2. Documents propis

EUROPA, PROJECTE I MALSON

(Davant la convocatòria d’eleccions europees)

El somni europeu, que s’identificà des dels seus orígens com a espai de drets humans, treball i pau entre nacions enfrontades històricament, ha estat copat per buròcrates i elits de poder. En conseqüència, s’ha convertit en un malson que fa créixer l’euroescepticisme, la impotència generalitzada davant mecanismes econòmics que colpegen la gent més dèbil i la barbàrie de grups racistes i xenòfobs. Continuar llegint “EUROPA, PROJECTE I MALSON”

DAVANT DEL DETERIORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS

Els membres del Grup de seglars i rectors del dissabte oferim al conjunt de la població la nostra reflexió sobre la situació actual dels serveis públics a la nostra societat. Continuar llegint “DAVANT EL DETERIORAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS”

APORTACIONS A LA CONSULTA DEL PAPA SOBRE LA FAMÍLIA

 Hem acollit amb moltíssim goig la decisió de recaptar l’opinió del Poble de Déu sobre la forma de plantejar la pastoral familiar. És un senyal més del desig de renovació manifestat repetidament pel Papa Francesc, que tantes esperances està despertant. Continuar llegint “APORTACIONS A LA CONSULTA DEL PAPA SOBRE LA FAMÍLIA”

CONTRA LA CORRUPCIÓ (març del 2013)

Fins i tot estant en “Seu vacant”, la vida cristiana continua, perquè l’Església no és el Papa. Els membres  del “Grup de Rectors del Dissabte”, exercint la nostra responsabilitat pastoral amb lleialtat a les preocupacions del nostre poble i acompanyant els éssers humans que pateixen injustament, Continuar llegint “CONTRA LA CORRUPCIÓ (2013)”

NO A LES MESURES INJUSTES, IMMORALS I ANTIEVANGÈLIQUES DEL GOVERN CONTRA LES PERSONES MÉS EMPOBRIDES (maig de 2012)

Les injustes mesures adoptades davant la crisi perjudiquen greument les persones més vulnerables de la societat: dependents, aturades de llarga duració, joves sense perspectiva de futur… Però la decisió de deixar sense assistència sanitària, a partir del proper 1 de setembre, les immigrants que no tinguen regularitzada la seua situació administrativa, traspassa totes les fronteres de la decència moral, produeix efectes perversos sobre els comportaments cívics i la salut pública i corromp el sentit evangèlic de la convivència. Continuar llegint “NO A LES MESURES INJUSTES, IMMORALS I ANTIEVANGÈLIQUES DEL GOVERN CONTRA LES PERSONES MÉS EMPOBRIDES (2012)”

TAMBÉ NOSALTRES ESTEM INDIGNATS

Comunicació del Grup de Rectors del Dissabte als joves del 15 de Maig

 També nosaltres estem indignats i ens alegrem amb la vostra indignació. Ens alegrem de l’ampla i ràpida resposta que tots heu donat amb les mobilitzacions que, des del 15 de Maig, s’estan produint. De veres ens ompli d’admiració i esperança. Ens ompli de goig comprovar l’alt nivell de civisme i l’opció no-violenta de les vostres actuacions. Tota una lliçó per a la nostra societat. I ens ompli igualment d’esperança assistir a les Assemblees en la plaça, plena de joves de gom a gom, i comprovar el respecte a tothom i el debat lliure i profund de les principals qüestions, així com de les propostes que es fan. Continuar llegint “TAMBÉ NOSALTRES ESTEM INDIGNATS”

REGENERAR LA VIDA PÚBLICA I DIGNIFICAR ÈTICAMENT LA POLÍTICA

(Eleccions municipals 2011)

Des de la fe en Jesús, el Crist, i des de l’escolta dels problemes, queixes i il·lusions del nostre poble, els membres del “Grup de Rectors del Dissabte” ens sentim cridats a compartir el nostre discerniment davant les pròximes eleccions autonòmiques i municipals. El nostre compromís per la causa del Regne de Déu sempre comporta –com assenyala el Concili Vaticà II (Cfr. Gaudium et Spes, 42-44)– una denúncia d’allò injust i inhumà i una afirmació d’allò que afavoreix la construcció d’una societat més justa, democràtica, lliure i participativa. D’altra manera la fe cristiana difícilment es viurà en coherència. Així doncs, Continuar llegint “REGENERAR LA VIDA PÚBLICA I DIGNIFICAR ÈTICAMENT LA POLÍTICA”

NOTA DE PRENSA:

(Sobre misa victimas metro València: Julio 2010)

                 Nos ha causado una enorme sorpresa y malestar y, a la vez, una honda preocupación  presbiteral, la noticia aparecida hoy en los medios de comunicación social, cuyos titulares son estos: “la catedral veta al cura progresista que iba a celebrar la misa”[1] del cuarto aniversario de las víctimas del metro de València o “El canónigo de la catedral impide al sacerdote de las familias oficiar misa”[2]. Continuar llegint “SOBRE MISA VÍCTIMAS METRO VALÈNCIA: JULIO 2010”

EL VALENCIÀ  A  L’ESGLÉSIA (maig 2010)

          El Grup de Rectors del Dissabte, així com altres cercles renovadors de l’Església, sempre s’han inquietat per l’ús hegemònic i excloent del castellà a la litúrgia. Alhora han propugnat –i hi continuen- la incorpaoració de la llengua pròpia amb múltiples propostes, suggerències i ajudes. Aquesta tasca normalitzadora del valencià sempre ha estat engegada per persones i grups la força dels quals residia en la ferma voluntat i en la consciència de la injustícia eclesiàstica envers el valencià. Ja que les conseqüències pastorals  de transmetre un missatge de salvació en llengua estranya són incalculables i perverses. Tanmateix així ha estat des del 1707 ençà, amb el decret de Nova Planta del rei Felip V i les repetides disposicions del bisbe Mayoral. Continuar llegint “EL VALENCIÀ A L´ESGLÉSIA (2010)”

CAP ON VA L’ESGLESIA A DONOSTI? (gener de 2010)

      El Grup de Capellans del Dissabte, de la diòcessi de València estem seguint amb desassossec totes les notícies que fan referència al nomenament del bisbe de Donosti: les reaccions que ha provocat en el clergat guipuscoà, el espectacle de la seva presa de possesió i alguns aspectes de les  primeres i polèmiques declaracions del prelat Munilla. Tot plegat, pensem s’está creant en la societat i també en nosaltres sorpresa, consternació i pregona preocupació, perquè s’estan exhibint els excessos d’unes formes de governar les comunitats creientes que huí resulten anacròniques, provocatives i allunyades de tota sensibilitat evangèlica i democràtica. Aquest comportament genera en moltes persones, tot i que siguen cristianes, frustració, víctimes i escàndol. Difícilment l’Església podrà mostrar-se experta en humanitat amb aquestes pràctiques que la separen, com més va més, de la “bona praxis” pastoral i dels respecte a la dignitat dels cristians i cristianes. En una societat que ha assumit que la legitimitat del poder al servei de quolsevol sector de la societat prové de la participació democràtica, les maneres autocràtiques dels nomenaments episcopals  esdeven, cada vegada més, inassumibles  i pernicioses. Continuar llegint “CAP ON VA L´ESGLÉSIA A DONOSTI? (2010)”