ELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA

 

El missatge de Nadal de l’arquebisbe de València incloïa un propòsit sorprenent, per inesperat: la venda “d’una part significativa” dels béns de la Diòcesi per ajudar a les necessitats més urgents dels pobres en aquest temps de pandèmia. Les expectatives suscitades van ser aigualides poc després quan sabérem que ell es referia a la creació d’una fundació que estarà “oberta a rebre donacions de persones i institucions de l’Església i donacions d’altres persones i institucions civils o socials”. Concretament, els béns de què la diòcesi es despendrà per iniciar la fundació són “uns quaranta quadres de l’Arquebisbat, alguns d’autors valencians” als quals s’agregaran escultures i altres béns immobles de què es despullarà la diòcesi per ajudar la gent pobra. Continuar llegint “ELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA”

RELIGIÓ I ESCOLA

RELIGIÓ I ESCOLA

Respecte de l’assumpte, sempre candent, de l’assignatura de Religió en el sistema educatiu, en lloc de preguntar-nos si ha d’estar inclosa o exclosa en el programes d’ensenyament, hauríem de fer-nos una altra mena de preguntes. ¿Hem de pensar en l’assignatura de Religió tal i com s’imparteix ara a l’escola, en què està dirigida i emmarcada dintre d’un context totalment confessional? ¿O bé hem de pensar en un concepte d’aquesta assignatura que puga contribuir positivament a la formació de les noves generacions, eixamplar el seu horitzó, ajudar-les a comprendre què és l’ésser humà, i que se les hi òbriguen perspectives–que altrament podrien no trobar-les mai– que les duguen a reconéixer la dignitat de totes les persones? Si es tractara d´aquesta dimensió segona, en eixe cas, s’hauria de donar a l’escola. Continuar llegint “RELIGIÓ I ESCOLA”

RELIGIOSITAT EN ESTAT D’EXCEPCIÓ

“El règim neoliberal, mitjantçant aquesta societat tecnicoindustrial individualitza, conforma una societat atomitzada” en paraules de Papa Francesc. És una comunicació sense comunitat i a més, força additiva: sols cal vore de quina manera està enganxada la gent als grups digitals, a les contínues informacions. Aquest és el repte de la globalització i la comunicació digital, que com diu el Pontífex: “Ens ha fet més pròxims, però no més humans”. Amb tota claredat no hem de tindre por a la tecnologia, no és l’enemic, és part del nostre desenvolupament humà,  però cal ser conscients que és una ferramenta de vigilància, individualització i estratificació. Continuar llegint “RELIGIOSITAT EN ESTAT D’EXCEPCIÓ”

CORRUPCIÓ DELS PROTECTORS: UNA INJUSTÍCIA PER ALS IMMIGRANTS

Al llarg de la història de l’ésser humà tenim coneixement de moltes organitzacions formades per a extorquir i sotmetre als seus propis interessos moltes empreses, famílies o persones. Pareix que no cobrava massa ressonància quan es feia a col·lectius poderosos o influents. Però, en aquests moments, la deriva econòmica ha conduït les màfies a sotmetre també els més vulnerables, instal·lant-se de ple en el món de les migracions. Continuar llegint “CORRUPCIÓ DELS PROTECTORS: UNA INJUSTÍCIA PER ALS IMMIGRANTS”

REPTES I OPORTUNITATS DEL MÓN DIGITAL

 

EDITORIAL

Quan l’era industrial s’obria pas des de la civilització rural aconseguírem incorporar a la Fe els nous esquemes mentals, sensibilitats, llenguatges i símbols seculars; vam viure la Caritat amb els dispositius socials i institucionals de la modernització; i ens servírem de la idea de progrés i  del creixement constant per a desplegar una Esperança que no és del tot nostra. Vam aprendre a conduir cotxes, a viatjar amb tren, a guisar en gas, i a crear parròquies barrials sense campanars ni voltejos de campanes. Continuar llegint “REPTES I OPORTUNITATS DEL MÓN DIGITAL”

QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?

EDITORIAL

Ha arribat l’estiu i res convida a quedar-nos confinats a casa, ja no aguantem més tancats, se’ns està fent massa pesada aquesta situació d’aïllament i d´un distanciament tan estrany. Cal eixir, perquè la situació, diem, no dona per a més, ja que l’economia, les amistats a distància, el treball i el comerç estan donant senyals d’esgotament fins al punt d’estar a la vora de l’abisme amb empreses que tanquen, treballs que es perden i ruptures emocionals en augment. En aquesta situació tots perdem, per la qual cosa, passe el que passe, pensem que és hora d’obrir portes i fronteres i rellançar tots els sectors de nou. A açò l´anomenem entrar en la nova normalitat. Continuar llegint “QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?”

LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT

EDITORIAL

On i com estarà l´església diocesana després de la pandèmia? Quina nova normalitat es pretén per a les parròquies? Amb raó ha dit el Cardenal veneçolà de Mèrida que si l´església del postcoronavirus torna a ser la d´abans, no té futur; si la diòcesi valenciana i les parròquies ixen de la pandèmia com hi entraren, no tindran espai en la nova realitat postpandèmica. Continuar llegint “LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT”

Déu també parla en valencià

EDITORIAL

La televisió pública valenciana À punt retransmet, en aquest temps de pandèmia, la missa dominical en valencià des de la parròquia de Torrent. Ha estat una sorpresa saludada positivament per l’audiència. El programa, que ha iniciat la seua marxa amb dignitat expressiva, estil auster, pot acreditar-se entre les bones experiències nacionals d’aquest gènere: una Eucaristia sense la presència de fidels per les lògiques restriccions per la situació pandèmica actual. Tant de bo que hi haguera voluntat de permanència i que no es quede només en anècdota. Així mateix estimem l’emissió del programa de l’Església Evangèlica “Déu en la de tots” i recolzem de tot cor la seua continuïtat. Continuar llegint “Déu també parla en valencià”