, ell mateix ho explica amb la resposta que dona a l’home interessat a compartir l’herència rebuda pel seu germà: la paràbola del ric neci. Una curta narració que ens recorda que no podem posar el nostre cor en les coses materials. Això ens faria no parar atenció als nostres germans necessitats, i ens faria persones desequilibrades i egoistes. Els maldecaps que provenen de la possessió de béns, o la complaença que se’n deriva, ens impediran estar plenament disponibles per al Regne de Déu.

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

TERCER DIUMENGE DE QUARESMA 2025                                                           , Francesc Aracil, membre del Grup Cristià del Dissabte.

La vida humana és fràgil i està sotmesa al patiment i al mal. L’home passa la vida exposat a perills i a malalties. Unes vegades el mal li sobrevé per accions equivocades d’ell mateix, per un ús erroni de la seua llibertat, per la seua pròpia ignorància o imprudència. Altres vegades patim mals que apareixen sense haver fet res malament: simplement per l’atzar de les coses, o a causa de decisions equivocades o malintencionades dels altres. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

L’EXPERIÈNCIA DE JACOB PER A ENTENDRE LA SINODALIDAD

autor: Pepe Carmons
Article publicat el 27 de febrer de 2024 en Noticias Obreras.

“La història de la Bíblia és la història de la Paraula de Déu als homes (Hebreus 1, 1-2). Però en cap lloc de la Bíblia ens trobem amb la Paraula de Déu directament. Sempre arriba a nosaltres per mitjà de determinats homes, sempre de manera humana i en un llenguatge humà; i la narració del diàleg entre Déu i els seus interlocutors privilegiats ha sigut enterament redactada per homes”[1]. Continuar llegint “L’EXPERIÈNCIA DE JACOB PER A ENTENDRE LA SINODALIDAD”

HO HEM TORNAT A FER

autor:Ramon M. Nogués
Article publicat a la revista El Pregó, núm. 623, gener del 2024

En ocasió de l´anomenat Procés i després del judici que la justícia (diguem-ho així) espanyola va fer als més implicats, es va fer cèlebre la valenta resposta de les víctimes: «Ho tornarem a fer», indicant que allò que havia succeït era l´expressió d´un anhel just que no s´havia pogut acomplir. Ja veurem si es pot o no tornar a fer… Canviem d´escenari amb expressions semblants. Amb motiu de la pandèmia de la COVID-19 es generalitzà l’expressió que manifestava que les formes de gestionar la vida natural seguien camins equivocats que, en acabar la pandèmia, caldria modificar-ho tot, és a dir que «no ho tornaríem a fer». Doncs bé, ha acabat la pandèmia i no solament ho hem tornat a fer (la destrucció de la biosfera) sinó que encara ho hem fet més. Efectivament, acabada la pandèmia, ja ens veiem les orelles i, dels bons propòsits de reorientar l´estil de vida humà sobre el planeta Terra, no en resta res. Si us aneu fixant en tots els comentaris socioeconòmics sobre la marxa de la societat i la recuperació postpandèmica, tots els índexs  celebren que ja s´hagin sobrepassat els anteriors al 2019. Tant se val que es tracti del nombre de turistes, com dels viatges amb avió, com de les superfícies verdes anorreades, com de les expansions tecnològiques sense criteri: tot es considera un èxit perquè s´ha superat el que succeïa el 2019. Continuar llegint “HO HEM TORNAT A FER”

TROBADA ECUMÈNICA DE PREGÀRIA PER LA CURA DE LA CREACIÓ A VALÈNCIA

 El matí del dissabte 30 de setembre va tenir lloc, per primera vegada a València, una Trobada ecumènica d’oració per la cura de la Creació. En un entorn natural, el Parc de Capçalera, entre Benicalap i Mislata, es varen aplegar un grup de persones de diverses confessions cristianes, en resposta a la convocatòria realitzada pel Secretariat d’Ecologia Humana l’arxidiòcesi de València i pel Centre Ecumènic Interconfessional de València. Continuar llegint “TROBADA ECUMÈNICA DE PREGÀRIA PER LA CURA DE LA CREACIÓ A VALÈNCIA”

EL CENTENARI DE LA CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

El centenari de la Coronació de la Mare de Déu del Desemparats

Ha passat el centenari de la coronació de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. La Basílica que acull aquesta advocació mariana ha programat un seguit d’actes, des de la proclamació d’un any jubilar marià fins a l’oportuna i lloable Corona de Caritat oferida a la Mare de Déu, passant per ofrenes, vigílies d’oració, processons i les manifestacions tradicionals de religiositat populars associades al culte a la patrona de València. Tot fet per a mantenir i difondre la devoció a aquesta figura mariana tan venerada entre els valencians de la capital i de les poblacions i ciutats del nostre territori. Continuar llegint “EL CENTENARI DE LA CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS”